01.10.2016 - 09:37
|
Actualització: 01.10.2016 - 11:37
Hui, des de la biblioteca d’Aielo de Malferit us arriba la ressenya d’un best-seller. Diuen d’aquest llibre que és un fenomen mundial, un thriller com pocs se n’han escrit abans. I la fama sempre porta més fama darrere. En cap llibreria, de més de trenta països, no hi falta.
Comence a llegir el llibre amb incredulitat per corroborar si és cert. No puc evitar ser escèptica davant tantes bones paraules, però alhora m’agrada comprovar sempre fins on hem de fiar-nos de les ‘grans’ critiques, de les que avalen importants periòdics i periodistes, les que la majoria de gent creu a cegues perquè estan fetes amb mestria per a convidar a comprar el producte.
A mi em motiva llegir-lo perquè parla sobre un tren, i a mi, ja sabeu els qui em coneixeu, que tot allò que sona a viatge m’agrada. El títol enganxa, la portada també. Així que, quan estic a punt de llegir les primeres línies, em dic a mi mateixa que potser aquest llibre està bé i no és un simple producte del màrqueting pensat per als diners.
Ara ja puc jutjar: ‘La chica del tren’ és un llibre que puc recomanar, però amb certa mesura, que no és el gran llibre perfecte mereixedor de tantes lloances.
De vegades ens deixem arrossegar pel màrqueting i llegim el que els ‘grans’ volen. Des d’ací llance un clam de part dels autors amb llibres quasi desconeguts bons per temàtica, estil i contingut, però que per falta d’un suport de promoció fort, fins i tot els amics deixen de costat perquè no és el llibre de moda que impera a totes les llibreries.
Sobre ‘La chica del tren’, me n’agrada el contingut i la forma. Està ben escrit, però la primera part es fa reiterativa i lleugerament llarga. A més a més, el final és precipitat i pense que un poc pensat per portar-lo a la pantalla cinematogràfica.
Sobre el contingut opine que està ben perfilat i és interessant; la manera de presentar-lo és original: el fil conductor és la finestra del tren. Així mostra tot allò que es veu o es creu veure a traves de la finestreta. És el tema dels ‘voyeurs’ o ‘mirons’, els que es fiquen en la vida dels altres obsessivament. A més, tracta el tema de l’alcoholisme i les conseqüències de ser dependent d’una botella.
Sobre la forma en que està escrit, en primera persona i en present, fa que siga un relat directe, trepidant, intens. No és un recurs que l’autora ha inventat, encara que hi haja algun lector que ho pense. Hi ha altres novel·les escrites de la mateixa manera. Particularment els textos escrits quasi seguint el pensament del protagonista m’atrapen. En ‘La chica del tren’ ho aconsegueix. I no només seguim pas a pas què fa o pensa la protagonista principal, Rachel, sinó també la resta dels personatges parlen de manera directa. També pense que la primera persona i en present és una de les maneres més complicades de narrar, perquè només es pot escriure del que està passant. L’autor ha d’oblidar-se de tot el que sap dels personatges que ha creat i això de vegades és complicat.
La novel·la és un thriller psicològic que tracta les relacions de parella i el que m’agrada especialment és el joc de donar veu a diversos narradors parlant del mateix fet. I tampoc és l’única vegada que s’empra aquesta tècnica ni cap innovació de l’autora: la vida està formada per diverses perspectives i és un encert mostrar-les.
Aquesta ressenya no és fàcil de fer. No puc contar molt al voltant de què passa per a no destapar la intriga que cap al final va desenvolupant l’autora. He de tenir cura de no fer comentaris que delaten pistes que desvelen els interrogants que a poc a poc es generen.
Així i tot us done unes pinzellades per introduir la temàtica d’aquesta novel·la d’intriga, on l’escriptora mana i els lectors som titelles a qui convenç en cada pàgina de qui pot ser o no el o la culpable.
Rachel, la protagonista, no és un personatge agradable, ni dels que cauen bé. Més aïnes al contrari, el seu comportament irrita per la seua dependència incontrolable de la beguda. De vegades el lector pot sentir compassió per ella perquè és una víctima més pel seu problema. És inestable, té falta d’afectivitat i per anar borratxa la tiren de la feina. Però ella, incapaç d’afrontar la veritat cada dia, puja al tren i va cap a Londres com si la seua vida fora la mateixa. I cada dia, matí i vesprada i a meitat trajecte, el tren para en una semàfor davant unes cases que a ella li resulten familiars perquè es on vivia abans i on viu el seu ex-marit amb la seua nova família. Rachel està obsessionada amb ells i sovint els assetja. Quan el tren para al semàfor a Rachel li dóna temps a escodrinyar la casa que enfronta, la casa de Megan i Scott. I els observa i analitza inventant alhora una vida ideal.
Un dia Megan desapareix. I ella ha vist un detall que la resta de la gent no pot saber. Comença, doncs, la seua particular manera d’investigar partint del fet que ella va ser a la zona el mateix dia que la jove desapareixia. Però la protagonista té una llacuna mental a causa de l’alcohol i no recorda res del que passà aquell dia.
En ‘La chica del tren’ res és el que sembla.
Ben aviat veurem la novel·la en pel·lícula, jo ja n’he vist el tràiler. Però no us espereu, ja sabeu que sempre és millor la lectura.
Dades del llibre
·Editorial: Planeta de Libros
·Pàgines: 496
·Idioma: Espanyol
·ISBN: 978-84-08-14147-1 | Codi: 10123389
·Format: 13 x 21,5 cm
·Col·lecció Planeta Internacional
·Traductor: Aleix Montoto
