11.02.2021 - 15:50
|
Actualització: 11.02.2021 - 16:50
El batle d’Ontinyent i ex-president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, ha tornat a demanar el sobreseïment de les actuacions pel cas Alqueria perquè assegura que no ha comés cap il·legalitat i ha negat interessos partidistes en les contractacions de directius en Divalterra.
Ho exposa en el recurs d’apel·lació que ha presentat la seua defensa, al qual ha tingut accés Europa Press, contra l’ordre de processament per les contractacions presumptament irregulars d’alts directius. El magistrat veu indicis de malversació i prevaricació per la presumpta simulació d’aquells contractes per a afavorir afins del PSPV i Compromís i calcula en 1.122.095 euros el perjudici causats a les arques públiques.
En el seu recurs, el lletrat de Rodríguez indica que la resolució del jutge és ‘errònia’ i ‘no ajustada a dret’, i desvincula Rodríguez i la resta d’investigats –14 persones més– de la preparació dels contractes d’alta direcció i recorda que van ser elaborats pels serveis jurídics i pel departament de recursos humans.
‘Rodríguez –s’assenyala en el text— no va tindre cap intervenció en la contractació dels responsables d’àrea i, alguns d’ells, com ha quedat acreditat, ni tan sols no el coneixien i viceversa’. ‘Tenint cada gerent unes àrees determinades, era d’ells la competència de posar-hi al capdavant persones capaces de dur a terme una àrdua tasca, que era reflotar l’empresa’.
Afig que per a aquestes contractacions, els gerents van fer un procés de selecció ‘amb estudi de currículums i entrevistes a diversos candidats’, i que es va contractar persones ‘amb un ampli currículum i experiència en cada matèria, vertaders professionals que van realitzar una labor irreprotxable’, s’hi destaca.
‘Estructura caòtica’
En la interlocutòria s’indica que la reestructura de l’empresa i les noves incorporacions no eren necessàries i es van deure exclusivament a interessos partidistes. ‘Res més lluny de la realitat’, diu el lletrat.
Així, recorda que Rodríguez va accedir a Divalterra al juny de 2015 i, a més de trobar-se la situació en què es trobava immersa l’entitat pel cas Taula, l’estructura era ‘caòtica’. ‘Això prova l’error del jutjat en considerar que les contractacions de persones de confiança que estigueren al capdavant com a responsables de cadascuna de les àrees en les quals es reestructurava l’empresa no tinguera raó de ser, i assenyalar aquesta contractació, sense cap fonament, a interessos de partit’.
‘Això no va ser així –al·lega–, i així queda acreditat al llarg de la instrucció amb les declaracions dels mateixos investigats i de la documentació aportada que aportaren, ja que es tractava de gestionar una empresa amb quasi 800 treballadors i que feia molts encàrrecs de la Diputació, amb una sèrie de departaments totalment desorganitzats’.
Al seu entendre, ‘basta una lectura dels currículums de cadascuna de les persones contractades per a comprovar, no sols la preparació acadèmica de cadascun d’ells, sinó fins i tot la seua experiència professional en cadascuna de les especialitats’.
Informe tècnic
El lletrat també es queixa en el recurs que el jutge no ha tingut en compte l’informe econòmic que va aportar la part: ‘Gràcies a la gestió d’aquestes set persones, ara injustament investigades en aquesta causa, que van estar al capdavant de cadascuna de les àrees, fent el seu treball dia a dia, ha quedat acreditat, amb l’informe econòmic aportat per aquesta part, que aquesta gestió fóra més eficient i productiva, i fins i tot passara d’un saldo en tresoreria de 3.718.286 euros a data 1 de gener de 2015 a un saldo de 9.869.382 a data 31 de desembre de 2018, fins i tot amb un pressupost de 25.434.706 en 2015 a un pressupost de 18.021.880 per a l’exercici 2018’.
A parer seu, ‘el sou d’aquestes persones contractades, no sols ha estat degudament justificat amb totes les seues memòries i treballs realitzats i acreditats, sinó que ha sigut eficient, i ha permés d’estalviar a l’entitat ni més ni menys que sis milions d’euros en un període de quatre anys’.
Com a conclusió, la defensa de Rodríguez assenyala: ‘la mateixa resolució i la prova practicada en instrucció conclou que el treball es va fer pels contractats, que el seu sou està perfectament justificat i la gestió de l’òrgan d’Administració i el seu president no ha perjudicat econòmicament Divalterra’.
‘Mai’ de l’equip directiu
Per part seua, Ricard Gallego, ex-cap de gabinet de Jorge Rodríguez, també ha recorregut el processament i ha al·legat que no va formar part en cap moment de l’equip de direcció de Divalterra.
La seua lletrada ha defensat que Gallego, Llicenciat en Comunicació Audiovisual i amb un Màster en Gestió de la Comunicació Política i Electoral, es dedicava a coordinar l’àrea de Presidència de Diputació, ocupar-se de les qüestions de protocol, atendre l’agenda del President i coordinar-la amb la d’altres diputats, especialment la Vice-presidència.
També s’ocupava –prossegueix– d’organitzar actes i recepcions al Palau de la Batlia, acompanyar el president en actes i reunions a les quals havia d’assistir, així com en els seus desplaçaments, rebre autoritats i als qui concertaven entrevistes amb Rodríguez, i atendre els mitjans de comunicació en les qüestions rellevants. També, a vegades, confeccionar discursos institucionals i redactar o revisar notes de premsa per a la difusió de les actuacions de la Presidència, davant l’absència d’un cap de Premsa o de Protocol en la Diputació.
Així, s’indica: ‘Ni el càrrec que ocupava ni la seua formació professional l’habilitaven per a dictar cap mena de resolució, ni per a l’emissió d’informes jurídics en la gestió dels assumptes propis de la Diputació, ni molt menys de Divalterra ni de qualsevol altra empresa pública en les quals participava la Diputació Provincial, de les quals no en va formar part mai’.
‘És obvi que Gallego tenia la confiança del president, però no per això el meu representat participava en assumptes que no li corresponien per raó del seu càrrec, ni pel fet de gaudir de la confiança del president ha de ser acusat d’alguna cosa que no ha fet’, ha insistit.
