Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat

Aquest 27 de setembre, el papa ens convoca a celebrar la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, per a recordar la situació tràgica dels desplaçats interns, un drama sovint invisible que la crisi mundial causada per la pandèmia de la covid-19 ha agreujat.

En el seu missatge amb motiu d’aquesta jornada, el papa Francesc ens recorda que en la fugida d’Egipte, també ‘el nen Jesús experimentà, amb els seus pares, la tràgica condició del desplaçat i del refugiat’. El papa ens posa al davant el drama que viuen les persones migrants. I és que també ‘en els nostres dies, milions de famílies poden reconèixer-se en aquesta trista realitat’ dels refugiats, ‘que fugen de la fam, de la guerra i d’altres perills greus en cerca de seguretat i d’una vida digna per a ells i les seues famílies’.

El papa ens exhorta a veure en els qui pateixen el mateix Jesús, ‘present en cadascun d’ells, obligat (com en temps d’Herodes) a fugir per a salvar-se’. Per això, com a cristians, ens recorda que ‘estem cridats a reconèixer en els seus rostres el rostre de Jesucrist, afamat, assedegat, despullat, malalt, foraster i empresonat, que ens interpel·la’. En el seu missatge amb motiu d’aquesta jornada, el papa ens vol fer veure que ‘els desplaçats interns ens ofereixen aquesta oportunitat de trobament amb el Senyor’. I com que ‘és necessari conèixer per a comprendre’, no podem ignorar els qui sofreixen, perquè sovint ‘quan parlem de migrants i desplaçats, ens limitem a números. Però no són números’, com ens recorda el papa, ‘sinó persones’. D’ací que ‘si coneixem les seues històries, aconseguirem comprendre’ la situació que viuen, per a ‘fer-nos proïsmes per a servir’, com el bon samarità (Lc 10:33) va reconèixer en la persona malferida el seu proïsme.

Tots sabem, com ens diu el papa, que ‘les pors i els prejudicis ens fan mantenir distàncies amb altres persones i ens impedeixen d’acostar-nos-hi com a proïsmes i servir-los amb amor’. El papa ens convida a ‘aproximar-nos al proïsme’, cosa que ‘significa estar disposats a córrer riscos, com ens ha ensenyat el personal sanitari en els últims mesos’ a causa de la pandèmia de la covid-19.

El papa també ens fa veure que ‘per a reconciliar-se cal escoltar’, en una societat que no escolta, caracteritzada per l’aïllament i l’individualisme. Per això ‘l’amor, el que reconcilia i salva, comença per una escolta activa’, tot i que ‘en el món de hui s’està perdent la capacitat d’escoltar’. Com ens recorda el papa, ‘només amb una escolta humil i atenta, podrem arribar a reconciliar-nos de veritat’. I és que ‘gràcies a aquesta escolta, tenim l’oportunitat de reconciliar-nos amb el proïsme, amb tants descartats, amb nosaltres mateixos i amb Déu, que mai no es cansa d’oferir-nos la seua misericòrdia’.

Com ens diu el papa Francesc, ‘per a créixer, hem de compartir’, com ho feia la primera comunitat cristiana (Lc 4:32), ja que ‘l’acció de compartir era un dels seus pilars fonamentals’. Per això el papa ens posa al davant un fet important per a tots nosaltres, i és que ‘la pandèmia ens ha recordat com n’és d’essencial la corresponsabilitat, i que només amb la col·laboració de tothom, és possible encarar la crisi’.

El papa acaba el seu missatge amb motiu d’aquesta Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, recordant-nos que ‘aquest no és el temps de l’egoisme, perquè el desafiament que enfrontem ens uneix a tots’. I per això ‘és indispensable de col·laborar per a construir’.

Tant de bo no tanquem mai el nostre cor als germans que sofreixen i sapiguem acollir les persones que fugen de la guerra i de la fam. Tant de bo la nostra societat deixe de mirar amb indiferència i recel aquests germans nostres que vénen al nostre país buscant una vida més digna.

Amb la situació dramàtica que viuen les persones que intenten travessar el Mediterrani i les internades als camps de refugiats de Mòria, cal que, urgentment, Europa encare i solucione aquesta tragèdia que viuen hòmens, dones i xiquets, tractats com si foren animals o que moren en l’intent d’aconseguir una vida digna.