10.02.2021 - 19:30
Aquest 11 de febrer, festa de la Mare de Déu de Lorda, el papa Francesc ens convida a celebrar la XXIX Jornada Mundial del Malalt, amb el lema ‘Un de sol és el vostre Mestre i tots vosaltres sou germans’ (Mt 23:8).
El missatge del papa Francesc amb motiu d’aquesta jornada (que es va donar a conèixer el 20 de desembre passat, diumenge IV d’Advent), subratlla l’atenció especial que hem de tindre per ‘les persones malaltes i pels qui les cuiden’. El papa recorda en el seu text ‘els qui sofreixen els efectes de la pandèmia del coronavirus’ que patim des de fa pràcticament un any.
El lema d’aquesta jornada s’inspira en el passatge evangèlic ‘en el qual Jesús critica la hipocresia d’aquells que diuen, però no fan’ el que havien dit que farien (Mt 23:1-12). I és que si hi ha falsedat entre dir i fer, ‘la coherència entre el credo professat i la vida real es debilita’.
El papa ens demana que ‘davant la necessitat d’un germà o d’una germana’, imitem allò que va fer Jesús, que amb la seua vida ‘ens mostra un model de comportament totalment oposat a la hipocresia’. Davant un germà malalt, el papa ens proposa de ‘detenir-se, escoltar, establir una relació directa i personal amb l’altre, sentir empatia i commoció per ell, deixar-se involucrar en el seu sofriment fins a arribar a fer-se càrrec d’ell per mitjà del servei’, com veiem en la paràbola del bon samarità (Lc 10: 30-35)
Com ens recorda el papa, ‘l’experiència de la malaltia fa que sentim la nostra pròpia vulnerabilitat i la necessitat innata de l’altre’. I és que sovint, ‘quan estem malalts ens trobem en una situació d’impotència, perquè la nostra salut no depèn de les nostres capacitats’. Per això el papa ens presenta la figura bíblica de Job, un home que, enmig dels sofriments, no només no es va sentir acompanyat per la dona i els amics, sinó que no el van comprendre. Job va caure ‘en un estat d’abandonament i incomprensió’. Però ‘per mitjà d’aquesta fragilitat, elegint el camí de la sinceritat amb Déu i amb els altres’, va fer ‘arribar el seu crit insistent a Déu, que al final [li va respondre] obrint-li un nou horitzó’ de vida. Déu va confirmar a Job que el seu sofriment ‘no era una condemna o un càstig’, ni tampoc ‘la llunyania de Déu o un signe de la seua indiferència’. El papa, a més, ens recorda que ‘la malaltia sempre té un rostre’, que és ‘el de cada malalt’ i també ‘el dels qui se senten ignorats, exclosos, víctimes de les injustícies socials’.
Un fet que hem comprovat aquests mesos amb el coronavirus, com ens recorda el papa, és que ‘la pandèmia actual ha mostrat nombroses deficiències dels sistemes sanitaris i carències en l’atenció a les persones malaltes’. I és que, com ens diu el papa, ‘els ancians i els més dèbils, no sempre tenen garantit l’accés als tractaments i no sempre és de manera equitativa’.
Cal recordar que la sanitat està condicionada per ‘decisions dels qui ocupen càrrecs de responsabilitat’. Per això, diu el papa que ‘invertir recursos en la cura i en l’atenció a les persones malaltes’ hauria de ser ‘una prioritat vinculada a un principi: la salut és un bé comú primari’.
En el seu missatge, el papa lloa ‘l’entrega i generositat dels agents sanitaris, que amb professionalitat, abnegació, sentit de responsabilitat i amor al proïsme, han ajudat, cuidat, consolat i servit els malalts i els seus familiars’. El papa ens recorda que ‘la proximitat és un bàlsam molt valuós que ofereix suport i consol a qui sofreix’, com ho podem comprovar en la paràbola del bon samarità, i també que és molt important ‘la solidaritat fraterna, que s’expressa en el servei’.
El papa ens recorda la importància que en el món de la sanitat té ‘l’enfocament holístic de la persona’. I també ‘la caritat de Crist, com ho demostra el testimoniatge mil·lenari d’hòmens i dones que s’han sacrificat servint els malalts’. A més, com Francesc, ‘de la mort i de la resurrecció de Crist brolla l’amor que pot donar un sentit ple, tant a la condició del pacient com a la de qui el cuida’.
El papa acaba el seu missatge destacant un fet inqüestionable: ‘una societat és més humana quan més sap cuidar els seus membres fràgils i els que més sofreixen’.
En aquesta XXIX Jornada Mundial del Malalt, cal que prenguem consciència de la fragilitat en què es troben tants hòmens, dones i xiquets, i més en aquesta pandèmia. Per això la nostra fraternitat s’ha de manifestar en la proximitat i en l’afecte envers tots els qui sofreixen.
