Gràcies i fins sempre

Coherència, constància i il·lusió. Amb estes tres paraules em vaig presentar a la llista de les eleccions municipals a Ontinyent per Compromís en 2015. Unes paraules que pesen molt. Quasi quatre anys després, n’afegiré una que valore quasi més que les altres: honradesa. Tot el que he fet com a regidora i portaveu de Compromís ha estat guiat per estes paraules.
Sempre he intentat actuar des de la coherència. Fer com pense. Potser massa vegades em guie més pel cor que pel cap. No sé si és una equivocació, més encara en política, però m’és imprescindible poder dormir tranquil·la sabent que he actuat com pense, i tampoc no sé fer-ho d’altra manera. La coherència amb u mateix sempre és una bona guia. Un dels mestres que he tingut a Compromís em va donar un consell poc després de prometre el càrrec de regidora: «si no et naix, no ho faces». A pesar que les circumstàncies han fet que en algun moment puntual l’haja incomplit, cada vegada que tenia un dubte pensava en aquell consell.

La constància me l’he ensenyada dels meus pares. S’aprén molt més de l’exemple que de les paraules… i així ens han criat als tres fills. Quan tenim un objectiu, som constants i no parem fins a aconseguir-lo. De fet, som un gran suport els uns per als altres. Eixe camí constant, de treball, no es pot fer si no és amb il·lusió, que sempre n’ha de ser el motor.

Pel que fa a l’honradesa, alguns pensareu ‘honradesa? En política?’. I tant que sí. Ben fort i ben alt defendré que jo sóc honrada. Ací no hi val la falsa modèstia. A l’Ajuntament d’Ontinyent tenim moltíssima gent honrada. Gent que es dedica al poble per amor al poble, sense cap més interés. A tota eixa gent vos desitge el millor del món, perquè no hi ha res més honrat, honest i valuós que dedicar el teu temps a canviar les coses per a millorar la vida de les persones.

Ser la veu de Compromís a Ontinyent no ha estat fàcil. Sóc lingüista i professora i, encara que el món de la política m’apassiona i més encara Ontinyent, era tot un nou món per a mi exercir un càrrec polític. Un nou món molt exigent, que no entén massa de conciliació familiar. A les persones de dins i de fora de Compromís que em van ajudar, les tinc molt presents. No les oblidaré mai. «Adversaris» (entre cometes, perquè mai ho han sigut per a mi) que em donaren la mà en moments en què ho vaig necessitar. Ací també es troba l’honradesa i la qualitat humana. A Ontinyent, en tenim molta.

Des del principi vaig dir que pretenia fer una oposició crítica però constructiva. Primer que res aclariré que mai m’he considerat «oposició» de l’equip de govern, perquè crec que som aliats naturals per necessitat. Ara bé, em tocava fer el paper d’oposició perquè així ho va decidir el poble d’Ontinyent, i això és indiscutible. En eixe paper d’oposició, sempre he pretés sumar sent crítica amb allò amb què no estàvem d’acord, amb la intenció de construir més i millor, per un bé comú. També he intentat ser l’altaveu de qui ha necessitat qualsevol ajuda de nosaltres o de mi, i he fet tot el que estava de la meua mà. Sempre ho he fet des del respecte i, si en algun moment he pogut faltar el respecte a algú, vos demane les més sinceres disculpes perquè mai ha estat la meua intenció. Supose que per a alguns m’hauré quedat curta amb les crítiques o hauré sigut fluixa… i per a altres, me n’hauré passat. Mai plou a gust de tots.

Estos anys en el consistori m’han permés conéixer més i millor el meu poble. Vivim en la millor terreta del món, sota l’ombra del campanar, que té el poder d’unir-nos per damunt de colors polítics i de creences. Vaig prometre el càrrec amb l’objectiu de treballar per Ontinyent tan bé com sabera i tant com poguera, i deixe el càrrec més enamorada encara de la meua terra i la seua gent. Me’n vaig agraïda profundament de tot el que m’ha aportat el càrrec i amb la tristesa absoluta de no poder servir més al poble. Disculpeu, i gràcies.

