15.08.2015 - 22:04
El 28 de juliol passat, el Consell de Govern de la Universitat de València va aprovar concedir el Suprem Grau de Doctor Honoris causa al P. Josep Massot i Muntaner, monjo de Montserrat, juntament amb d’altres personalitats com els professors Paul Preston o Josep Fontana. La Universitat de València ha valorat en el P. Josep Massot ‘la seua encomiable trajectòria professional, i especialment per les seues inestimables aportacions en el camp de la llengua i literatura catalana’.
El P. Josep Massot ha estat definit com a savi i erudit, home bo, treballador incansable i compromès en la defensa de la nostra llengua i la nostra cultura.
Nascut a Palma de Mallorca el 1941, va entrar al monestir de Montserrat el 1963. Llicenciat en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona, va fer la professió monàstica el 1964 i va ser ordenat prevere el 1971, any en què fou nomenat director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Durant molts anys va ser també director de la revista Studia monastica, i actualment dirigeix les revistes Serra d’Or i Randa. Ha estat professor de català per als monjos jóvens, a l’Escola Filosòfica i Teològica de Montserrat, secretari de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. El P. Massot és també vice-president de la Secció Històrico-Arqueològica del IEC, al qual pertany des del 1999, secretari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i membre de la Societat d’Onomàstica i de la Societat Verdaguer.
Aquest monjo filòleg, historiador i investigador de la nostra cultura, ha publicat desenes de llibres i centenars d’articles sobre el cançoner, la llengua, la guerra civil o l’Església catalana i ha estat guardonat amb el premi Francesc de B. Moll, de l’Obra Cultural Balear (pel conjunt de la seua obra) i el Premi Manuel Sanchis Guarner. També ha rebut el Premi Nacional de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya, per la recuperació i edició de l’Obra del Cançoner Popular, així com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. A més, el 1998 va ser nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears i el 2012 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
Home senzill i discret, el P. Josep Massot va rebre el premi d’Honor fa tres anys, ‘per tota una vida dedicada a construir i divulgar la cultura catalana’. La seua obra literària i l’exemplaritat de la seua obra intel·lectual l’han fet mereixedor d’aquest premi. Com destacava Òmnium Cultural, el P. Massot ‘forma part de la llista de persones exemplars que honoren el nostre País’, llista en la qual s’inclouen els també premiats valencians Sanchis Guarner (1974), Joan Fuster (1975), Vicent Andrés Estellés (1978), Enric Valor (1987) o Joan F. Mira (2004).
Vaig tindre el goig de treballar amb el P. Massot des del 1987 al 1991, en les Publicacions de l’Abadia, i puc dir que és una persona extremadament amable i delicada en el tracte. I sobretot, un treballador infatigable i que mai fa vacances. Quan els monjos després de completes ens retirem a la cel·la per descansar, el P. Massot continua treballant fins tard, al despatx de publicacions, on les sis taules són plenes de llibres, carpetes, o fulls de galerades per corregir. Monjo servicial i abnegat, al monestir igual fa de lector al refetor o de celebrant setmaner, que serveix els monjos en els àpats o bé en el servei de desparar taula.
El seu sentit de l’humor i la seua fina ironia, així com la seua capacitat intel·lectual, fan que les converses amb el P. Massot siguen molt enriquidores. Amb una gran senzillesa i com traient mèrits al premia atorgat, el P. Massot declarava el 2012 que ‘el que he fet sempre ha estat treballar a favor de la nostra llengua i cultura’. És per això que el 2001 va tindre un especial interès a editar ‘D’un País que anem fent’, miscel·lània en homenatge a mon pare. Va ser ell mateix qui volgué presentar aquest llibre a l’Alcúdia, el novembre d’aquell mateix any.
En un moment difícil per a la nostra cultura, el P. Massot deia que ara cal ‘treballar de valent, més encara tenint en compte com està el panorama de la llengua a les Illes i al País Valencià’. És també al País Valencià on el P. Josep Massot ha col·laborat freqüentment amb conferències o jornades d’estudis. Una bona prova del seu afecte pel nostre País són els llibres de la col·lecció ‘Sanchis Guarner’ de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Preocupat també per la línia de l’Església catalana, el P. Massot declarava fa uns anys: ‘Hi ha hagut moments en què hi havia molts bisbes que defensaven el català i que estaven molt conscienciats. Ara la cosa no està tan clara: n’hi ha alguns que sí, d’altres que molt menys, i alguns que diuen públicament que el tema del català i el catalanisme no els interessa. No sóc ningú per judicar els bisbes, però algunes coses no em fan gràcia’.
Per la seua claredat d’idees i el seu compromís en la defensa de la nostra llengua, el 2012 Òmnium Cultural va reconèixer la ‘dedicació sostinguda, rigorosa i productiva del P. Massot’, un home que davant la situació greu de la nostra cultura, afirmava que ‘només ens queda protestar i resistir, com hem fet fins ara’. I per això, per la seua incansable lluita a favor de la nostra llengua, la Universitat de València pròximament li atorgarà el doctorat Honoris Causa.
