Hilarió Capucci, un bisbe defensor de Palestina

El passat dia 1 es va morir a 94 anys l’arquebisbe grecocatòlic Hilarió Capucci, un home compromès en la defensa dels drets nacionals de Palestina. Nascut a la ciutat síria d’Alep, tan castigada des de fa anys per la guerra, Hilarió Capucci va ser ordenat bisbe de l’Església grecocatòlica en ser nomenat Vicari Patriarcal a Jerusalem. L’any 1974 va ser detingut i condemnat a 12 anys de presó, perquè (segons el tribunal jueu que el va condemnar) havia passat armes a Al Fatah per ajudar la causa palestina. Després de quatre anys empresonat, l’arquebisbe Capucci va ser alliberat el 1978 amb la condició que no tornara a posar els peus a Jerusalem, i des d’aleshores va viure exiliat a Roma.

En saber la mort de Capucci, el president de Palestina, Mahmud Abbas, l’ha qualificat de ‘valent lluitador de la causa palestina’. També Izat al Rishq, membre de l’Autoritat Palestina, ha lamentat la mort de l’arquebisbe Capucci en aquests termes: ‘Palestina ha perdut un gran referent’. Per la seua part, Gregori III, Patriarca grecomelquita d’Antioquia ha dit que Capucci ‘va ser un heroi de la causa palestina, per la qual va lluitar tota la vida’.

Hilarió Capucci va participar el 2009 i el 2010 en les flotes que intentaven trencar el bloqueig a Gaza.

En una entrevista al diari El País del 19 de febrer de 1981, l’arquebisbe Hilarió manifestà la seua condemna a la violència, però al mateix temps defensà el dret a la resistència del poble palestí. L’arquebisbe Capucci deia que ‘un bisbe és el bon pastor que no fuig quan ve el llop’. Al mateix temps declarava que ‘el problema palestí és un problema humanitari’ i per això defensava el dret de l’Església a ‘fer seua la causa de l’home’. L’arquebisbe Capucci tenia clar que havia d’assumir ‘el clamor del meu poble’, ja que estava convençut que el seu deure ‘és ajudar qui sofreix’. En aquesta entrevista manifestava la duresa de la vida a Israel i per això la fugida dels cristians: ‘Abans de 1948 hi havia 340.000 cristians; ara, 80.000’. L’arquebisbe Capucci deia que ‘no és agradable de viure en l’esclavitud’ i per això preferia ‘menjar només pa amb dignitat que viure en la indolència però sense llibertat’. En aquesta mateixa entrevista el bisbe Capucci deia: ‘Si estimeu Déu, heu de defensar la vostra pàtria. El contrari seria traïció’. El bisbe Hilarió deia també: ‘L’home no existeix sense llibertat ni dignitat. Com ser lliure amb l’ocupació? Com mantindre la dignitat sense pàtria?’.

En una altra entrevista, també al diari El País, del 7 de juny de 1987, l’arquebisbe Capuci manifestava que ‘la resistència és un dret admès per les lleis internacionals i per l’ONU i per a nosaltres és un dret de consciència’.

També en l’entrevista a El País de 17 de juny de 1991, l’arquebisbe Capucci deia que ‘la pau només és possible si el Consell de Seguretat de l’ONU aplica als territoris ocupats per Israel les mateixes resolucions que aplicà a Irac per haver ocupat injustament un altre país’.

Hilarió Capucci pensava que el problema libanès, kurd i el fonamentalisme integrista dels països àrabs no tindran cap solució fins que no s’aplique la resolució 181 de les Nacions Unides, que preveu la creació d’un Estat Palestí. L’arquebisbe Capucci, exiliat a Roma, deia que el seu somni era ‘tornar un dia a la meua pàtria, Jerusalem; aleshores seré l’home més feliç del món’.

He d’agrair al G. Bartomeu Ubach, monjo i gran amic, les precisions que m’ha fet en relació a l’arquebisbe Capucci, per tal de fer aquest article en record de l’arquebisbe Hilarió, a qui va conèixer en l’estada que va fer a Tantur, a prop de Betlem, amb la comunitat de Montserrat que hi havia allí. Les fotografies corresponen a la consagració de l’església del monestir de l’Emmanuel, a Betlem, el diumenge 31 de desembre de 1972, ara ha fet 44 anys. Com m’ha dit el G. Bartomeu, l’arquebisbe Capucci era l’únic cap d’Església no estranger, ja que el Patriarca llatí era italià, l’ortodox era grec, el bisbe anglicà era britànic i el luterà, alemany.