28.04.2017 - 10:09
|
Actualització: 28.04.2017 - 12:09
A què ve ara que citen Ontinyent (Onteniente per a aquella gentola) en les converses entre Ignacio González i Eduardo Zaplana? (‘Vamos a ver, Eduardo: tenemos el Gobierno, el ministerio de Justicia, no sé qué y tal, y escucha: tenemos a un juez que está provisional… Tú lo asciendes… Yo le digo: “A ver, venga usted para acá, ¿Cuál es la plaza que le toca? ¿Onteniente? A tomar por culo a Onteniente y aquí que venga el titular, que ya me las apañaré con el titular, coño’). Tan coneguda és la nostra ciutat per a ells? És Ontinyent una ciutat famosa per ser acollidora de gent que vinga a cardar pel darrere? Algú ‘fot’ en el nostre poble als que vénen a fer negocis? Només em vénen al cap ara mateix els negocis del nostre paisà Ramón Cerdá, famós en les espanyes per vendre empreses a milers, com qui ven tomates. Empreses que tots sabem que han estat comprades, suposadament, amb una finalitat gens lícita per mafiosos, corruptes, evasors d’impostos i altres poca-vergonyes. Serà que Ignacio González ha estat un dels habituals clients de Ramón Cerdà i per això li ve al cap fàcilment el nom del nostre poble? Deu estar Ramón Cerdà, ara encausat, ficat en algun embolic d’Ignacio González?…
Déu cria ex-presidents de comunitat i ells s’ajunten per a delinquir (suposadament). De la mà de González, Zaplana ja ha aparegut finalment també en els papers de la corrupció. Qui ho havia de dir? Tan expert com era en no deixar rastre dels seus afers grisos per allà per on passava. A València ja es parlava dels seus negocis quan la investigació del cas Naserio, però era hàbil per a aconseguir que s’esborraren les proves que el podien fer encausar. Tothom recordarà la gravació en què demanava diners a un mafiós militant del seu partit, perquè deia que necessitava peles perquè era pobre, que li calia comprar un cotxe. Ningú no ha oblidat com va ‘comprar’ la voluntat d’una regidora socialista per a poder tocar poder com a alcalde de Benidorm. Sabem d’unes altres conegudes compres de docilitat de polítics blaveros, de periodistes amb pocs escrúpols de consciència, de caixes d’estalvi (a Ontinyent ho va intentar inútilment), d’empresaris valencians (els va fer l’autovia gratis a Madrid quan la que volien gratis era la de Barcelona)…
Zaplana, doctor espavilat en enginyeries financeres i polítiques, en portes giratòries (86.000 euros a l’any en Logista) i en saltar paranys de tota mena, potser tinga més sort que González, perquè ha demostrat saber escapolir-se de situacions tan compromeses com la d’ara, i potser faça ús de les seues velles amistats amb Eloy Velasco, l’instructor de l’operació Lezo, atès que aquest jutge ja va treballar colze amb colze amb Zaplana en el seu primer govern de la Generalitat Valenciana en 1995. Velasco va ser llavors el seu director general de Justícia. No seria la primera volta que s’escapa dels llargs braços mancs de la pobra justícia espanyola. Hui per mi, demà per tu. Siga com siga, almenys que ningú no l’envie a ‘A tomar por culo a Onteniente‘. Només això ens faltaria!
