Fontanars consolida les festes del 5 d’agost

Aquesta setmana s’han desenvolupat els actes de celebració de l’aniversari de la constitució de Fontanars dels Alforins com a municipi independent. La commemoració que des de fa alguns anys recorda amb diverses activitats la segregació del terme d’Ontinyent, al quan hi va pertànyer fins el 1927, s’ha consolidat plenament.

Enguany les celebracions han tingut un seguiment molt destacat de públic, especialment en el taller de fanalets i la cercavila amb aquests objectes acompanyada per la colla dels xirimiters de l’Aljub de Bocairent. També ha estat nombrosa l’assistència al sopar popular celebrat divendres al carrer del Cinc d’Agost, data de la segregació oficial.

Les activitats van començar dijous amb la projecció del documentari ‘Històries de Fontanars dels Alforins’, i divendres, a més dels fanalets i el sopar hi hagué teatre amb ‘Un poble de foto’, a càrrec d’Ameba Teatre. Encara divendres, un altre dels plats forts de les festes fou el concert, en què el públic va gaudir de les actuacions musicals del Diluvi i de Kontaminació Akústika.

L’endemà dissabte encara hi va haver temps, a la nit, per a un concert de música de bandes sonores, i un correfoc per l’avinguda del Comte de Salvatierra a càrrec de Xeke Guay Correfocs.

Fill adoptiu

Coincidint amb el noranta aniversari de l’erecció de Fontanars dels Alforins com a municipi independent, l’Ajuntament va celebrar divendres, 5 d’agost, un ple extraordinari per a nomenar Fill Adoptiu Tomàs Àlvarez Pérez -Tomàs el Manyà-, en reconeixement a un dels veïns de la localitat que va participar en el procés de segregació, a més d’haver estat batle durant la guerra de 1936-1939.

Nascut a Beneixama el 1869, es va establir a Fontanars dels Alforins en 1894, en casar-se amb Josepa Biosca. Àlvarez va participar activament en les sol·licituds de segregació de la localitat, i ja en 1924 com a regidor a l’Ajuntament d’Ontinyent va continuar la tasca per aconseguir-la.

En 1936 fou elegit batle en les eleccions municipals, i en produir-se el colp d’estat i la sublevació militar va presidir el Comité Executiu del Front Popular fins desembre de 1936 quan es van suprimir els comités. Amb la derrota de la república, Tomàs Àlvarez va ser un dels que patiren la repressió franquista. Un consell de guerra el condemnà a sis anys i un dia de presó major i inhabilitació total pel haver estat el batle, tot i que no hi hagué delictes de sang a la localitat.

El van tindre tancat a la presó fins el febrer de 1941, quan ja tenia 71 anys. En eixir-ne, es va instal·lar a viure a Ontinyent on es va morir el 1948.

Ferrer de professió, obra seua és l’estructura interna de la volta de la torre campanar de l’església i el penell que el corona, dissenyat per l’arquitecte Josep Maria Cortina i instal·lat en 1916.