Farts!

Ha tornat a passar! En les últimes setmanes, totes les televisions estatals han obert les seccions informatives amb notícies de la corrupció del PP valencià. Alfonso Rus i Rita Barberá n’han estat els protagonistes principals, amb la Diputació de València i l’Ajuntament del cap i casal com a teló de fons. L’Operació Taula, que investiga una trama de corrupció amb múltiples ramificacions, s’ha saldat de moment amb la imputació de 25 càrrecs públics i empresaris relacionats amb la Diputació, i també del grup municipal al complet del PP a l’Ajuntament de València. Tant és així, que a les files conservadores s’ha arribat a plantejar la possibilitat de quedar-se sense representació al primer ajuntament del país.

I per si fóra poc, les imatges de la Guàrdia Civil registrant CIEGSA, l’empresa encarregada de la construcció d’infraestructures educatives que dirigia el flamant diputat comarcal Máximo Caturla, deixen un regust amarg, amb uns sobrecostos que fan olor de presumptes comissions il·legals i de finançament irregular. O siga: és possible que fins i tot la construcció dels instituts Pou Clar i Jaume I d’Ontinyent serviren perquè alguns s’ompliren les butxaques amb diners de tothom.

A tot açò, els valencians i valencianes honrats, aquells que alcem la persiana cadfa matí per anar a guanyar-nos la vida dignament, aquells que anem a la universitat, a l’escola, al taller, a la fàbrica, al camp… hem assistit atònits, amb estupefacció, i desgraciadament amb cap mena de sorpresa, a un nou serial en el qual la nostra terra ha tornat a projectar una penosa imatge al món. Una imatge que ens fa mal com a persones i danya la confiança en les nostres empreses, però que a més, i sobretot, no ens mereixem. Perquè no som nosaltres, el poble, qui hem clavat la mà a la caixa, ans al contrari: som les víctimes d’este robatori.

Durant anys, la nostra qualitat de vida s’ha vist greument afectada com a conseqüència d’un finançament autonòmic injust, però també d’uns casos de corrupció que ens han espoliat els pocs recursos que teníem. Uns serveis públics deficients, que es traduïen en un territori ple de barracons a les escoles i instituts, un atac permanent a l’educació pública en forma de retallades i eliminació d’unitats escolars que tenien demanda. Uns hospitals amb llistes d’espera infinites i una despesa que no es corresponia amb la qualitat del servei. Unes famílies a les quals no arribaven les ajudes a la dependència. En definitiva, un país on semblava que per garantir els nostres drets havíem d’estar contínuament suplicant per les conselleries, manifestant-nos als carrers i demanant perdó per existir, mentre el tren de vida dels nostres governants era poc menys que el de ‘nuevos ricos’.

No obstant això, hi ha una cosa que als mitjans estatals se’ls escapa. Per què coneixem tants detalls de la corrupció del PP de la Comunitat Valenciana? Hi ha diversos motius que donen resposta a esta pregunta. El primer és que hem tingut una oposició combativa i valenta, que ha denunciat els casos de corrupció en compte de ser-ne còmplice, al contrari del que passava a Madrid en el cas de les targetes ‘Black’. El segon, i més important encara, és que la ciutadania, en l’exercici del nostre dret democràtic al sufragi, hem tirat els corruptes de les institucions. I això és un fet que cal remarcar: al País Valencià ja no governa el PP. A Andalusia, la comunitat autònoma amb més casos de corrupció de tot l’Estat, i on la trama dels ERO ha saquejat els recursos públics, encara hi governa el mateix partit que ha protagonitzat l’escàndol, el PSOE andalús, amb el suport de Ciudadanos, per cert.

A Madrid, on la trama Púnica tampoc no s’ha quedat arrere, la notícia d’esta setmana era la dimissió d’Esperanza Aguirre com a presidenta del PP autonòmic. Però, sorpresa! Qui segueix governant la Comunitat de Madrid? El mateix partit que va protagonitzar els casos de corrupció: el PP. Ah! I sí, també gràcies al suport de Ciudadanos.

Així estan les coses. Crec que no sóc l’únic que està fart de veure com la imatge del poble valencià apareix relacionada amb els casos de corrupció d’un partit podrit que, aprofitant la seua actual estada en l’oposició, s’hauria de regenerar profundament, si és que realment aspira a representar un poble honrat i treballador, que veu com dia a dia, nous governants van recuperant la dignitat de les nostres institucions. Seguirem.