La presó de l’abuelito’

No sabem si els néts van arribar a visitar el iaio Carlos Farbra a la presó d’Aranjuez, i si també l’avi els diria ara ‘…os gusta esta casa grande donde ahora vive el abuelito?’. Encara que no ha estat massa llarga la seua estància, un any i quatre mesos i al carrer! I això que n’eren quatre als que estava condemnat, de moment. Ara mateix, mentre els valencianistes fem manifestacions i festes commemoratives per allò de la batalla d’Almansa, una jutgessa experta a defensar els seus amics delinqüents, militants del Partit Popular o de més a la dreta i tot, ha aconseguit traure de la presó un senyor, també molt expert en allò de manipular jutges i altres molts diversos protagonistes de l’auca de la política espanyola. I si no us ho creieu, pregunteu als nou jutges que el senyor Fabra va aconseguir fer fora del seu jutjat fent ús de les seues ‘poderoses habilitats’ al llarg dels deu anys que van durar les seues causes.

És sabut per tot el món que la justícia espanyola és molt lenta, però ho és molt més quan els encausats, perdó, volia dir investigats, són presumptament del mateix partit polític que els jutges que dirigeixen aquella cosa estranya i obscura dels poders judicials. Judicis llargs i condemnes curtes per a ells i judicis curts i condemnes llargues per a la resta dels mortals. Tot depèn del cost de les dietes del gabinet d’advocats i de la simpatia o antipatia ideològica i/o partidista dels encausats, en opinió dels jutges corresponents. És un riure allò de ‘La Justicia somos todos’, o era’Hacienda somos todos’?… Té igual, ni Hacienda, ni Justicia, ni Educación, ni Fomento, ni Sanidad, ni na de na, Panamà, com diu el popular Rafael Hernando, l’humorista oficial del Congrés.

La Família de la màfia fabriana castellonenca no es redueix només a la domèstica, però és la més evident: la seua filla Andrea és tot un paradigmàtic exemple de bon aprenentatge de les maneres paternes, no? El seu famós ‘Que se jodan!’ dirigit a les persones que percebien la prestació de l’atur, quan Rajoy estava anunciant que els les retallaria, va horroritzar fins i tot alguns companyes de militància, que ja és dir. Els repugnants modals d’Andrea Fabra l’havien ja fet mereixedora de ser elegida cap provincial del Partit Popular de Castelló. Llicenciada en Dret, no se sap per quins mèrits algú la va colar ben prompte a cobrar de Telefònica S.A, i, igualet com Rita Barberà, va ser senadora designada per les Corts Valencianes. La màfia fabriana però, acull una Família molt més gran: els amics, els batles del Partit, Rajoy, les elits madrilenyes, alguns jutges (i jutgesses)…

A mi em costa d’entendre com és possible que uns pares eduquen els seus fills en l’odi, en el menyspreu a les classes treballadores, o en l’ambició de tenir tot el poder polític necessari per a enriquir-se ells (‘La Família’, el clan, el partit polític, la pròpia i exclusiva classe social…) a costa de l’empobriment dels altres. ‘Ningú no es fa ric sense robar’ ens han dit sempre els nostres majors, exemples d’honradesa i de respecte cap als més humils dels nostres conciutadans.

Semblantment a Carlos, devia educar els seus fills l’impresentable Vicente Sanz, aquell que va deixar gravada a l’hemeroteca la frase cèlebre ‘Estoy en política para forrarme’ i que no se sap si per ser tan desvergonyit o tan reiterativament assetjador de dones tenia tanta autoritat en el PP valencià. Ell havia arribat a ser diputat a les Corts Valencianes, president provincial del PP valencià i, de la mà d’Eduardo Zaplana, va arribar a ser amo i senyor feudal del poder absolut en la RTVV, només per sota del president, el seu amic Eduardo, però tot i això, més poderós que ell.

Un altre que tal, Zaplana, fins fa quatre dies encara no havia aparegut als papers de la Gürtel. Ningú no sap com havia aconseguit esquivar els jutges fins ara. També conegut per aquelles gravacions, la transcripció de les quals apareixien als llibres de text oficials de la ESO, fins que les va fer desaparèixer el seu successor, el no menys famós Francisco Camps, el de los trajes de la Gürtel. Recordeu aquest fragment del cas Naseiro?:

‘Eduardo Zaplana.- Así, pura y simplemente. ¿Eh? Que me dé diversas opciones y me quedo con la más fácil. Pero me tengo que hacer rico, porque estoy arruinado, Boro.

Salvador Palop.- ¿Sí, cómo ha sido eso? Estás trabajando como un cabrón.
Eduardo.- Estoy trabajando mucho, pero estoy arruinado. 
Salvador.- ¿Y eso?
Eduardo.- Me lo gasto todo en política. No ves que no tengo sueldo como tú. Que cobras de lo que trabajamos todos los españoles.
Salvador.- Claro.
Eduardo.- Pues eso es lo que pasa. ¡Ay … !, tengo que ganar mucho dinero, me hace falta mucho dinero para vivir. Ahora me tengo que comprar un coche. ¿Te gusta el Vectra 16 válvulas?…’

També Zaplana, usuari de la porta giratòria exclusiva de Telefònica, ens dóna una idea de l’educació rebuda per la seua filla Maria. A hores d’ara, Maria ja ha demostrat haver aprés al peu de la lletra les lliçons de son pare: està investigada pel jutge Pedraz per presumpta comissió de delictes de blanqueig de capitals i contra la Hisenda Pública, en el marc de la causa oberta per irregularitats en l’entramat societari encapçalat pel fill menor de l’expresident de la Generalitat de dalt, Oleguer Pujol. Una altra Família també exemplar la del Pujol! Si és que no acabaríem mai!

Al final haurem d’acceptar la idoneïtat i vigència d’aquell antic proverbi que deia que ‘En un cau de conill, el que fan els pares fan els fills’.