La confiança, ingredient necessari per a la recuperació social

‘U: la ciutadania no perdonarà al polític que oculte informació sobre la salut que pot ajudar a salvar les seues vides. Dos: en una crisi, la gent ha de sentir-se soldat, no víctima. Tres: dir la veritat genera confiança, el silenci genera por.’
CJ Creck, The West Wing. Temporada 3, episodi 9 (2001-2002)

Quan Aaron Sorking va escriure estes frases per al seu personatge, la cap de premsa de la Casa Blanca en la sèrie The West Wing, en un capítol on s’abordava un problema sanitari, va trobar algunes de les claus necessàries per a gestionar la comunicació d’una crisi d’aquest tipus. En un recent article en BMJ Leader, ‘Leadership during the COVID-19 pandemic: building and sustaining trust in estafes of uncertainty’, Susannah Ahern i Erwin Loh exposen així mateix algunes de les claus de la política en èpoques d’incertesa. I una d’eixes claus és la confiança. Els mateixos autors la defineixen com ‘l’expectativa o creença d’un individu, sovint en circumstàncies de vulnerabilitat, que les accions o els motius d’una altra persona seran honestos, justos i es basaran en la integritat (seguint principis ètics sòlids).’

Per això possiblement deleguem en algú altre les decisions sense tindre tota la informació ni totes les capacitats o les habilitats necessàries per a entendre la complexitat de què es dirimeix. Gràcies a esta confiança s’ha construït el marc en el qual la ciutadania, majoritàriament, ha confiat en els professionals, els científics, els epidemiòlegs, així com en les decisions preses pels seus governants, davant la crisi sanitària, econòmica i social mundial més gran dels últims cent anys.

En l’article esmentat es detalla com eixa política ha de planificar, sustentar-se en dades, ser adaptativa a diferents nivells i estar descentralitzada, però dins d’una estratègia global. També l’exercici de la política requereix assumir responsabilitats, rendició de comptes constant i estar connectat de manera permanent amb aquells a qui afecten les decisions. Els autors afigen que, en última instància, és esta confiança la que requereix que els polítics oferisquen esperança, una visió creïble per al futur i una guia sobre com es pot aconseguir superar la crisi.

Hi ha una frase de l’article que vull destacar: ‘La confiança és necessària per a l’acció col·lectiva transformadora, especialment en temps d’incertesa, com una pandèmia.’ Doncs bé, si és necessària per a transformar de manera col·lectiva, hauríem de començar a confiar que els nostres governants necessiten polítiques constants de reformes. Tots sabem que després de la Primera i la Segona Guerra Mundial es van produir grans avanços reformistes que van transformar la societat i van millorar el benestar de la població.

L’etnògrafa Linda Hill, en el TED ‘Com gestionar la creativitat col·lectiva?’, explica que si volem construir societats que busquen la recuperació social des del diàleg social hem de desaprendre algunes polítiques continuistes o reaccionàries tal com ho entenem ara. La recuperació social a través del diàleg té a veure amb un enginy col·lectiu i introdueix el concepte de ‘la teua llesca d’enginy’. Explica en esta xarrada ‒que vos recomane‒ que allò que tenen en comú les societats immerses en la renovació social des del diàleg són tres capacitats: l’abrasió, l’agilitat i les resolucions creatives, capacitats que serveixen per a resoldre problemes de manera col·laborativa, saber aprendre des de la innovació i saber prendre les decisions integrades. I eixa és la clau perquè la societat reprenga el rumb per a eixir d’esta crisi sanitària, econòmica i social. Moltes d’estes qualitats han estat presents en les decisions que la Generalitat Valenciana ha pres durant la pandèmia de la covid-19.

Poden les institucions valencianes treballar d’una altra forma? Sí, ho han demostrat. Poden ser capitals en la recuperació social des del diàleg? Sí, ho han practicat. Poden innovar organitzativament? Sí, ho han experimentat. Podem millorar la política en les nostres institucions? Sí que podem, s’ha fet durant la pandèmia. Com assenyala Linda Hill, la política per a la recuperació social des del diàleg no té a veure amb crear una visió i inspirar uns altres perquè l’executen. Té a veure amb el fet que el rol de la política siga preparar l’escenari i no actuar-hi. La política també es basa a confiar en els altres, no sols a crear un marc de confiança.

A la Comunitat Valenciana, la Generalitat Valenciana, on treballem per a prop de cinc milions de valencianes i valencians, defineix l’època actual com a ‘normalitat millorada’ perquè hem aprés de la pandèmia i, per tant, el futur ens exigeix ser millors. Sembla que és el camí adequat.

Jaime Peris Pascual. Secretari d’Organització PSPV-PSOE Vall d’Albaida