Però tot això no vol dir que el nostre país haja guanyat ja informativament parlant, perquè encara patim la influència que tenen els altres mitjans escrits i els audiovisuals. Sabem de sobres com se les gasten a l’hora d’informar a casa nostra i a tot l’estat de qui pega i qui rep als carrers de Barcelona, o qui pega i qui rep a València durant el Nou d’Octubre quan deixen eixir de les gàbies el ramat d’humanoides no acabats de domar, tot just el dia que els valencianistes es manifesten legalment, en pau i en formació correcta amb permís d’una autoritat que sembla voler ignorar la perillositat del blaverisme. Sempre envia un nombre ridícul d’agents uniformats a protegir, o no, els manifestants autoritzats. Una volta acabat el sacrifici sagnant de cada any, els hospitals donaran compte dels ferits greus, dels no tan greus i dels lleus; el delegat del govern de Madrid prometrà, o no, més policia el Nou d’Octubre següent i ací pau i allà glòria. Alguns entonaran un any més allò de ‘Guillem Agulló, ni oblit ni perdó’, però ningú no mesurarà si el volum de la por que hem patit els de sempre ha pujat enguany o ha baixat, perquè canviar de bàndol no ha canviat, malauradament.

The post Guillem Agulló, o quan la por encara no ha canviat de bàndol appeared first on VilaWeb.