Estats i estats

Hi ha Estats que respecten els ciutadans, també els dissidents, i Estats que empresonen i criminalitzen aquells qui qüestionen el poder.

Hi ha Estats que protegeixen les llengües i les cultures minoritàries, i altres que les marginen i les anul·len.

Hi ha Estats que creuen en el diàleg, i altres que utilitzen la força per trepitjar i esclafar els adversaris.

Hi ha Estats que defensen la independència dels poders executiu, legislatiu i judicial, i Estats on l’executiu envia ordres al judicial.

Hi ha Estats que intenten seduir amb mesures convincents els qui no es troben bé en l’estructura estatal, i altres que utilitzen la violència per fer callar els ciutadans.

Hi ha Estats que defensen els Drets Humans, i altres que els vulneren de manera contínua.

Hi ha Estats que permeten un referèndum d’autodeterminació, i altres que amb la violència de les porres prohibeixen els ciutadans d’escollir amb llibertat el seu futur.

Hi ha Estats que tenen les clavegueres netes i airejades, i altres que les tenen plenes de corrupció.

Hi ha Estats on els governants esdevenen servidors de la societat, i altres on els dirigents polítics són autèntics dèspotes.

Hi ha Estats que són espais de diàleg utilitzant la força de la raó, i altres que empresonen, amb la raó de la força, tots aquells qui alcen la seua veu.

Hi ha Estats on el màxim dirigent es manté neutral davant la confrontació política, i altres o el màxim representant pren partit a favor dels opressors.

Hi ha Estats on els artistes i els intel·lectuals saben defensar els drets de les minories i la democràcia, i altres on aquestes persones callen i miren cap a una altra banda.

Hi ha Estats que respecten els resultats electorals i deixen que les forces guanyadores puguen formar govern, i Estats que impedeixen que els qui han guanyat les eleccions puguen formar govern.

Hi ha Estats on es respecta la llibertat d’expressió, i altres on la violen.

Hi ha Estats que tenen jutges demòcrates, i altres Estats tenen jutges fonamentalistes, extremistes i intolerants que influeixen en el poder polític.

Hi ha Estats on es pot parlar de tot, i altres on, malgrat que es diga que es pot fer, s’escapcen els dirigents independentistes negant qualsevol mena de diàleg.

Hi ha Estats que construeixen ponts amb les nacions que l’integren, i altres que els enderroquen.

Hi ha Estats que respecten les idees dels adversaris polítics, i hi ha Estats que les persegueixen.

Hi ha Estats que no tenen presos polítics, i n’hi ha que tot i negar-ho, sí que en tenen.

Hi ha Estats que només reconeixen la rebel·lió i la sedició en cas de l’ús de violència, i hi ha Estats que, malgrat que no n’hi ha, acusen de rebel·lió i de sedició ciutadans pacífics.

Hi ha Estats que respecten els drets polítics i socials dels diputats, i altres Estats que els vulneren.

Hi ha Estats que escolten la veu de la ciutadania, amb milions de ciutadans que es manifesten una vegada i una altra pacíficament, i hi ha Estats que ignoren la voluntat popular.

Hi ha Estats on els parlaments de les nacions que el formen permeten que es puga parlar de tot, i altres Estats que silencien o persegueixen els diputats, que veuen coaccionada la seua llibertat.

Hi ha Estats que mai no descarten cap diputat (que tinga el suport de la majoria) perquè puga ser investit president, i altres Estats que utilitzen totes les argúcies legals i no legals per impedir que un diputat puga ser-ho.

Hi ha Estats que, amb una actitud humana, tenen els presos a prop d’on viuen les seues famílies, i altres Estats que, amb una actitud del tot inhumana, castiguen les famílies dels presos (allunyats dels seus pobles) que han de fer centenars de quilòmetres per veure els pares, esposos o fills.

Hi ha Estats que afavoreixen la participació ciutadana i protegeixen les urnes, i hi ha Estats que les segresten i les persegueixen.

Hi ha Estats que defensen la cultura, i hi ha Estats que prohibeixen llibres i obres d’art.

Hi ha Estats que indulten militars i ex-ministres, però no presos polítics.