‘La neutralitat de l’Estat no significa deixar de banda el fet religiós’

Aquestes paraules de la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, podrien resumir l’acte que va tindre lloc dimarts 21 de febrer de presentació del document ‘El fet religiós en la Catalunya del futur’.

Aquest acte, al qual vaig assistir en representació del P. Abat de Montserrat, va comptar amb els representants d’algunes confessions religioses: el Budisme Tibetà, el Budisme Zen, l’Església Catòlica, el Consell Evangèlic de Catalunya, l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya i l’Església Ortodoxa.

L’acte de presentació d’aquest document, amb uns 300 assistents, va tindre la presència de la presidenta del Parlament, la consellera de Governació, Meritxell Borràs, el notari Lluís Jou, president de l’Acadèmia de Legislació i Jurisprudència de Catalunya, Carles Armengol, del Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans i el P. Hilari Raguer, monjo de Montserrat i historiador.

Després de la salutació de la presidenta Carme Forcadell, que donà la benvinguda als assistents, prengué la paraula el Sr. Carles Armengol qui va fer la presentació del document. Posteriorment va ser el Sr. Lluís Jou qui contextualitzà el document en l’àmbit legislatiu.

El P. Hilari Raguer va defendre el dret ‘a una democràcia catalana laica, en un punt d’equilibri entre el confessionalisme impositiu i el laïcisme agressiu’.

En l’acte van intervenir els representants de les confessions religioses esmentades més amunt, entitats que donen suport al document. Aquest text vol remarcar la importància d’un model aconfessional per a la futura República Catalana, i la neutralitat del govern en relació a les creences religioses.

Va cloure l’acte la consellera de Governació, Meritxell Borràs, que com la presidenta del Parlament ha donat suport a les propostes d’aquest document. La consellera Borràs va dir que ‘convé que tots els sectors socials s’impliquen en el canvi que viu el nostre país’. Per això defensà el dret que el fet religiós ‘participe en la vida pública i faça sentir la seua veu’. Com digué la consellera, el fet religiós no pot quedar ‘arraconat a la sagristia i a la vida privada’.

Cal fer notar que la presidenta del Parlament de Catalunya, en la seua salutació, destacà la importància de la laïcitat, que ‘es basa en la separació entre l’estat i les esglésies’, i per això mateix en la neutralitat ‘de l’Estat respecte les religions i els corrents seculars, però sense que aquesta neutralitat signifique deixar de banda el fet religiós’. La presidenta del Parlament va defendre la necessitat de construir el País ‘entre totes i tots, des de la pluralitat, la diversitat i el respecte per les creences i religions de cada persona. Només així’, conclogué la presidenta, ‘farem un país millor’.

L’acte comptà també amb alguns diputats del Parlament, a més del conseller de Sanitat, Toni Comín i de la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, i amb representants de les dèsset entitats promotores d’aquest document, com l’Escola Pia de Catalunya, la Federació Catalana de Pax Romana, la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, la Fundació Joan Maragall, el Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans, Justícia i Pau, la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya o la Coordinadora Catalana d’Entitats Budistes de Catalunya.