14.01.2018 - 23:05
Així descriu el primer llibre de Samuel (1S 8:3) l’actitud immoral dels dos jutges, Joel i Abies, fills de Samuel. I és que en compte d’imitar el bon exemple de son pare, Samuel, el jutge just, els seus dos fills ‘no seguien el seu mateix camí’ i com a jutges perversos i corromputs ‘acceptaven presents i falsejaven la justícia’. És el que hem vist al País Valencià des de fa anys i també a Catalunya (casos Pujol Ferrusola o Millet) a Madrid (cas Púnica) a Andalusia (Eros) a Mallorca (cas Matas i Palma Arena), amb personatges rellevants com Rodrigo Rato o Luis Bárcenas.
Al País Valencià la corrupció s’ha manifestat en els casos Brugal, Emarsa, Canal 9, Cooperació, Terra Mítica, Carlos Fabra, Francisco Martínez, Ivam, Acuamed, Fórmula 1, Gürtel, Nóos, Ciegsa, Cacsa, Avialsa, Ritaleaks o Taula.
Han estat els regals de rellotges Rólex, de 18.000 euros, i Nautilius, de 19.000, o els anells d’or blanc de 64 quirats. Les comissions o els xecs d’Avialsa relacionats amb qui va organitzar les caceres de l’ex-conseller Serafín Castellano. Els sobrecostos de milions d’euros en col·legis, les factures falses, els 300.000 euros en dinars amb mariscades d’ostres a càrrec dels ciutadans, i hotels a 771 euros en una habitació de l’hotel Gallery Art de Florència. Els regals o els milers d’euros cobrats per comissions en un PAI. Els condemnats i ja empresonats, Carlos Fabra, qui va ser president de la Diputació de Castelló de la Plana, el súperconseller Rafael Blasco o l’ex-batle de Torrevella, Pedro Hernandez Mateo… És el cas escandalós dels regidors del PP de l’Ajuntament de València imputats o la Sra. Milagrosa Martínez, ex-presidenta de les Corts Valencianes, o els ex-diputats Vicente Rambla o Ricardo Costa. És el blanqueig de diners, la prevaricació i els suborns i la malversació que afecta regidors, ex-regidors i assessors.
El 2016, davant dels escàndols de corrupció, Pietro Parolín, Secretari d’Estat del Vaticà, instava l’Església mexicana a ‘alçar la veu contra la corrupció’, que no és sinó la idolatria dels diners. I el papa Francesc deia el 13 de febrer del mateix any a la basílica de la Mare de Déu de Guadalupe: ‘El santuari de Déu no són els diners sinó la vida dels seus fills, especialment dels jóvens sense futur i dels ancians oblidats en tants racons’. El papa, amb valentia, seguia així: ‘El santuari de Déu són les famílies que necessiten dels mínims necessaris per a poder construir-se i alçar-se. El santuari de Déu és el rostre d’aquells que ixen als nostres camins’. Quants milions espoliats per alguns polítics del País Valencià i quantes famílies que no poden arribar a finals de mes. I ells, amb mariscades i suborns, mentre alteraven el grau de dependència dels malalts.
El 13 de febrer de 2016 a la catedral de la ciutat de Mèxic, el papa demanava als bisbes mexicans que tingueren ‘coratge profètic’ per acabar amb el narcotràfic i amb la corrupció. I els recordava (també hi havia present el cardenal Cañizares que acompanyà el papa en aquest viatge), que a l’Església, (que no necessita prínceps sinó testimonis del Senyor) no hem de tindre ‘por a la transparència’. Un dia després, el 14 de febrer, a Ecatepec, el papa denuncià una pràctica ben freqüent entre molts polítics del País Valencià: ‘No es pot tindre pa a base de la suor de l’altre’. I per això Francesc denuncià les ‘injustícies que atempten directament contra el somni de Déu’. Amb paraules clares, el papa s’escandalitzava d’aquells que ‘prenen els béns dels altres, que han estat donats a tots, per utilitzar-los només ells’.
La corrupció, amb el suborn i el frau, les mentides i la idolatria dels diners, porten els corruptes a la buidor més absoluta i efímera, entre més coses, perquè ningú no s’emporta res amb ell quan el duen al cementeri.
Malgrat que tant el Deuteronomi com l’Èxode o els profetes prohibeixen robar, han estat molts els polítics (de missa i de processons) que, d’una manera indecent, han saquejat els béns públics dels valencians per enriquir-se, aprofitant-se dels més dèbils i robant als pobres i a les viudes. Aquests són, com diu Jesús, ‘sepulcres emblanquinats, que per fora es veuen bonics, però per dins són plens d’ossos’. Per això Jesús afegia, denunciant aquells (i aquests) escribes i fariseus: ‘Així també vosaltres, per fora sembleu gent de bé als ulls dels hòmens, però per dins sou plens d’hipocresia i de maldat’ (Mt 23:27-18).
Els bisbes valencians haurien de denunciar els qui s’han enriquit il·legalment, recordant-los el manament de no robar, tal com apareix al llibre de l’Exode (20:15), al Deuteronomi (5:19) i a l’Evangeli de Sant Mateu (19:18).
