13.03.2017 - 23:04
|
Actualització: 14.03.2017 - 00:04
És així com el psalm 81 ens recorda la perversitat que suposa jutjar sense justícia, és a dir, sense equitat ni sentit comú. Afavorir la causa dels culpables és precisament afavorir la injustícia.
He recordat aquest psalm quan he vist que la Justícia no és igual per a tothom. I quan he vist també com en un judici es recorda als imputats el dret que tenen a mentir.
Per què la Justícia no és igual per a tothom? El cas més recent ha estat la condemna a presó de la Sra. Milagrosa Martínez, ex-batlessa, ex-consellera i ex-presidenta de les Corts Valencianes. Com que la Sra. Martínez ha pogut pagar la fiança de 15.000 euros, ha evitat entrar a la presó. Això vol dir que aquells que no tenen els diners per a la fiança, han d’entrar a la garjola. És just això? No és un escàndol que de dues persones, condemnades a presó per la mateixa condemna, una siga empresonada perquè no té diners i l’altra no, pel fet que pot pagar la fiança? La Justícia no ha de ser igual per a tothom, independentment de la situació econòmica de cadascú? O la Justícia fa accepció de persones segons els diners?
L’altre cas que m’escandalitza és quan es recorda als imputats el dret que tenen de mentir. No ho acabe d’entendre. Una societat basada en la mentida és per si una societat corrupta. Una societat sense ètica. Però aquesta manca d’ètica encara és més escandalosa quan es dóna en la Justícia que empara el dret a la mentida.
Quan demanem que la veritat siga la nostra manera d’obrar i quan els pares o els mestres formen en la veritat els fills o els alumnes, és un contrasentit que després, en un judici, s’haja de recordar als encausats el dret que tenen de mentir. Això vol dir que alguna cosa no va bé en el nostre sistema judicial, ni en la nostra societat, quan la Justícia empara i defensa la mentida dels imputats.
No és només el psalm 81 que ens recorda la perversitat d’afavorir la causa dels culpables. El psalm 14 lloa l’home que ‘viu honradament i practica la justícia’ i que ‘diu la veritat tal com la pensa’ (Ps 14:2). També el psalm 44 elogia aquell qui viu per ‘defensar la veritat i la justícia dels indigents’ (Ps 44:5). Encara, el psalm 50 lloa Déu que estima ‘la veritat al fons del cor’ (Ps 50:8).
Un altre llibre de la Bíblia que defensa la veritat és l’Eclesiàstic, quan al capítol 4 demana no contradir la veritat: ‘No contradigues la veritat’ (Ecli 4:25) i lluitar per ella: ‘lluita fins a la mort per la veritat’ (Ecli 4:28). Un altre verset d’aquest mateix llibre lloa de nou la veritat: ‘Els ocells s’ajunten amb els seus semblants, la veritat retorna a aquells qui la practiquen’ (Ecli 27:9). També l’Evangeli de Sant Joan presenta la veritat com a model del comportament del deixeble de Jesús: ‘Qui practica la veritat va cap a la llum perquè es manifesten les seus obres’ (Jo 3:21). Però el text que haurien de recordar els jutges i els magistrats, i tots nosaltres, és un verset de la carta de Sant Pau als cristians efesis, quan els recomana que estiguen ‘cenyits amb la veritat, revestits amb la justícia’ (Ef 6:14).
Segurament, encara caldria recordar als membres de la judicatura aquelles paraules de Jesús: ‘la veritat vos farà lliures’ (Jo 8:). I també que la imatge de la Justícia té els ulls embenats, per tal que els veredictes i les condemnes siguen iguals per a tothom, independentment de si l’acusat té diners o no en té.
