‘Es confon la laïcitat amb la ignorància’

  • «La classe de religió no és ni ha de ser mai adoctrinadora, perquè aquesta matèria que s'imparteix a l'escola no ha de ser mai una catequesi, sinó una assignatura que ha d'ajudar els alumnes a créixer en coneixements»

Josep Miquel Bausset
30.11.2020 - 19:23
Actualització: 30.11.2020 - 20:23
VilaWeb

Aquestes van ser les paraules que el professor Joan Francesc Mira, l’intel·lectual valencià més important que tenim entre nosaltres, va dir en l’excel·lent entrevista que la periodista Lídia Herèdia li va fer als Matins de TV3, l’11 de març passat.

Aquest gran savi del nostre temps, tot i que ell, amb modèstia, es definia com ‘un professional de l’antropologia social sense professió i un aficionat al grec, amb professió de professor de grec’, afirmà, molt assenyadament, que en l’actualitat ‘es confon la laïcitat amb la ignorància’.

He recordat aquestes assenyades paraules del professor Mira quan he llegit l’article ‘Ministra Celaá, ¡tenga el valor de sacar la Religión fuera de la Escuela!’, escrit per Raquel Ortiz i Eugenio Piñero, membres de Valencia Laica.

Els autors d’aquest article afirmen que ‘unos de los temas de mayor disputa ha sido si la Religión debe formar parte del currículo académico o no… o lo que es lo mismo, si en la Escuela se deben impartir materias adoctrinadoras o si, por el contrario, la Escuela tiene que ser laica’.

Vull dir, en primer lloc, amb el màxim respecte a allò que exposen els membres de Valencia Laica, que la classe de religió no és ni ha de ser mai ‘adoctrinadora’, perquè aquesta matèria que s’imparteix a l’escola no ha de ser mai una catequesi, sinó que ha de ser una assignatura que ha d’ajudar els alumnes a créixer en coneixements. Per això, molt assenyadament, Joan Francesc Mira, deia en aquella entrevista que ell era ‘un cristià cultural’ i que en la nostra societat (i també en l’escola), ‘si no tens el referent del cristianisme, no pots entendre res, absolutament res’.

Referint-se als qui pretenen excloure la religió de la societat i de l’escola, el professor Mira deia que li semblava ‘una pèrdua imperdonable. Malament eliminar de la formació escolar els elements de la cultura cristiana, per la senzilla raó que és la nostra’. I afegia encara: ‘Eliminar això és eliminar tota la història. Els alumnes que no hagen entrat en aquesta cultura cristiana, seran més feliços? És com si a una persona no li explique qui és son pare o sa mare’, ja que en aquest cas ‘estàs en el món mig penjat en l’aire, sense lloc’. El professor Mira deia també que ‘no es pot eliminar la cultura cristiana’, perquè ‘està imbricada en la nostra història i ens cal, per a entendre el món’.

Evidentment que l’assignatura de religió no ha de ser un adoctrinament, perquè no ha d’impartir doctrina cristiana. La fe en Jesús de Natzaret es transmet a la família i a la parròquia, no a l’escola, que sí que ha d’impartir uns coneixements que formen part de la nostra cultura i de la nostra història. Per això el professor Mira afirmava que la religió ‘és independent de la fe’ i deia que ‘no podem perdre totes les referències culturals externes, literàries, històriques, monumentals, estètiques’.

Els representants de Valencia Laica afirmaven en el seu article que ‘la Escuela tiene que educar para que el alumnado pueda, en un futuro, ofrecer lo mejor de sí mismo, en el campo de la ciencia y del conocimiento general’. En això estic d’acord amb els autors de l’article. Però sense el coneixement de la cultura cristiana, com digué Joan Francesc Mira, no pots entendre res, absolutament res’. Són molts els estudiants universitaris i de batxillerat que no entenen res quan visiten, amb el professor, una exposició de pintura, perquè no tenen un coneixement de la cultura religiosa.

Sí que discrepe de l’article és quan els autors afirmen que ‘las creencias religiosas, igual que las ideologías políticas, deben reservarse para el ámbito privado y personal y la Escuela debe centrarse en transmitir conocimientos’. La cultura cristiana no és també ‘conocimientos’? I què vol dir ‘ámbito privado’? La religió s’ha de ‘tancar’ als temples? I les ideologies polítiques, si ‘deben reservarse para el ámbito privado y personal’, on s’han de tancar? A les seus dels partits? No s’han d’expressar públicament al carrer, com també s’han d’expressar al carrer la religió?

Finalment, els autors de l’article s’estranyen que l’esquerra no faça el possible per conduir l’escola ‘hacia una neutralidad ideológica y religiosa’. Què vol dir ‘neutralidad’? Els membres de Valencia Laica creuen que l’escola és neutra? L’escola no és mai neutra, ja que ha de transmetre i fomentar valors com els drets humans, la solidaritat, la llibertat, el respecte al diferent, el pacifisme… O no ha de transmetre aquests valors que, evidentment, són ideològics? I és que el cristianisme, com ha dit el papa Francesc, ‘quan està arrelat en l’Evangeli, dóna el millor de si mateix a la civilització’.

Com diu el professor Joan Francesc Mira, el més gran intel·lectual del País Valencià del nostre temps, amb l’exclusió de la religió a l’escola perdem ‘referències culturals” i per això ‘confonem la laïcitat amb la ignorància’.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem