Jesuïtes valencians

Aquest llibre, que té per subtítol ‘De l’esplendor Borja a l’ocàs Borbó’, publicat per la Universitat d’Alacant, i amb l’amic Francesc-Joan Monjo i Dalmau com a editor, ens narra ‘les vicissituds que, entre els segles XVI i XIX va viure la Companyia de Jesús, l’orde religiós més poderós i influent de l’edat moderna’.

Aquesta obra, tan interessant, aplega diversos estudis sobre la Companyia de Jesús fets per un important nombre d’investigadors, jesuïtes i seglars, com Francesc-Joan Monjo, Inmaculada Fernández Arrillaga, Josep Piera, Santiago La Parra, Enrique Llull, Enrique Giménez, Niccolò Guasti, Manuel Revuelta, Josep M. Benítez i Riera o Daniel Climent, entre més. El llibre ‘Jesuïtes valencians’, de gran interès històric, és un recorregut ‘de més de tres-cents anys de la història de l’institut ignasià en terres valencianes’.

La importància d’aquesta obra rau en el fet que ‘ens acosta al coneixement dels jesuïtes valencians més importants, com ara Francesc de Borja –IV Duc de Gandia, prepòsit general de l’orde jesuïta i sant- o el pare Joan Andrés i Morell, home de gran talent i cultura enciclopèdica’.

Com diu en el pròleg el professor i jesuïta José A. Ferrer Benimeli, aquesta obra és ‘diversa en els seus plantejaments i autors, però centrada en una única línia argumental entorn  d’una visió nova i diferent de la tradicional història dels jesuïtes’. En relació a Francesc-Joan Monjo, Ferrer Benimeli diu: ‘l’editor d’aquest llibre ha recorregut a alguns dels seus estudis i monografies, però també a la col·laboració d’experts en la qüestió jesuïta de diverses universitats’.

L’ànima d’aquest llibre, l’amic i historiador Francesc-Joan Monjo, de Calp, ens acosta per mitjà d’aquest obra a ‘una mínima part de la immensa història d’un orde que arribà a ser el més poderós i influent de l’Església catòlica: la Companyia de Jesús’. Monjo ha titulat així aquest llibre, pel fet que ‘l’impuls del prepòsit general Borja a la Companyia de Jesús fou decisiu. I perquè la decadència de l’orde jesuïta arribaria amb el regnat de Carles III, de la casa de Borbó’.

El llibre, a més del pròleg de José A. Ferrer Benimeli i de la introducció de Francesc-Joan Monjo, presenta vint-i-cinc estudis a càrrec de diversos especialistes de la història dels jesuïtes. Entre els treballs que recull aquesta obra, vull destacar el que tracta sobre la Companyia de Jesús al País Valencià en els temps moderns, de Francesc-Joan Monjo i Inmaculada Fernández Arrillaga, i també el de Josep Piera, sobre els contactes inicials de Francesc de Borja amb la Companyia. Encara cal subratllar l’estudi de Santiago La Parra sobre l’entrada del Duc de Gandia en l’orde jesuïta, el de Luís F. Bernabé sobre l’evangelització dels moriscos per part dels fills espirituals de Sant Ignasi de Loiola o el que ens detalla l’expulsió dels jesuïtes i la supressió de l’orde, que estudien Francesc Monjo i el jesuïta Benítez i Riera, i l’exili italià que tracta el professor Niccolò Guasti. Altres treballs de Francesc Monjo presents en aquest llibre són el que explora la llengua catalana en els jesuïtes de la província d’Aragó, o el que fa referència al retorn dels jesuïtes a terres valencianes o, encara, el del canvi de dinastia, la guerra de Successió i els jesuïtes de la Corona d’Aragó.

Aquest és un bon llibre, que convide a llegir per l’interès històric en la trajectòria dels jesuïtes valencians en els segles XVI, XVII, XVIII i XIX. I és que com diu al pròleg José Ferrer Benimeli, aquest llibre és ‘una obra diversa en els seus plantejaments i autors, però centrada en una única línia argumental entorn d’una visió nova i diferent de la tradicional història dels jesuïtes’.