Han d’emmudir les campanes?

No és la primera vegada que apareix com a notícia el toc de les campanes. O més aviat, el fet de prohibir tocar les campanes. Ara ha estat a València, concretament a la parròquia de Sant Nicolau, i també a la dels Sants Joans i a l’església dels Escolapis, al carrer dels Carnissers també del Cap i Casal. Però n’hi ha hagut més casos. Fa uns mesos hi hagué la mateixa polèmica a Girona, pel toc de les campanes de la catedral. I és que els propietaris d’un hotel, a prop de la Seu gironina, es queixaren perquè als clients els molestava el toc de les campanes. Afortunadament, l’Ajuntament de Girona, l’abril de l’any passat, va defensar la protecció del toc de les campanes com a Bé d’Interès Local.

Trobe fora de lloc que el so de les campanes, tan tradicional a la nostra terra, puga prohibir-se perquè siga molest, com si es tractara d’un soroll infernal, quan des de sempre han acompanyat la vida dels ciutadans, anunciant la festa i el dol (si havia mort un home, una dona o un albat), alertant del foc, el toc de sometent o bé alertant de qualsevol altre perill. Cal recordar que, entre més, hi havia els tradicionals tocs de bateig, combregar, de missa de l’alba o de completes.

Arribar a prohibir el toc de les campanes, amb un argument tan poc consistent com és la contaminació acústica, és tan irracional com prohibir el cant del gall a les alqueries i a les cases de camp. I això no és cap fantasia. Ha estat notícia també que gent que ha anat a passar un cap de setmana a una casa rural, s’ha queixat del cant del gall perquè els despertaven o, de les vaques que mugien. I fins i tot hi ha hagut qui ha protestat per la pudor del fem, natural per altra part, que hi ha en l’entorn rural.

Crec que és un despropòsit que s’arribe a prohibir el toc de les campanes, ara que en alguns pobles se n’ha recuperat el toc manual. I és que el so de les campanes, anunciant esdeveniments, forma part de la nostra cultura i de les nostres tradicions, que una societat normal hauria de preservar i de transmetre a les generacions futures.

Consideraria normal que es prohibiren les campanes si el volteig tinguera lloc a les 12 de la nit o a les 3 de la matinada. Però que toquen les campanes a les 8 del matí, per anunciar la missa matutina, o a l’àngelus, a les 12 del migdia, o el toc de difunts a les 4 de la vesprada per convocar un enterrament, ho considere normal i gens molest. O fins i tot el toc de les hores i els quarts, sempre que no siga un toc estrident.

Algú s’atreviria a prohibir la traca a l’eixida d’un casament, o el castell de focs artificials al final de la processó? Crec que abans, molt abans, de prohibir que les campanes toquen, s’hauria de prohibir el soroll de les motos o dels qui sense cap mirament pels veïns van cridant pels carrers a les 2 de la matinada.

Com deia Francesc Llop, de l’Associació de Campaners, (Levante-EMV, 30 de gener) cal un diàleg que faça possible el descans merescut dels ciutadans i la protecció del nostre patrimoni.

Per altra part, i ben encertadament, el bon amic Sergi Durbà escrivia el 28 de novembre de 2011: ‘Els campanars formen part del nostre entorn. No és qüestió de ser catòlic o no…. els campanars han anunciat, al llarg del temps, altres aspectes gens menyspreables: vida, identitat, personalitat, pau”. Per això l’amic Durbà deia també: ‘Sentiu les campanes? Ja m’ho direu. Si la resposta és afirmativa podreu descansar en pau, el vostre entorn encara batega. Amén’.

Com m’ha dit un bon amic d’Eslida, ‘a un campaner, a un enamorat de les campanes, aquestes coses li dolen”. El meu amic encara afegia un comentari amb molt de sentit comú: ‘ara, el pitjor, la indiferència de la gent’, que, desgraciadament, a vegades calla i es conforma amb el que diuen les autoritats, quan hauria de defensar el nostre patrimoni cultural i denunciar mesures arbitràries i del tot absurdes, com és la prohibició de tocar les campanes.

Per això felicite el portal de la cultura i del patrimoni campaner d’Ontinyent (colladecampaners.es) per la seua tasca de divulgació i estudi d’aquesta tradició tan nostra com són les campanes.