Amb aquesta contundència s’expressava dilluns el Sr. Pedro Sánchez, president del govern espanyol en funcions. Les seues declaracions s’assemblen molt a les que va fer, amb gran satisfacció, l’aleshores vice-presidenta del govern la Sra. Soraya Sáenz de Santamaría, quan digué que el govern del Sr. Rajoy havia ‘descabezado’ l’independentisme. I al final va ser ella qui va ser ‘descabezada’ pels seus mateixos companys. I és que ja ho deia l’escriptor Josep Pla: ‘No hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres’.

El Sr. Pedro Sánchez (com la Sra. Soraya Sáenz de Santamaría) ha de ser molt il·lús per pensar que amb la presó i la condemna dels líders independentistes ja s’ha acabat el procés. Potser s’hauria acabat (i no n’estic del tot segur) si el Tribunal Suprem ens haguera tancat a la presó als més de dos milions de persones que vam votar el primer d’octubre de 2017.

Criminalitzar i penalitzar les idees, les manifestacions i la protesta és propi d’un estat totalitari. Per què els Jordis són a la presó? Per la concentració del 20 de setembre de 2017? Que ara no podrem manifestar la dissidència o el malestar envers uns polítics que es pensen que són el sumsumcorda? Ens volen muts i a la gàbia?

A més de prohibir l’expressió d’un malestar, la sentència ha suspès de les seues funcions com a diputats i senadors els líders independentistes, que no podran presentar-se a les eleccions del 10 de novembre. Aquesta infàmia ja la vam viure fa uns mesos, quan els vots de la mesa del Congrés i del Senat espanyols (sis o set) van suspendre els polítics independentistes en contra dels milers de vots que els van elegir.

La sentència del procés independentista ha estat desproporcionada i molt dura. Fins i tot el diari britànic The Guardian ha assegurat que ‘Els presos avergonyeixen Espanya’. I és que després de dos anys de presó preventiva, com diu The Guardian, l’empresonament per part d’Espanya dels líders nacionalistes catalans, ‘ha deixat en xoc Europa’. I per què el silenci i la indiferència dels governs europeus després del primer d’octubre de 2017? Sí que és veritat que la Justícia europea no s’ha agenollat davant les pretensions dels qui volien l’extradició del president Puigdemont i dels altres polítics exiliats.

Per altra part, el Sr. Sánchez no en té prou de fer el ridícul quan creu que s’ha carregat l’independentisme. També ens ha dit que ‘el acatamiento’ de la sentència condemnatòria ‘garantiza el íntegro cumplimiento’ de les penes imposades als líders independentistes. Seria bo que el Sr. Sánchez recordara l’indult als Srs. Barrionuevo i Vera, ministre i secretari d’estat, respectivament, amb el govern del PSOE i condemnats pels GAL. I és que el PSOE va indultar 13 policies i guàrdies civils (i el PP, 26) condemnats per tortures. I pel contrari, els Jordis han estat condemnats a nou anys per pujar damunt un cotxe de la Guàrdia Civil i manifestar-se pacíficament.

Finalment, el Sr. Cantó, que no pot ser menys nacionalista que el Sr. Sánchez, ja ha dit que exigirà ‘mesures’ perquè les associacions que han protestat al País Valencià contra la sentència, com ACPV o Escola Valenciana, ‘no reben ni un euro de diners públics’. Per si no sabíem ja quina és la política de Ciutadans: acabar amb les protestes i les manifestacions.

Amb tot, ni el Suprem, ni el Sr. Sánchez, ni la Sra. Sáenz de Santamaría, ni el Sr. Cantó, no podran acabar amb l’independentisme. I per tant, ni el Suprem ni els polítics del PSOE, del PP o de Ciutadans no poden decidir, ells tots sols (sense comptar amb els partits independentistes), el futur de Catalunya. Caldrà recordar, de nou, les paraules de l’aleshores príncep Felipe quan digué: ‘Catalunya serà la que els catalans vulguen que siga’?

Que es traga del cap el Sr. Sánchez i els seus amics la idea del ‘naufragio de un proyecto político fracasado’ en relació amb l’independentisme. Per no recordar-li al Sr. Sánchez què va decidir el PSOE al congrés de Suresnes, quan el partit defensava ‘la llibertat dels presos polítics i sindicals, el dret de reunió i d’expressió, el dret a la vaga i a la manifestació i el dret d’autodeterminació dels pobles’.

Per cert: si com va dir el Sr. Rajoy, el primer d’octubre no es va fer cap referèndum, sinó que només va ser un pícnic, a què ve ara aquesta sentència tan venjativa?