25.03.2018 - 22:05
Aquest vers de Raimon de 1973, de la seua cançó ‘T’he conegut sempre igual’, retrata ben bé la mirada del jove Jesús Ruiz. Ha estat un amic qui m’ha enviat l’enllaç de l’extraordinària (i impactant) entrevista (que convide a veure a aquells que no l’hagen vista) que la periodista Laura Rosel va fer a aquest jove al programa de TV3 ‘Preguntes freqüents’, el dissabte 17 de març.
Jesús Ruiz, que ara viu a les Planes d’Hostoles, ‘un poble amb molts llaços, com ha de ser’, ha tingut una vida difícil. Com ell mateix deia en aquella entrevista, ha estat set anys a la presó, primer al Perú i després a Soto del Real, on va conèixer Jordi Cuixart.
Les paraules d’aquest jove a TV3 traspuaven humanitat, bondat i dignitat. I és que Jesús Ruiz, malgrat les dificultats a què s’ha hagut d’enfrontar des de molt jove, quan el van agafar al Perú per portar cocaïna, ens mostrà ‘la bondat a la cara’. I això ni s’improvisa, ni és fruit de cap comèdia apresa, ni d’un paper assajat. La naturalitat amb què parlava Jesús Ruiz, sense cap mena de fingiments, ens mostrava el que realment és: una persona amb una mirada neta, un jove que traspua senzillesa i alegria, malgrat tot el que ha patit. La naturalitat de Jesús Ruiz (tot i assegurar que estava nerviós pel directe del programa), la seua humanitat i la seua alegria, ens mostraren la seua dignitat, molt més gran que la que tenen els qui cridaven a por ellos, o els qui posen, per empipar Cuixart, l’himne d’Espanya a Soto del Real o els qui el saluden amb un Viva España.
En un ambient difícil, a la presó al Perú, Jesús Ruiz va haver de viure en una cel·la sense matalàs, juntament amb una quarantena de persones més, dinant cada dia arròs bullit (i sense sopar) i amb els funcionaris que eren qui entrava la droga a la presó. Així i tot, i quan semblava que Jesús hauria d’haver reproduit en la seua vida la duresa que va rebre, aquest jove és una persona alegre que va ajudar i molt, Jordi Cuixart, els cinc mesos que ha passat amb el president d’Òmnium a Soto del Real.
La trobada de Jesús Ruiz amb Jordi Cuixart i el bé que s’han fet mútuament, per l’amistat que han compartit a la presó, ens reconcilia amb el nostre món, ja que ens mostra la cara més humana de l’home.
Veient aquella entrevista tan entranyable i tan plena d’humanitat, recordava el llibre de l’Eclesiàstic quan el seu autor elogia l’amistat, tan necessària per a viure, i alhora tan difícil de mantenir: ‘Si et fas un amic, fes-te’l en la prova, perquè hi ha l’amic de conveniència, que no et serà fidel el dia de l’adversitat’ (Ecli 6:7-8).
L’amistat de Jesús Ruiz i de Jordi Cuixart, manifestada en l’ajuda mútua, en el recolzament i en la gratuïtat, ens és un exemple del que diu l’Eclesiàstic: ‘Un amic fidel és un refugi poderós: qui el troba, ha trobat un tresor. Un amic fidel no té preu, és inestimable el seu valor’ (Ecli 6:14-15).
Les paraules sinceres i sentides de Jesús Ruiz, també em van recordar el ‘Tractat sobre l’amistat espiritual’ que del 1158 al 1163 va escriure l’abat cistercenc Elred de Rievaulx. Un fragment d’aquesta obra diu: ‘En aquesta vida no hi ha res més santament desitjable, més útil de cercar, més difícil de trobar, més dolç d’experimentar, més avantatjós de mantenir que l’amistat’. I l’abat Elred continua així: ‘quina felicitat, quina seguretat, quin goig tenir algú amb qui pugues parlar com amb tu mateix; a qui no temes de confessar els teus eventuals errors; a qui pugues confiar tots els secrets del cor i comunicar els teus projectes!’. I encara diu: ‘No hi ha, certament, cap remei més vàlid, més eficaç o més qualificat per a les nostres ferides, que tenir algú que sàpiga venir a trobar-nos, sofrint amb nosaltres en tota desgràcia i alegrant-se amb nosaltres en tots els nostres èxits, de manera que –com diu l’Apòstol-, posant l’espatlla tots dos, porten el pes l’un de l’altre’. Per això ‘l’amistat fa més esplèndids els moments bons i més lleugeres les adversitats, en comunicar-les i compartir-les’.
Certament que tant Jesús Ruiz com Jordi Cuixart, en compartir l’amistat a la presó, s’hauran enriquit l’un a l’altre, donant-nos un exemple d’humanitat i de solidaritat, tant necessàries hui en el nostre món.
Enmig de tantes mentides, de falsedats incomptables i de comportaments egoistes i violents, en Jesús Ruiz hi vèiem un jove que, malgrat la duresa de la seua curta vida, ha sabut encarar el present i el futur amb optimisme, sense rancor ni amarguesa, estimant i fent-se estimar, per la seua senzillesa i per la seua naturalitat, sense artificis, sense falsedats.
Per això en l’entrevista de Laura Rosel a Jesús Ruiz, vam descobrir un jove amb ‘la bondat a la cara’, exemple per a tants joves que viuen en dificultats. Un jove amb ‘els llavis fins, dibuixant un somriure’, com diu Raimon.
