Guillem Agulló, o quan la por encara no ha canviat de bàndol

No es pot negar que algunes institucions públiques han fet passes en bona direcció pel que fa a permetre que els nostres mitjans de comunicació públics prenguen partit i comencen a deixar parlar en llibertat a les persones que fins ara hi tenien vetada la seua presència. Que una pel·lícula com La mort de Guillem ens l’hagen passada simultàniament per les tres televisions en català ha estat una fita històrica que diu molt de les tres direccions actuals. El mallorquí Joan Carles Martorell, director de la IB3, el valencià Vicent Sanchis, director de TV3, i el també valencià Alfred Costa, director d’À Punt han demostrat sobradament tenir les idees clares pel que fa a la unitat de la llengua i també per la necessitat de ser permissius, i no deixar que la por a les rabiüdes reaccions que segur que tindran els de la dreta extrema i de l’extrema dreta els marquen quines han de ser les seues respectives programacions. De moment, l’èxit d’audiència arreu d’aquesta primera experiència ha estat tranquil·litzadora i això ha de voler dir que podrem gaudir en el futur de més programes passats simultàniament per totes tres televisions distintes en un sol país vertader. Anem avançant. O no?

Però tot això no vol dir que el nostre país haja guanyat ja informativament parlant, perquè encara patim la influència que tenen els altres mitjans escrits i els audiovisuals. Sabem de sobres com se les gasten a l’hora d’informar a casa nostra i a tot l’estat de qui pega i qui rep als carrers de Barcelona, o qui pega i qui rep a València durant el Nou d’Octubre quan deixen eixir de les gàbies el ramat d’humanoides no acabats de domar, tot just el dia que els valencianistes es manifesten legalment, en pau i en formació correcta amb permís d’una autoritat que sembla voler ignorar la perillositat del blaverisme. Sempre envia un nombre ridícul d’agents uniformats a protegir, o no, els manifestants autoritzats. Una volta acabat el sacrifici sagnant de cada any, els hospitals donaran compte dels ferits greus, dels no tan greus i dels lleus; el delegat del govern de Madrid prometrà, o no, més policia el Nou d’Octubre següent i ací pau i allà glòria. Alguns entonaran un any més allò de ‘Guillem Agulló, ni oblit ni perdó’, però ningú no mesurarà si el volum de la por que hem patit els de sempre ha pujat enguany o ha baixat, perquè canviar de bàndol no ha canviat, malauradament.