01.02.2018 - 23:05
El dia 19 passat, en el seu viatge a la selva peruana, el papa es va reunir amb els indígenes de l’Amazònia a la ciutat Puerto Maldonado, on denuncià el neocolonialisme i l’opressió que sofreixen aquestes persones per interessos econòmics. En aquesta trobada, on Francesc ens recordà ‘les fondes ferides que porten’ aquests pobles amazònics, el papa defensà, una vegada més, ‘la vida, la terra i les cultures’ d’aquests pobles oprimits, que, com digué, ‘mai no han estat tan amenaçats com ara’. I és que els poderosos que exploten les terres dels indígenes buscant petroli, gas, or i fusta, ‘provoquen l’asfíxia d’aquests pobles i la immigració’ de la gent que habita aquesta terra.
En aquesta trobada amb els indígenes, el papa va demanar que siguem capaços de generar ‘espais de respecte, reconeixement i diàleg amb els pobles nadius, assumint i rescatant la cultura, llengua, tradicions, drets i espiritualitat que els són propis’. Com va defensar el papa, ‘el reconeixement i el diàleg serà el millor camí per transformar les històriques relacions, marcades per l’exclusió i la discriminació’.
El papa, a més de denunciar la violència contra les dones i la desforestació de les terres, demanà als governs una opció ‘primordial per la vida dels més indefensos’ i dels ‘germans més vulnerables’, així com implementar ‘polítiques de salut’ a favor dels més dèbils.
El papa demanà també preservar aquesta reserva cultural de l’Amazònia, ‘davant els nous colonialismes’. I per això exhortà els pobles indígenes a no deixar-se ‘atrapar per colonialismes ideològics disfressats de progrés, que dilapiden identitats culturals i estableixen un pensament uniforme, únic’.
El papa Francesc es feu ressò del que en aquesta trobada, un moment abans havien expressat Yésica i Héctor, quan deien: ‘Volem que els nostres fills estudien, però no volem que l’escola esborre les nostres tradicions, les nostres llengües, no volem oblidar la nostra saviesa ancestral’. Per això el papa exhortà als bisbes perquè ‘continuen impulsant espais d’educació intercultural i bilingüe a les escoles’, ja que ‘Crist es va encarnar en una cultura, l’hebrea’ i a partir d’ella ‘se’ns regalà com a novetat a tots els pobles’. El papa defensà també el dret a la cultura, on ‘cadascú, des de la seua pròpia identitat’ puga sentir-se ‘autorefermat en Ell’.
En aquest encontre amb els indígenes de l’Amazònia, el papa els va dir que ‘cada cultura i cada cosmovisió que rep l’Evangeli, enriqueix l’Església’ i per això ‘els pobles originaris’ han de modelar ‘culturalment les Esglésies locals amazòniques’. El papa va remarcar la importància de ‘plasmar una Església amb rostre amazònic i una Església amb rostre indígena’. Per això en el seu discurs, el papa ens recordà l’encíclica Laudato si, quan proclama que ‘la desaparició d’una cultura pot ser tant o més greu que la desaparició d’una espècie animal o vegetal’ (LS, 145).
Quan en el seu viatge a Mèxic, en febrer de 2016, el papa anà a Chiapas, ja denuncià el tracte que els indígenes havien rebut al llarg de la història, quan van ser marginats i tractats pels conqueridors com un apèndix molest que calia eliminar. I és que la mirada homogeneïtzadora no va tindre mai en compte les cultures autòctones, que els colonitzadors espanyols van dissoldre. I per defendre la cultura indígena, els bisbes llatinoamericans, reunits a Santo Domingo el 1992, van proclamar amb valentia que Cristòfor Colom no havia dut Déu a bord de la Santa Maria, la Pinta i la Niña, sinó que Déu ja era present en els camins dels hòmens d’aquells països. Per això els bisbes afirmaren també que ‘l’Evangeli ha d’esdevenir cultura’.
Si el papa ha demanat al Perú que es rescate la cultura, la llengua i les tradicions de l’Amazònia, per tal de ‘plasmar una Església amb rostre amazònic’, per què l’Església Valenciana no assumeix la llengua i la cultura del nostre País, per mostrar així el seu rostre valencià? Il·lògicament continuem sense un missal en la nostra llengua i l’Església Valenciana continua marginant el valencià. Els nostres bisbes i preveres haurien de fer cas del que demana el papa, per introduir la nostra llengua a l’Església, ja que com diu la Laudato si, ‘la desaparició d’una cultura pot ser tant o més greu que la desaparició d’una espècie animal o vegetal’.
L’Església Valenciana pot ajudar a normalitzar la nostra llengua o impedir la seua presència al si de les comunitats cristianes, com ha fet fins ara.
