La pandèmia agreuja més la situació de les dones

És cert que per al conjunt de la ciutadania la situació és angoixant, en l’aspecte de la salut, en el social i en l’econòmic. Fa quasi un any que arrosseguem aquesta situació que ha canviat, sense dubte, les nostres vides. Les formes de relacionar-nos entre companyes i companys de treball, familiars, amics i amigues. Però sens dubte açò passarà amb l’avanç de la ciència i la responsabilitat de tots i totes.

Però em permetran que pose l’accent en la major part de la ciutadania d’aquest país, que som les dones. Aquesta pandèmia ha afectat i aprofundit encara més la situació de precarietat que pateixen, perquè, tothom ho sap, encara hi ha sectors molt feminitzats, com el comerç, hostaleria, cures, etc. Allà on la covid-19 colpeja fortament en l’ocupació i salaris per les restriccions.

Alguns exemples clars d’això: amb anterioritat a aquesta pandèmia eren les dones les que encapçalaven les llistes de la desocupació a tot el país (qüestió no diferent de la nostra comarca), però com deia, aquesta situació ha agreujat aquesta situació. Del conjunt d’aturats i aturades, segons les dades del mes de gener del 2021, hi ha 25.306 persones aturades, en el conjunt de la Intercomarcal de Comarques Centrals: 13.155 d’aquestes persones parades són dones, la qual cosa representa el 60% de l’atur al nostre territori. Hi ha municipis que superen aquests percentatges. Si parlem de contractes signats, ací es reverteix la tendència i veiem que s’han contractat menys dones en aquest inici d’any. Del total de les contractacions realitzades el gener de 2021 en la Intercomarcal (7.446 contractes), el 55% s’han fet a homes, i el 45% a dones. Aquesta situació del mercat laboral és la que pateixen moltes dones per a trobar una ocupació. Però, d’altra banda, les que tenen ocupació pateixen contractes i treballs precaris, salaris baixos, parcialitats no desitjades o involuntàries, escletxa salarial… Hem de recordar que les dones cobren 5.301 euros menys, de mitjana, que els homes. Ens queda molt de temps encara per a superar les escletxes salarials entre homes i dones, i les conseqüències per les quals es produeixen, però com més prompte comencem a corregir aquestes males pràctiques, tant a l’hora de contractar, continuar i eixir de les empreses, abans s’eliminaren aquestes desigualtats.

Sincerament, cal passar de les muses al teatre. Necessitem que no sols les nostres administracions traguen normatives, sinó que les nostres patronals també actuen en matèria d’igualtat. No m’agrada que les actuacions que es puguen emprendre a les empreses sobre plans d’igualtat vinguen donades perquè hi ha una llei que obligue a fer-ho. M’agradaria que fóra una tasca diària de creença i de convenciment que aquestes discriminacions no haurien de produir-se per raons del sexe i el gènere.

Però, com pensem algunes, davant la falta de voluntat ha d’haver-hi normatives que obliguen fer-ho. Per això, vull emplaçar les direccions de les empreses i la Representació Legal de les Persones Treballadores a seure i elaborar conjuntament aquests plans d’igualtat. Sí, hi ha qui té l’obligació de fer-ho en funció del nombre de persones treballadores que tenen, però també m’agradaria que on no tenen aquesta obligació, corregisquen les possibles anomalies que es puguen produir.

Sóc de les convençudes que si treballem per unes condicions dignes en matèria salarial, ocupació, pensions, igualtat, per una llei de racionalització d’horaris que possibilite i facilite els drets de conciliar la vida laboral i la familiar, per la millora dels nostres serveis públics, per un creixement econòmic sostenible, amb respecte pel medi ambient, on treballem segures, si fem això estarem entre els països més competitius i avançats d’Europa.