29.10.2017 - 00:00
|
Actualització: 29.10.2017 - 01:00
Amb 11 diputats al Parlament de Catalunya (d’un total de 135), el PP ens vol fer creure que té la legitimitat per presidir la Generalitat de Catalunya. Això sí: ‘por justo derecho de conquista’, com el 1707 al País Valencià i el 1714 a Catalunya. Això és l’article 155 de la Constitució espanyola. Per això, que la Sra. Sáenz de Santamaría puga assumir les competències del president Puigdemont i del vice-president Junqueras és un acudit de mal gust. Així és com el govern de l’estat, que parla de respecte a la legalitat, respecta la voluntat popular expressada el 27 de setembre de 2015!
L’esperpent que està fent l’estat, amb la connivència vergonyant del PSOE i la ja coneguda submissió de C’s, és d’antologia. El Sr. Rajoy està demostrant amb les seues actuacions el valor que per a ell té la democràcia. I és que el Sr. Rajoy està menyspreant i enterrant els resultats de les eleccions del 27 de setembre de 2015. Per cert, que si el PSOE valencià ven la seua seu al carrer de Blanqueries, que vaja a instal·lar-se a la seu del PP, al carrer de Quart. No notaran la diferència.
El Sr. Rajoy faria bé de rellegir les paraules del Sr. Barack Obama, quan en el 50è aniversari del discurs de Martin Luther King, el president dels EUA va dir: ‘Gràcies als qui van fer la marxa pels drets civils, els EUA són hui més lliures i més justos. Hui recordem que la llibertat no ens és donada, sinó que es guanya amb lluita i disciplina, amb persistència i fe. El camí és llarg, però arribarem al final: ensopegarem, però ens tornarem a alçar’.
Davant l’immobilisme del Sr. Rajoy i del seu govern, cal recordar que, com deia Anatole France, ‘l’arbre de les lleis ha de podar-se contínuament’, ja que no és l’home per a la llei sinó la llei per a l’home.
L’immobilisme i a més l’ús de la força (com ho vam comprovar l’1 d’octubre passat) que és l’argument dels dèbils, ens demostra la feblesa i l’equivocació del govern de l’estat en afrontar la situació de Catalunya. Com deia Antonia Fraguas, ‘la violència és la por a les idees dels altres i la poca fe en les pròpies’.
Per això en aquests moments cal ser fidels a les paraules de Pompeu Fabra quan ens encoratja a ‘no abandonar ni la tasca ni l’esperança’.
Finalment, el paper del rei espanyol ha estat decebedor. Per això cal recordar aquelles paraules de Thomas Jefferson quan deia: ‘Jo era bastant contrari a les monarquies abans d’anar a Europa. Però des que he vist com són, en sóc deu mil vegades més’.
Tant que es proclama el Sr. Rajoy successor del president Adolfo Suárez, caldria que tinguera en compte el que va dir qui va ser president del govern espanyol durant la Transició: ‘El futuro no está escrito, porqué solo el pueblo lo puede escribir’. O això només és vàlid per a Espanya i no per a Catalunya? Catalunya no pot escriure el seu futur amb pau i amb llibertat?
Pel que fa als mitjans de comunicació de Madrid, el partidisme i la manca d’objectivitat en el procés de Catalunya és ben patent. Les portades d’El País són d’antologia.
I mentrestant la ciutadania, animada per la caverna política i la mediàtica, té els ulls sobre Catalunya, la corrupció del PP i la violència de l’extrema dreta queda en segon pla. Com oblidada.
La pregunta que tothom s’hauria de fer és: com es pot restablir la normalitat democràtica (com diu que vol fer el govern del Sr. Rajoy) enderrocant la legalitat i la legitimitat de les urnes? Que ho conteste Europa. Si pot!
