La consellera Pérez Garijo anuncia la represa del projecte de les Pedres de la Memòria, suspés a Ontinyent per la campanya electoral

La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, ha anunciat que la Generalitat reprendrà la iniciativa de Stolpersteine (Pedres de la memòria), iniciada en la legislatura anterior i que oficialment es va suspendre amb l’arribada de les campanyes electorals.

A Ontinyent estava previst que el 25 d’abril passat s’instal·laren les anomenades pedres de la memòria en homenatge als deportats de la ciutat als camps de concentració i d’extermini nazis. La llavors conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, però, va decidir d’ajornar totes les inauguracions relatives al projecte ideat per l’artista alemany Gunter Demnig per coincidir amb la campanya electoral dels comicis espanyols, tot i que sí que es van fer a Madrid. En el cas de la capital de la Vall d’Albaida, estava previst que el mateix artista participara en l’acte.

La participació d’Ontinyent en el projecte és una iniciativa de la Comissió per a la Recuperació de la Memòria Democràtica, que en va iniciar els tràmits, i a la qual es va afegir el Consell ‘perquè per a la Generalitat és una qüestió de reparació, una qüestió de memòria perquè ningú més ho torne a patir’, tal com Ximo Puig va assegurar en una visita a la ciutat. El president es va comprometre a convertir Ontinyent en la primera localitat del País Valencià on es faria realitat aquest projecte, tot i que més avant va impulsar-ne un de paral·lel que va començar la col·locació d’aquestes rajoles en altres ciutats com Requena.

Pérez Garijo ha subratllat la satisfacció per la publicació de la llista, aquest divendres, en el BOE de víctimes dels camps nazis: ‘encara que aquesta tasca s’hauria d’haver fet fa molts anys, ens alegra que, per fi, s’haja publicat’. ‘És la mostra de la més que necessària aplicació al nostre país de la Llei de Memòria Històrica. La memòria, la justícia i la reparació són fonamentals per a tindre una democràcia més digna’.

‘Hem de recuperar els seus noms amb majúscules. Són aquells que van morir en mans del nazisme, van perdre la vida defensant la llibertat i la democràcia. Ara no solament els seus familiars han de poder recordar-los, sinó totes les administracions públiques tenim el deure d’homenatjar-los i fer que els seus noms siguen coneguts i que la societat no els oblide mai’, ha subratllat.