Fotografia: Jorge GIl-EP

La Catedral de València recupera restaurada una taula gòtica de Sant Blai, del segle XV i procedent d’Agullent, cremada en l’incendi del Palau Arquebisbal de València de 1936. L’especialista María Gómez, professora d’Història de l’Art de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València, ha estat l’encarregada de ‘ressuscitar’ aquesta peça amb la policromia original després de vuitanta-cinc anys oculta pels efectes del foc.

La restauració s’ha fet en el Laboratori d’Art de la Facultat de Geografia i Història. La pintura ha estat oculta vuitanta-cinc anys sota la superfície carbonitzada, i el color no s’ha pogut veure fins ara, ja que només existia una fotografia en blanc i negre, publicada en el llibre de María Gómez Las Pinturas quemadas de la Catedral de Valencia, fruit de la seua tesi doctoral.

Efecte forn

‘Ens sorprén de veure, una vegada més, el miracle. Perquè les flames i la calor efecte “forn” van deteriorar la pintura de Sant Blai fins a l’extrem que els vernissos calcinats van fer irrecognoscible la imatge’, afirma l’experta.

La taula de Sant Blai, que fa 78 centímetres d’alt i 26 d’ample, procedia d’Agullent i en 1922 va passar a formar part del Museu Arqueològic Diocesà inaugurat aquell any al Palau Arquebisbal, centre que va desaparéixer després de l’incendi de 1936. Les peces van ser confiscades i es van dispersar en diferents llocs de la ciutat i, posteriorment, van ser retornades i van quedar emmagatzemades en la Seu.

De fet, la taula de Sant Blai és una de les peces que va patir més danys en l’incendi, però, curiosament, les altres peces del retaule d’Artés que es conserven al Museu de la Catedral no estan danyades perquè aquest retaule no va estar muntat mai com a tal al Museu Diocesà del Palau Arquebisbal, sinó que les peces estaven disperses.

Quant al procés de restauració de la taula, la fusta, com a suport, estava relativament bé perquè suporta millor l’efecte forn, encara que tenia clivelles i despreniments, però no eren danys greus. ‘No obstant això, la pintura i la seua preparació, sobre la fusta, estava molt deteriorada, perquè la calor fa que els pigments i els seus elements orgànics es moguen, s’ablanisquen o s’expandisquen’, ha detallat Gómez.

Per això, la pel·lícula pictòrica estava molt danyada i la recuperació ha consistit a ‘protegir la pintura i consolidar els estrats enlairats; consolidar el suport amb xicotets empelts de fusta i encolats; i, finalment, netejar per capes’.

Lupa i bisturí

La part daurada estava bé, perquè l’or no pateix amb la calor, per això es pot apreciar, però la figura de Sant Blai estava completament negra i carbonitzada, i va caldre aplicar un dissolvent per a ablanir la part cremada que, després, amb l’ajuda d’una gran lupa, va ser retirada meticulosament amb un bisturí i, a continuació, es van aplicar altres dissolvents per a completar el procés.

El Museu de la Catedral exposarà pròximament aquesta peça restaurada que es col·locarà al retaule del Mestre d’Artés que pot veure’s en la planta segona, del qual es conserva la part superior, amb Sant Gregori Magne, la Santíssima Trinitat i l’Àngel Custodi del Regne de València; la peça exterior dreta, amb Sant Domingo de Guzmán i Santa Àgueda; i l’exterior esquerra, amb els Sants Onofre i Jeroni. Precisament, davall d’aquesta peça és on s’instal·larà la taula de Sant Blai.

Des de 1991, la doctora María Gómez ha treballat en la restauració d’un important nombre de pintures greument cremades a la Catedral Metropolitana de València, i també en la localització d’obres d’art desaparegudes des de la guerra.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.