‘Independentistes salvatges’

Així qualificava Miquel Domínguez, autor de l’article al diari Levante El país de les costures esgarrades, els diputats independentistes (i supose que també els senadors) que al Congrés espanyol representen els ciutadans que els han votat. 

El Diccionari Català-Valencià-Balear defineix la paraula ‘salvatge’, com aquell ‘que es troba en estat purament natural, sense refinament, incivilitzat, rude, brutal’. Per això trobe fora de lloc el qualificatiu que l’autor de l’article dedica als partidaris de la independència. Una opció, la de l’independentisme, tan respectable com l’unionisme. 

Els meus pares em van ensenyar a ser crític i a saber discrepar sempre que és necessari, però amb educació, sense faltar el respecte a l’adversari. I no crec que siga de bona educació, com ha fet l’autor, qualificar de ‘salvatges’ els representants del poble. 

En el seu text, l’autor dispara contra tothom. Millor dit, contra els qui ell anomena ‘esta quadrilla’, els qui ell considera responsables que la ‘pell ibèrica’ s’estiga ‘esgarrant per les costures’.

L’autor de l’article defineix el Dr. Fernando Simón com ‘un pobre home que ens pren el pèl’, i el ministre Salvador Illa com una persona que ‘de Medicina sap tant com sé jo’. I encara, els ministres del govern espanyol són els qui tenen ‘funcions i actuacions més pròpies del circ de la tele’. Finalment dispara també contra una ‘amalgama de comunistes, independentistes salvatges, amb alguna mà tacada de sang i socialistes radicals’. 

No crec que s’aguante l’afirmació que fa quan parla dels diputats que tenen ‘alguna mà tacada de sang’. Coneixent l’estat espanyol, si algun diputat tinguera ‘alguna mà tacada de sang’ estaria a la presó, no assegut al Congrés. 

I pel que fa al ministre Salvador Illa, l’autor de l’article el desqualifica com a ministre de Sanitat perquè no és metge, sinó llicenciat en Filosofia, cosa que, en principi, no invalida la seua competència al ministeri. Tampoc l’autor és arquitecte o expert en urbanisme, sinó llicenciat en Dret, i va ser tinent de batle d’Urbanisme i Habitatge de l’Ajuntament de València. I posteriorment, delegat de l’Àrea de Seguretat Ciutadana. I no crec que per no tindre estudis relacionats amb els departaments que va dirigir, no fera bé el seu treball. I és que com diu l’Evangeli de Sant Joan, en relació amb els fariseus i el cec de naixement (Jo 9:1-41), no hi ha pitjor cec que qui no hi vol veure. I també Jesús denuncià els qui veuen la brossa en l’ull del germà i no veuen la biga en el seu propi ull (Lc 6:41). Per cert, que el conseller Rafael Blasco, del PP, va ser conseller de Sanitat del 30 de maig de 2006 al 29 de juny de 2007 i a més, havia estat militant del FRAP. Alguna vegada l’autor de l’article li va dir al Sr. Blasco (amb qui va compartir militància al PP) que de Medicina en sabia ‘tant com jo’ i que tenia ‘alguna mà tacada de sang’?

Però on l’autor de l’article ha arribat al límit de la decència és quan al·ludeix als migrants que arriben a l’estat espanyol, fugint de la fam. L’autor, que més d’una vegada s’ha confessat cristià, diu sobre els jóvens que arriben a les Canàries que ‘allò que faltava és que fins als migrants nos prenguen el pèl’, ja que arribant a les Canàries, ‘intenten apoderar-se d’eixes illes’. De veres pensa que ‘els migrants nos prenguen el pèl’? No coneix el drama i el dolor de la gent que ix del seu país per necessitat? O bé creu l’autor d’aquest article que els migrants deixen el seu país per gust o per turisme? No recorda l’autor de l’article, que s’ha confessat cristià públicament, les paraules de Jesús a l’Evangeli de Sant Mateu: ‘Era foraster i em vau acollir’ (Mt 25:38)? Creu de veritat que els migrants pugen a una barcassa perquè sí? Supose que amb aquest raonament donarà la raó als qui pensem que Cristòfor Colom va prendre el pèl als indígenes americans, ja que ell (i la Corona espanyola) sí que es va apoderar d’aquelles terres.

Crec que qualificar els diputats independentistes de ‘salvatges’ o fins i tot desqualificar el Dr. Fernando Simón o el ministre Illa és ‘pecata minuta’, al costat de l’insult, ple de xenofòbia, que és considerar els migrants gent que ‘nos prenguen el pèl’ perquè ‘intenten apoderar-se d’eixes illes’. Potser cosidera el papa Francesc, pel fet d’haver deixat l’Argentina, un que pren el pèl als italians. 

Espere que a l’autor de l’article li vagen bé les coses i que no haja d’emigrar. Perquè no és el mateix migrar que fer turisme. I espere que l’autor de l’article tinga un mínim de sensibilitat, com ens demana el papa, per la gent que, per força major, no per gust, ha d’abandonar la seua terra. Jo li recomanaria que repasse la Bíblia i els discursos del sant pare i que siga més sensible envers els qui sofreixen. També Maria, Josep i l’Infant Jesús van ser emigrants quan van fugir d’Herodes, i no crec que prengueren el pèl als habitants d’allà on es van refugiar, ni tampoc que volgueren apoderar-se d’aquella terra.

L’autor d’aquest article hauria d’escoltar les paraules tan assenyades de la Sra. Caya Suárez, secretària general de Càritas Canàries, davant el drama migratori que viu des de fa setmanes l’arxipèlag. La Sra. Suárez ha dit: ‘Com a Església catòlica, no podem restar impassibles davant d’aquesta situació greu de vulneració de drets humans on les polítiques públiques no posen la persona al centre, que és ocupat per altres interessos d’índole econòmica, política, etc.’”. Segurament, per a l’autor de l’article del Levante la Sra. Suárez també ens deu prendre el pèl.  

El mateix autor va escriure un altre article, Els neòfits del valencià, on manifestava el seu ‘sentir cap al valencià, en veritat, molt gran’, a més d’afirmar que té un ‘gran amor’ per la nostra llengua. Però lamentava el requisit lingüístic per al valencià, un requisit, com deia ell, ‘pel qual tots han de passar vulguen o no’. I per això deia que el requisit és ‘a la força’. I el requisit per al castellà? No l’han de passar tots, ‘vulguen o no’? O l’autor d’aquest article pensa que a un metge de França o d’Alemanya que vulga treballar a Madrid o a Elx no se li demanarà el requisit en castellà?

L’autor parlava d’’obligatorietat i exigències’ sobre el requisit lingüístic del valencià i demanava introduir la nostra llengua, però ‘no amb mesures coercitives’. I el requisit del castellà per als estrangers que volen treballar a l’estat espanyol, no és una obligació i una exigència? L’autor de l’article no podrà dir ni un sol cas d’un mestre italià o portuguès, a qui per treballar a Sevilla o a Valladolid, no l’obliguen a aprendre castellà. L’obligatorietat del castellà, no és una ‘mesura coercitiva? O només ho és en el cas del valencià?

El valencià no és oficial al País Valencià? O ho és només el castellà i per això només s’obliga, ‘vulguen o no’, a conèixer la llengua de Cervantes? Si són dues les llengües que són oficials al País Valencià, les dues han de tindre els mateixos drets i les mateixes obligacions.