Diumenge 2 de setembre vaig presentar la dimissió dels meus càrrecs a la militància de Compromís. Els motius són clars: una situació personal i professional que ha anat canviant estos últims mesos i que no em deixa acomplir les obligacions del càrrec com pertoca. Abans d’estiu vaig intentar compaginar-ho tot, i vaig comprovar que no podia assistir com a portaveu a alguns actes de l’Ajuntament, fins i tot a algun ple i, per descomptat, a les reunions d’organització i treball de Compromís. Vaig fer maniobres impossibles però, finalment, va ser insostenible. No suporte la sensació d’estar fallant a algú. I així, no solament fallava a Compromís i a tota la gent que ha confiat en mi, sinó a tot el poble d’Ontinyent, perquè no hauria estat a l’altura. La decisió ha estat molt dolorosa i molt plorada… amb el cor a la mà, voldria haver seguit aportant el meu granet d’arena per millorar Ontinyent. Me’n vaig amb la sensació de no haver arribat a fer tot el que voldria, ni de lluny.

El cessament del càrrec es farà efectiu en el pròxim ple de l’Ajuntament d’Ontinyent, i serà allí on m’acomiade dels companys i companyes de corporació. No obstant això, que vaja per davant el meu agraïment als 20 regidors i regidores. A pesar de les diferències que tenim, sempre hi ha hagut respecte entre nosaltres i cordialitat. Al cap i a la fi, ens uneix Ontinyent, i això pesa.

També vull agrair als treballadors i treballadores de l’Ajuntament la dedicació. Un gran equip, que és la maquinària que fa funcionar la casa de tots els ontinyentins i ontinyentines. Gràcies per tot. La veritat és que vos trobaré a faltar a molts…

Gràcies als companys i companyes de Compromís per la confiança que van dipositar en mi. Espere haver estat a l’altura del que esperàveu de mi. Gràcies a qui m’ha assessorat, a qui m’ha fet recapacitar, a qui ha estat de manera incondicional al meu costat, a qui ha discutit amb mi fins fer-me veure que estava equivocada, a qui m’ha fet un colpet a l’esquena i també a qui m’ha criticat perquè no ha estat d’acord amb mi. Gràcies a qui no ha dormit, com jo, fent-li voltes a alguna cosa, i no hem parat fins que l’hem resolta. Gràcies als valuosos consells de l’experiència i l’energia incansable i empenta de la joventut. Gràcies a qui ha compartit llàgrimes amb mi per esta última decisió. GRÀCIES.

I, ara sí, per a acabar, em permetré una última llicència: gràcies als amics i amigues que m’han aguantat, amb tota l’estima i paciència del món. I el més profund agraïment a la meua família. Per aguantar-me la tensió i els mals moments, per emocionar-se amb mi en els bons, per fer-me veure certes realitats i per dir-me el que no volia escoltar… i, sobretot, pel temps que els he robat. Eixe temps de xarradeta a la caseta, o a casa amb el pare de la meua filla, que m’he perdut perquè tenia alguna reunió de treball, a Compromís o a l’Ajuntament, un acte, un ple, havia d’escriure un article, estudiar les ordenances o el pressupost… o perquè era «necessari» atendre una telefonada o contestar un correu-e. I gràcies, bruixeta, per entendre les hores i els dies que has estat sense mi. Vos estime a tots amb bogeria…

Des d’ací, el més sincer respecte i admiració a totes les dones que es dediquen a la política. Algun dia caldrà que revisem esta exigència personal en política, que ens passa molta més factura a nosaltres.

Els qui em coneixeu, sabeu que açò no acaba ací. En alguna altra guerra de guerrilles em trobareu. Ens veiem als carrers d’Ontinyent, a la lluita i a la festa!

Salut, il·lusió i coratge!