05.03.2017 - 22:58
|
Actualització: 05.03.2017 - 23:58
Famosos dèspotes
La nit de Nadal, els usuaris de l’últim tren Xàtiva-Alcoi van passar la nit viatjant en autobús a les seues destinacions perquè el tren s’havia trencat. Lamentablement, no va ser un fet aïllat, sinó molt freqüent. Els trens del trajecte s’avarien molt sovint i van, infinitat de vegades, amb un considerable retard.
La raó d’aquesta anomalia és ben simple. La ministra de Foment entre 2011 i 2016, Ana Pastor, i l’actual, Íñigo de la Serna, incompleixen constantment l’acord de 2008 de dotar amb 16 milions d’euros la millora de la línia… en els quatre anys següents, és a dir, fins a 2012. Estem en 2017 i seguim sense veure com s’inverteix un euro en la línia Alcoi-Xàtiva. Però no és solament això, és que, a més a més, la partida de manteniment dels trens i de la via l’han disminuïda fins al quasi no-res, com ha passat en tants ferrocarrils convencionals per desviar els recursos a l’AVE. Així tenim que les rodalies València-Gandia i València-Xàtiva han empitjorat moltíssim en els darrers temps, i els trens de mitjana distància i llarga distància, han normalitzat anar amb retard. I si a vostè se li ocorre de pagar amb targeta un viatge València-Ontinyent, per exemple, després veurà que l’ingrés no s’ha fet en aquest tren regional, sinó en l’AVE!!!
Els polítics Pastor, primer, i de la Serna, ara, estan enganyant la ciutadania. No és de rebut que l’AVE s’emporte totes les despeses i tots els ingressos i que la resta, tota la resta, i tots el ciutadans que transiten en tota la resta de trens –que són la immensa majoria– els deixen en uns trens vells, mal condicionats, amb les vies fetes pols, amb retard, i amb preus caríssims. Els hem dedicat la portada amb el títol de famosos dèspotes, quan no estaria de més dir-los, a banda de dèspotes, malefactors.
La resposta decebedora
Hi ha dos premisses en el comportament d’un polític que crida l’atenció i que no es pot deixar passar per alt. Un, dir una cosa en l’oposició i una altra de diferent en el poder. És una pràctica molt estesa. L’altra, tenint responsabilitats de govern, deixar sola la ciutadania, sense donar cap explicació ni resposta quan els veïns li demanen una contestació.
En aquestes dues premisses que diem, Jorge Rodríguez, president de la Diputació de València i alcalde d’Ontinyent, sap bé d’elles en el tema del fem. S’hi ha involucionat. Ha actuat d’amagat i ha fet tot el contrari del que va defensar quan la Diputació estava en mans del Partit Popular.
Per exemple, no ha respost les al·legacions presentades massivament per la ciutadania; ha cobrat, via executiva, els rebuts del COR retornats quan no era president de la Diputació; ha integrat Ontinyent en el Consorci; ha incrementat considerablement el rebut del fem en el cas de les segones residències, i bastant més del que ha pujat l’IPC en la resta; no ha donat cap resposta a la ubicació de la planta quan Ontinyent, per lògica per nombre de població, havia d’encapçalar totes les propostes: siga l’hospital o siga la planta de tractament de residus.
Així, Jorge Rodríguez, el polític omnipresent que ix en tots els mitjans de comunicació, a totes les hores i per tots els conceptes, qui té l’habilitat de no mullar-se, de no ser blanc ni negre, de no dir sí ni tampoc no, ha amagat el cap sota l’ala. Així pot pujar molt políticament. Però quin polític serà? Un que done resposta a les preguntes de la ciutadania i a les inquietuds de la gent? o un que s’amaga en haver-hi un problema? Malauradament ja sabem la resposta.
