La mentida i la manipulació

Hui, 29 d’agost, celebrem la festa del martiri de Sant Joan Baptista, un home honest que, guiat per la veritat, va denunciar la mentida, la immoralitat i la manipulació del rei Herodes. I va ser pel seu testimoniatge a favor de la veritat i per la seua denúncia de la corrupció i de la falsedat que Herodes el va fer decapitar.

També hui, vint segles després del martiri de Sant Joan Baptista, encara trobem hòmens que s’instal·len en la mentida, s’envolten de falsedats i disfressen la injustícia presentant-la com a justícia. Hòmens que es presenten com a justos i rectes i, amb les seues mentides i les seues manipulacions intenten tirar per terra aquells que, amb valentia, proclamen la veritat.

És el cas de la presumpta corrupció que afecta el sr. Rodrigo Rato, un home que, cal recordar, va ser ministre (i vice-president) del Presidente José M. Aznar. La mort, fa unes setmanes, del qui va ser vice-president iraquià, m’ha fet recordar unes declaracions del sr. Aznar, ara fa 12 anys, en què acusava el president d’Irac, Sadam Husein, de tots els mals possibles.

El sr. Aznar deia: ‘Hay que desarmar a Sadam Husein porque si no lo hacemos, el precio que pagaremos será terrible’. I encara afegia: ‘Pueden estar seguros que el Régimen de Sadam Husein tiene armas de destrucción masiva’. I també: ‘Decir que Irak cuenta con armas de destrucción masiva no forma parte del terreno de la fantasia’. El temps es va encarregar de demostrar que allò de les armes de destrucció massiva sí que ‘formaba parte de la fantasia’, i que les afirmacions del sr. Aznar eren mentida.

El sr. José M. Aznar venia a dir-nos que amb Sadam Husein el món estava en perill, i que només tirant-lo del poder podríem estar segurs. Una nova mentida del sr. Aznar. Com l’existència de les armes de destrucció massiva. Perquè en l’actualitat, sense el president Husein, estem pitjor que abans amb el president Husein, pel fet que ha augmentat el nivell de violència i de terrorisme internacional.

El sr. Aznar deia també referint-se al president Husein: ‘No queremos ver un mundo sometido al chantaje de las armas de destrucción masiva’. I ara com ens trobem? Quina va ser realment la intenció del ‘Trio de les Açores’ en atacar Irac? Alliberar aquell país de la tirania d’un dictador, o bé tindre un govern que pogueren manipular i tindre el control del petroli?

Uns altres que també viuen instal·lats en la mentida són els qui intenten tirar per terra, per mitjà de fal·làcies, el conseller Vicent Marzà. L’acusen, una vegada més, de catalanista, i fins i tot el conviden a buscar treballar a la Generalitat de Catalunya. És el llenguatge de l’exclusió i de la condemna.

Curiosament, aquests que ara acusen el conseller Marzà, no han obert mai la boca per denunciar la mentida, la falsedat i la corrupció dels qui han empobrit i espoliat el País Valencià. Acusar de catalanista el conseller, és el que els mentiders de sempre han fet des dels anys setanta, amb la Batalla de València. Gent sense escrúpols, que sap que la llengua que parlem valencians, catalans, mallorquins i andorrans és la mateixa, però que abusen de la gent senzilla per enfrontar i aconseguir interessos polítics. Caldria recordar als ‘fills’ i als ‘néts’ polítics del sr. Aznar, que qui va ser president del govern espanyol, referint-se al Moviment d’Alliberament Basc (definit així pel Sr. Aznar)  deia que sense violència es podia parlar de tot. Una nova mentida. Perquè al País Valencià mai no hi ha hagut violència per part dels ‘catalanistes’ (que són els qui l’han patida) i parlar de la unitat de la llengua és anatema i causa de persecució. Són els qui des de fa dècades, amb una intolerància malaltissa, persegueixen i condemnen les idees i les opinions dels qui no pensen com ells.

Ara fa 40 anys, el 1975, acadèmics de la Real Academia Española i de la Academia de la Historia van signar un manifest denunciant la manipulació d’aquells que neguen, des de foscos interessos, la unitat de la nostra llengua. Deia aquell manifest que denunciava els qui negaven la unitat de la llengua: ‘Nos causa cierta sorpresa ver este hecho puesto públicamente en duda por personas que claramente utilizan sus propios perjuicios como fuente de autoridad científica. Se hace fácil suponer que tras esas posiciones negativas, se ocultan consideraciones y propósitos que en nada se relacionan con la verdad de un hecho suficientemente claro para la filología’. Entre els firmants del document hi havia el cardenal Tarancon, que afegia: ‘Firmo con mucho gusto el documento presentado por mis compañeros de Academia y no tengo ningún inconveniente en que se haga pública mi adhesión. No comprendo como se puede defender la postura contraria’.

Quaranta anys després, tornen els manipuladors de sempre, o els seus ‘fills’ i ‘néts’ polítics, per revifar un conflicte artificial i acientífic.

El martiri de Sant Joan Baptista que hui celebrem ens encoratja, i d’una manera particular al conseller Vicent Marzà, a defendre la veritat i a no acovardir-nos davant la mentida, la falsedat i la manipulació.