La dona i la ciència, un cas particular

En les últimes dècades, la humanitat ha anat avançant, canviant les maneres de pensar, actuar i inventar.

La tecnologia i la ciència ja no són les mateixes que les de fa 80 o 90 anys, ara podem escriure en el portàtil deixant la pesada màquina d’escriure de costat, emportar-nos el telèfon a totes bandes, comunicar-nos amb una persona en l’altra part del món en qüestió de segons, a més de la gran quantitat de descobriments científics, com són les cures de les malalties més problemàtiques.

Sempre s’ha parlat dels grans descobriments per part dels homes; de fet, a la gran majoria dels llibres de l’escola se sol parlar més dels nostres científics, apartant la figura femenina, un clar exemple de desigualtat, que en ple segle XXI continua havent-hi.

A més a més, de menuts ens ensenyen que els homes són els científics, que els majors assoliments són per part d’ells i que, si hi havia una dona que descobria alguna cosa, se li llevava el mèrit, com si el que haguera fet no tinguera importància. Així és normal que només un 7% de les xiquetes pensen a ser científiques de majors, ja que a penes tenen referents per a seguir. Com no hi ha visibilitat, no causa interés entre les més xicotetes i les no tan xicotetes.

Per això, només un 30% dels científics que hi ha en aquest món, són dones.

Encara que aquest no és l’únic àmbit en el qual la dona està per davall de l’home en aquesta societat.

Comprovem que al llarg de la història tan sols 17 dones han aconseguit un dels Premis Nobel relacionats amb el món de la ciència, mentre que la xifra dels homes que han aconseguit un d’aquests premis ascendeix als 599. Com no, una molt marcada diferència: 582 premis.

Però ara parem-nos a pensar, si llevem tot el que una dona ha inventat o ha descobert, podem perfectament tornar als anys 20 o 30. O fins i tot més cap enrere.

Perquè invents o descobriments com el wifi, el kevlar per als jupetins antibales, la xeringa, el rentavaixella, l’eixugaparabrisa, la transposició genètica, el llibre electrònic, el periscopi submarí, la fissió nuclear, la imatge de l’estructura de l’ADN, el

Cobol, els intermitents o els dos carrils en la carretera, van ser tots fruit d’una dona.

En resum, les dones han sigut de gran ajuda per a la nostra evolució perquè “Qualsevol que sàpia una mica d’història sap que el progrés seria impossible sense la figura femenina.” – Karl Marx.

Tanmateix hui en dia, continuen sent molt poques les dones que es dediquen a la ciència i a la tecnologia i la seua integració no és del tot completa, ja que, pel simple fet de ser dona, sembla que les seues capacitats i coneixements siguen menors.

“Qualsevol que odie alguna cosa, és que se sent amenaçat per això.”- Neil Strauss.