23.08.2021 - 18:16
|
Actualització: 23.08.2021 - 20:16
Han estat diverses les columnistes del diari Levante-EMV (Charo Izquierdo, Gabriela Moriana, Ruth Ferrero, Amparo Zacarés o Tere Mollà) que han tractat la situació dramàtica que pateixen les dones després de l’arribada dels talibans a l’Afganistan. I és que ja han començat a aplicar-se mesures, del tot discriminatòries i vexatòries per a les dones, que pateixen, una vegada més, la violència del fonamentalisme. Un fonamentalisme que van viure també les dones a l’estat espanyol els anys de la dictadura de Primo de Rivera i de Franco.
Tots hem llegit les mesures aberrants que els talibans aplicaran a les dones afganeses, molt semblants a les que he trobat en un contracte per a mestres de 1923.
Aquell acord, no tan llunyà en el temps, vigent a l’estat espanyol durant la dictadura de Primo de Rivera, establia les clàusules del contracte entre “la señorita… maestra y el Consejo de Educación”.
El primer article del document establia que la mestra tenia l’obligació de “no casarse”, perquè “este contrato queda automáticamente anulado y sin efecto si la maestra se casa”.
En el segon article es demanava a la mestra “no andar en compañía de hombres”.
El tercer l’obligava a “estar en su casa entre las 8.00 de la tarde y las 6.00 de la mañana, a menos que sea atender en función escolar”.
En el quart, totalment aberrant (com tots els articles, en realitat), demanava a la mestra “no pasearse por heladerías del centro de la ciudad”.
El cinquè article, que hui trobarem també en les dones afganeses, obligava les mestres a “no abandonar la ciudad bajo ningún concepto sin permiso del presidente del Consejo de Delegados”.
El sisé demanava a les mestres “no fumar cigarrillos”, ja que “este contrato quedará automáticamente anulado y sin efecto, si se encontrara a la maestra fumando”.
El seté les obligava a “no beber cerveza, vino o whiski”, perquè, una vegada més, “este contrato quedará automáticamente anulado y sin efecto si se encuentra la maestra bebiendo cerveza, vino o whiski”.
L’article vuité demanava a les mestres “no viajar en coche o automóvil con ningún hombre excepto su hermano o su padre”.
Com a les dones afganeses, el novè article d’aquest Contrato obligava les mestres a “no vestir ropas de colores brillantes”, i l’article deu exigia a les mestres “no teñirse el pelo”.
Més articles absurds obligaven les dones que exercien la docència a “usar al menos dos enaguas” (11) i a “no usar vestidos que queden a más de cinco centímetros por encima de los tobillos” (12). El contracte demanava a les mestres “mantener limpio el suelo” (13) de l’escola, i així, “barrer el suelo al menos una vez al día… fregar el suelo del aula al menos una vez por semana con agua caliente… limpiar la pizarra al menos una vez al día”, i encara “encender el fuego a las 7.00, de modo que la habitación esté caliente a las 8.00 cuando lleguen los niños”. L’últim article del Contrato obligava les mestres a “no usar polvos faciales, no maquillarse ni pintarse los labios”.
Cal dir que en la llarga lluita de les dones per la seua dignitat, l’Església no sempre les ha valorades com calia, a diferència del que feia Jesús, que no només no les rebutjà, sinó que les acollí i les estimà, com Joana, Salomé, Marta i Maria, la Samaritana, Maria Magdalena i les altres dones que acompanyaven el Mestre pels camins de Galilea, tal com assenyala en el seu magnífic article, “Jesús i les dones”, l’amic Eduard Ibáñez.
A les dones de l’Afganistan (i de mols altres estats), els fonamentalistes les han fet tornar dècades o segles enrere. I mentrestant, la Unió Europea, l’Europa “civilitzada”, continua de braços plegats, ignorant o mirant amb indiferència la situació d’opressió que viuen les dones i les xiquetes, que amb el govern dels talibans queden sense un present i un futur digne.
Davant el fracàs dels estats en la defensa dels drets i la dignitat de les dones afganeses, cal que l’Europa de les nacions i dels pobles s’alcen per a mostrar la solidaritat amb elles. Per això fa uns dies el papa va demanar que es buscaren solucions per a acabar “amb el soroll de les armes” davant el patiment d’aquest poble “martiritzat”.
La situació que viuen les dones afganeses i tot l’Afganistan el resumeix molt bé el Dr. Àlex Arenas, doctor en Física i catedràtic del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la Universitat Rovira i Virgili, que en el seu twitter (20 d’agost de 2021) ha escrit: “Occident ha proporcionat als talibans armes, entrenament militar, apps que permeten localització de persones i sobretot els hem ensenyat a fer política, és a dir, a MENTIR. Què esperàvem?”.
Occident ha proporcionat als Talibans: armes, entrenament militar, apps que permeten localització de persones i sobretot els hem ensenyat a fer política, és a dir, a MENTIR! Què esperàvem? https://t.co/MJIG5UUVy5
— Alex Arenas (@_AlexArenas) August 20, 2021
