14.05.2022 - 12:58
|
Actualització: 29.05.2022 - 11:14
El virrei de Sicília s’estranya que hi haja tants moriscos i morisques al seu regne quan haurien d’estar a Barberia i ordena d’esbrinar quants n’hi ha a l’illa. El 10 de juny de 1611 publica un ban perquè es manifesten abans de vuit dies, sota pena de galera i confiscació de béns.
En eixe registre, on la majoria són valencians, comprovem que Zara continua a Palerm, a casa del capità de galera Juan de Georgio. Però no en condició d’esclava: ara viu i hi treballa com a criada. Ha adoptat el cognom de sa mare i es dóna a conéixer amb l’apel·latiu cristià de Catalina “Barón”.
La mig germana Mariam/Serafina Barón ha relegat també el patronímic i apareix a casa d’un noble cavaller castellà, Juan Bautista de Biso. Zara/Vincència, la jove d’Almoines, habita a la casa de Benito del Prado, un altre capità de galera de l’esquadra de Sicília.
Zara, la bellussera, és lliure des de fa quinze mesos. Disposa d’un passaport del virrei per a abandonar Sicília, un dels regnes hispànics on les pràctiques islàmiques també són perseguides.
Per què no ha deixat l’illa i s’ha embarcat cap a Tunísia? El misteri és fàcil de resoldre: s’ha enamorat de l’Abdili, un esclau turc de Mario Gambacorta, marqués di Motta d’Affermo. No és l’única. La germanastra Mariam s’ha prendat del Braïm [Ibrahim], un esclau moro del capità de galera Ferrete.
D’altra banda, Zara no ha sabut res dels seus parents des de la dramàtica separació al port d’Orà. Resol, doncs, que no té sentit d’abandonar Sicília en una cerca àrdua, perillosa i sense garanties d’èxit de la seua família per l’Ifríquiya tunisiana. Prefereix de viure a la rutilant Palerm, una ciutat alegre, sorollosa i cosmopolita. I, per damunt de tot, decideix e no renunciar a l’Abdili —un amor correspost—, de qui està profundament enamorada.
En primavera de 1612, complits els dènou anys, la valldalbaidina es casa amb l’Abdili —la passió turca— en una cerimònia musulmana. Hi ha dot, festa i banquet de noces. Però, què passa amb l’Alí/Miquel Cotendi, el seu primer marit? Zara es va casar a Bellús amb l’home que se li va imposar en un matrimoni concertat pel ritu catòlic: com a dona, no vol tornar amb ell; i com a musulmana, considera que el contracte matrimonial cristià no és vàlid i, per tant, encara que l’Alí siga viu, no incorre en bigàmia.
Zara deixa la casa de Juan de Giorgio. Ara té una nova llar: l’estable del palau de Mario Gambacorta, marqués di Motta d’Affermo, al viccolo di “Gambacurta”, actual via del Pappagallo, tocant el Palazzo dels Pucci, marquesos de San Giuliano, i el Casal dels Burgio, ducs de Villafiorita.
Ah!, l’amour —amics i amigues del VilaWeb Ontinyent—, toujours l’amour.
