Felicitació a l’Arrel pel Premi Basset

És per a mi una gran satisfacció adreçar-vos unes paraules per a lloar la tasca que en els darrers 32 anys ha dut a terme la Colla Ecologista l’Arrel.

En un món en què l’egoisme individualista i la manca de sensibilitat envers les coses que no proporcionen un benefici material a curt termini prevalen a tot arreu, és gairebé un miracle que, un any i un altre, malgrat totes les adversitats que s’oposen a llur treball, una colla d’amics, de voluntaris, haja continuat escampant la vida en la nostra comarca, tot esdevenint un exemple davant la societat en què vivim.

No és pas faena fàcil tornar la verdor, la diversitat, a les nostres serres i camps. Ans al contrari: de la collita de llavors, passant per la sembra al viver, les cures als plançons mentre romanen al viver, i, sobretot, acabant amb el trasplantament en un indret adequat, hi ha tot un interval de temps que requereix la màxima diligència, i hi ha sovint un esforç físic, la intensitat del qual recorda la dels esports més fatigants. Cal molt d’amor i passió per tal d’afonar ben bé la rella de les reeixides llegones de l’Arrel, i repetir aqueix colp tantes voltes com calga, fins a cavar un clot tan pregon com la cama d’una persona adulta, del peu al genoll. Els lloms dels voluntaris en són testimoni, i els avantbraços, i els bíceps… Fet i fet, es tracta d’una faena que pot deixar fet estelles el practicant més fort de peces dels gimnasos de hui en dia. Cal després molta traça per a plantar correctament els plançons que tant ha costat de criar. I, fins i tot, a voltes cal regar els plançons de les espècies més exigents perquè puguen sobreviure llurs primers estius, amb l’esforç que això implica per a transportar les marraixes d’aigua fins als llocs apartats, amagats, on el voluntari els haja plantat.

Però, sortosament, en la Colla sempre hi ha hagut voluntaris que no s’han esglaiat davant aqueixes fatigues, i han mantingut viva l’esperança d’atényer un món més verd, més adient al floriment de l’ànima humana. Una tasca que no ha cercat mai una compensació més enllà del reconeixement, i la col·laboració per a facilitar-la. Tot en l’Arrel gira al voltant de les plantes, del paisatge, de la vida… És l’antítesi de la miopia consumista que enverina les nostres societats.

Des que descobrí l’existència de la Colla en 2010, arran de l’incendi que cremà bona part del sud del terme d’Ontinyent, sempre he tractat de donar-los un colp de mà, encara que haja estat de tant en tant. Ha estat, ben mirat, una de les coses que més m’han omplit de satisfacció. Espere poder continuar col·laborant-hi, ni que siga una volta cada any, per a aconseguir millorar les nostres forestes. Espere també poder ajudar a fer que un nombre més gran de persones presten en algun moment la seua ajuda a aquesta iniciativa tan exemplar. Tant de bo l’Arrel cresca i, amb ella, els nostres boscos esdevinguen una altra volta els recers de vida que foren antany.

Enhorabona pel premi i a continuar avant!!

Joan Mompó i Vidal · Soci de l’Arrel