Una exposició rescata el protagonisme de les dones en la segona república espanyola

La Universitat de València ha donat visibilitat a les dones valencianes de la Segona República a través de l’exposició “Dones i resistència. València, 1931-1939. Fotografies de Luis Vidal”, que recopila imatges de l’arxiu del fotoperiodista Luis Vidal Corella (1900-1959).

L’exposició, que podrà veure’s a la Casa de Cultura-Palau dels Barons de Santa Bàrbara d’Ontinyent des d’aquest divendres i fins al 16 de març, mostra la vida quotidiana d’aquella època, posant el focus en la dona a través de més de 80 fotografies, juntament amb cartells i documents de l’època, així com objectes personals del mateix Vidal, com les seues càmeres originals.

Organitzada i produïda per la Universitat de València, aquesta mostra suposa un recorregut per la València dels anys trenta del segle passat, i inclou instantànies del Colegio Nacional de Ciegos instal·lat a Ontinyent durant el conflicte bèl·lic ocasionat pel colp d’estat de Franco.

Les imatges d’aquest fotoperiodista, segona generació d’una estirp de fotògrafs i col·laborador o corresponsal de l’Agència EFE, Mercantil Valenciano, ABC o El Ruedo, mostren una València republicana en efervescència, en què les dones es posen al capdavant d’una assistència social vital en aquells temps de violència sense sentit.

El protagonisme quotidià l’assumeixen de manera inusitada les dones, com quan Vidal fotografia Dolores Ibárruri, la Passionera, a Terol, o a l’actriu Margarita Xirgu amb Federico García Lorca al Teatre Principal.

També es poden veure en aquestes fotografies els hospitals de rereguarda i del front, els menjadors socials o les recollides de fons d’ajuda a Madrid organitzades per l’Agrupació de Dones Antifeixistes, que van dirigir Pilar Soler i Consuelo Barber.

L’arxiu de Vidal reflecteix, a més, la vida quotidiana, les Festes del Xiquet o les cues de dones per a anar a votar el febrer de 1936, en què destacaven les religioses, tota una panoràmica visual d’un temps d’esperança en la igualtat i les reivindicacions de les dones, que es veuria truncat amb la guerra i la dictadura.

“De les desenes de fotografies i negatius, vam tindre la idea de recopliar aquelles datades en l’època de la Segona República i amb presència de dones”, una col·lecció d’instantànies que “analitzen la relació d’un moment històric” i la situació que en aquells dies vivien les dones, tal com expliquen els comissaris de l’exposició, Carlos López i Luís Vidal Ayala.

A les 80 fotografies de Vidal les acompanyen diversos elements que complementen el relat. HI ha cartells i propaganda on s’utilitzava la imatge de la dona i on es pot apreciar el seu lloc en la societat; documents i objectes personals del mateix Luis Vidal i la seua família, com ara càmeres originals, i fotografies d’altres autors relacionades amb les del fotoperiodista.

Amb motiu de l’exposició, s’ha editat un catàleg on es recuperen les imatges i reflexions sobre la qüestió d’especialistes en història i feminisme, com les professores Ana Aguado, Vicenta Verdugo, Luz Sanfeliu, Violeta Ros i Lurdes Valls.