Ha guanyat el pragmatisme dels independentistes i dels no independentistes

Acabe de comprovar per la tele –TV3 per internet– que M. Rajoy i S. Sáenz han perdut a Catalunya i que el 155 no ha servir per a res. Ha guanyat la democràcia i les persones demòcrates catalanes, independentistes i no independentistes. Era possible que catalans no independentistes donaren el seu vot als independentistes? I tant que sí! Les classes populars catalanes han volgut castigar els fets sagnants de l’1-O ocasionades per una policia i guàrdia civil que van ser enviats a massacrar uns ciutadans que només volien ficar dins una urna un innocent paper, votar, el fet més evident que distingeix una democràcia d’una qualsevol dictadura.

Els treballadors catalans immigrants conscients i orgullosos de ser-ho, els treballadors autòctons independentistes i no independentistes, han copsat de seguida qui defensa a Catalunya l’unionisme, el 155, les repressions, l’atac ara i sempre a la llengua i la cultura catalanes: són els grans industrials, els banquers catalans, les elits benestants de la dreta catalana, els funcionaris de les delegacions del govern central…, però també una gran massa de gent de classes socials diverses fàcilment domesticables per la propaganda intensiva dels poders fàctics a les ordres de la monarquia espanyola i l’Íbex 35. Aquesta classe treballadora conscienciada no podia votar mai un PP, el partit més corrupte d’Europa, ni un PSOE, sempre de la maneta de la dreta en moltes de les decisions que s’adopten al Congrés espanyol, incapaç de tirar fora del poder central el govern de M. Rajoy. Tampoc no s’han deixat temptar pels Ciutadans i la seua aparença de partit progre i modern, sabent com saben que voten sempre al costat del PP i que són, com demostren els fets, més anticatalanistes que els mateixos populars. Només podrien votar Podemos en la seua versió catalana, però prou n’han tingut amb totes les seues baralles internes i amb els dirigents espanyols que han arribat a escapçar part dels homòlegs catalans i no han desautoritzat aquells que no havien vist amb mals ulls l’aplicació tan bèstia del 155.

Aquests treballadors no sempre independentistes han votat la CUP, Esquerra o JxCat, no per cap qüestió sobiranista, cultural ni sentimental, simplement perquè no volien que Catalunya fóra governada per Madrid, perquè ja saben com se les han gastat amb Catalunya els successius governs del PP o del PSOE. Han votat el que han votat per dignitat i perquè han vist que els partits que volen la independència solucionen millor els seus problemes quotidians, perquè els discursos dels unionistes només són discursos, però a l’hora de la veritat voten uns pressupostos a Madrid en contra dels interessos dels catalans. Han votat eixir d’Espanya perquè veuen com de mal els van les coses als companys treballadors de les altres comunitats autònomes. I no es veu més enllà de l’Ebre cap feliç futur, ni pròxim ni llunyà.

Aquesta gent ha votat per un canvi radical perquè sap que votar els ‘altres’ és el mateix que deixar les coses com estan, o pitjor, perquè d’haver guanyat M. Rajoy, d’haver tingut èxit això del 155, la venjança contra els perdedors hauria estat històrica. No cal fer una relació del que haurien desfet en educació, sanitat, legislació laboral, relacions comercials internacionals… Haurien convertit Catalunya en el banc de proves de les noves eines del futur feixisme del segle XXI, amb el vistiplau de la UE, ateses les darreres coalicions amb l’extrema dreta que estem veient per tot arreu. No sabien del cert si el nivell futur de benestar en una Catalunya independent podria ser molt, molt millor, però sí que sabien que seria superior al d’Espanya, segur. Per això han votat un partit independentista sense ser-ho ells. Si els beneficis produïts a casa pròpia es queden a casa pròpia, la millora del benestar col·lectiu estarà assegurada.