22.04.2017 - 22:05
Fa cinc anys em va sorprendre desagradablement la notícia que publicava el diari Levante-EMV el 13 d’abril de 2012: l’Ajuntament de València subvencionava amb una beca la transcripció del manuscrit del procés de canonització de Sant Vicent Ferrer, del llatí al castellà! Va ser la Junta Central Vicentina la que va gestionar aquest treball de transcripció.
El manuscrit original, que inclou les actes del procés de canonització de Sant Vicent Ferrer, es troba a la biblioteca de la Universitat de València i ara es publicarà per primera vegada en un volum de 600 pàgines en llatí i 600 més en castellà. Aquest manuscrit arribà a València en 1572, i conté la documentació notarial i les declaracions de 378 testimonis procedents de Vannes, on va morir Sant Vicent, i també de Tolosa de Llenguadoc i de Nàpols.
Resulta sorprenent que el procés de canonització del nostre valencià més universal, a més de patró del País Valencià, siga traduït del llatí al castellà i no al valencià, com si estiguérem a Sevilla, a Salamanca o a Burgos.
Algú s’imagina la reacció de l’arquebisbat de Madrid, del seu ajuntament i dels cristians de la capital del Reino, si les actes del procés de canonització de Sant Isidre s’hagueren traduït del llatí a l’anglès? O la reacció de l’Ajuntament de Toledo i de l’arquebisbat d’aquesta ciutat, si les actes de canonització de Sant Ildefons de Toledo s’hagueren traduït del llatí al francès?
Aquest despropòsit no és nou. Ja el 2010, l’Ajuntament de València, amb la presència del sr. Alfonso Grau, primer tinent-batle i delegat de publicacions, presentava els primers sermons datats de Sant Vicent Ferrer, en castellà, una obra dels professors de la Universitat de València Francisco Gimeno i M. Luz Mandingorra, titulada ‘Sermones de Cuaresma en Suiza. 1404’. Aquest sermons de Sant Vicent, predicats a Friburg entre el 9 i el 21 de març de 1404, van ser redactats a partir de les notes (en castellà?) de Frederic Von Amberg.
Algú ha vist un desficaci tan gran, traduir els sermons o el procés de canonització de Sant Vicent Ferrer, no a la llengua amb què predicava el nostre sant, sinó al castellà?
Encara no han entès que Jesús parlava arameu, la llengua que li van ensenyar Maria i Josep? Encara no han entès que Jesús no va parlar llatí, la llengua dels invasors romans, la llengua del poder i de l’imperi, sinó la llengua del seu poble? I que tampoc no parlà la llengua dels filòsofs grecs, sinó l’arameu, la llengua de Maria Magdalena, de Pere i d’Andreu? Jesús parlava amb els deixebles amb la seua llengua i així els explicava les paràboles i els va ensenyar el Pare nostre: ‘Abuna di bishemaya’ (Pare nostre que esteu en el cel) ‘Tete malkutarak’ (Vinga a nosaltres el vostre Regne).
Davant aquest nou menyspreu a la llengua de Sant Vicent (la llengua pròpia del nostre País, segons l’Estatut) el Consell Valencià de Cultura no dirà res al respecte? I l’Acadèmia Valenciana de la Llengua? I Lo Rat Penat? I l’Arquebisbat de València i els de Castelló, Tortosa o Alacant?
Algú s’imagina Jesús parlant en grec o en llatí? I al País Valencià fan les traduccions dels sermons de Sant Vicent i el seu procés de canonització en castellà! Pobre Sant Vicent! Al pas que anem, en poc temps els miracles de Sant Vicent també es representaran en castellà. O en llatí!
