25.07.2017 - 22:05
El ministre de Justícia espanyol Rafael Català ha suggerit que el president Puigdemont pregunte als catalans si estan disposats a pagar els cinc milions (més interessos) que els podrien caure a Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs per haver convocat la consulta del 9 de novembre de 2014. I és que jutjats aquests polítics per la seua responsabilitat en el 9N, haurien de tornar amb el seu patrimoni les despeses que es feren en aquella consulta.
Resulta del tot patètic que el ministre de Justícia amenace amb aquesta mesura, quan no va dir res (ni el ministre de Justícia en aquell moment ni cap altre ministre) pels diners que el conseller valencià d’Educació Alejandro Font de Mora va dilapidar inútilment amb recursos contra la decisió del TSJ a favor de la unitat de la nostra llengua.
El gener de 2010, el Tribunal Suprem va desestimar un recurs de la Generalitat Valenciana contra una sentència del TSJ del 27 de desembre de 2005, que condemnava la Conselleria d’Ensenyament per no reconèixer la titulació de Filologia Catalana en la convocatòria de les oposicions per a accedir al cos docent. La decisió del Suprem, comunicada l’11 de gener de 2010, obligava la Generalitat a pagar les despeses del recurs que havia interposat Font de Mora.
Com deien els mitjans de comunicació amb relació amb aquest afer, la insubmissió del conseller Font de Mora i del president Francisco Camps des del 2003, en aplicar la bateria de sentències sobre el mateix tema del Suprem, va costar als valencians uns 60.000 euros, que evidentment no van pagar ni el Sr. Font de Mora ni el Sr. Camps.
Les sentències del Suprem no van ser les úniques que va haver de pagar la Conselleria, ja que el conseller va presentar diversos recursos, que va perdre sempre, en no reconèixer la titulació de Filologia Catalana en les oposicions al cos docent.
El jutge Rafael Manzana Laguarda imputà al conseller Font de Mora una conducta de ‘manifesta temeritat’ i desobediència sistemàtica a l’Administració valenciana, ja que el conseller en qüestió va desobeir reiteradament 21 sentències del TSJ valencià, 4 del Suprem i 1 del Constitucional.
Per això si els polítics catalans que van organitzar la consulta del 9 de novembre de 2004 han de pagar les despeses d’aquell acte, per què cap ministre del govern espanyol no va demanar que el conseller Font de Mora i el president Camps pagaren els recursos (irracionals) que van presentar i que van perdre una vegada i una altra? I que vam pagar els valencians!
Això mateix podríem dir dels projectes faraònics de la Genralitat, com la Fórmula 1, que van ser un fracàs absolut i que també anem pagant els valencians. O el cas del Banc de València i les altres entitats financeres, que el govern Camps va desmantellar i que ningú del govern de Madrid ha demanat responsabilitats.
Per altra part, el decret de plurilingüisme de la Generalitat Valenciana, suspès pel TSJ, ha de ser acatat pel govern valencià, cosa que no va fer el govern de Francisco Camps, que no acatava, sinó que desobeïa i atacava les sentències del TSJ sobre la titulació de Filologia Catalana.
Això és la llei de l’embut, l’ample per a mi i l’estret per a tu. I l’ample sempre és per als de Madrid, que sempre tenen la raó de la força. No la força de la raó. I mentrestant els valencians anem entonant ‘para ofrendar nuevas glorias a España’.
