La reforma litúrgica és irreversible

Aquest és el títol del discurs que el 24 d’agost passat adreçà el papa Francesc als participants de la 68a Setmana Litúrgica Italiana. El papa, que va remarcar el Concili i la reforma litúrgica com ‘dos esdeveniments estretament units’, va recordar també el moviment litúrgic, nascut a molts monestirs benedictins d’Europa en la primera meitat del segle XX i l’impuls del papa Sant Pius X en la ‘reordenació de la música sagrada i la restauració de la celebració del diumenge’, així com la formació d’una ‘comissió per a la reforma general de la litúrgia’. El papa Francesc també va recordar el projecte reformador ‘reprès per Pius XII amb l’encíclica Mediator Dei’ i ‘l’ús de la llengua viva en el Ritual, la reforma de la Vetla Pasqual i la Setmana Santa’.

Però va ser el Concili Vaticà II, amb la Constitució Sacrosanctum Concilium sobre la Sagrada Litúrgia, la que va ajudar a ‘expressar de manera renovada la perenne vitalitat de l’Església’. D’aquesta manera els fidels passaven de ser ‘estranys i muts espectadors’, a participar activament de les celebracions litúrgiques.

El papa Francesc va recordar també en aquest discurs ‘els llibres litúrgics promulgats pel beat Pau VI’ i les paraules del papa Montini quan expressava el seu desig per tal que s’aplicara la reforma seguint les pautes del Concili. Així la litúrgia, que és la ‘font de vida i de llum per al nostre camí de fe’, esdevenia ‘popular i no clerical’.

Malgrat els intents restauracionistes d’una part de l’Església, la reforma litúrgica, com ha dit el papa Francesc, és irreversible. Amb tot, l’Església Valenciana continua sense aplicar, com demanava el Vaticà II, la introducció de la nostra llengua a les celebracions litúrgiques. D’ací que encara els cristians valencians no tinguem un Missal en valencià.

Fa unes setmanes vam conèixer el ‘motu proprio’, aprovat pel papa Francesc, que regula les traduccions dels textos litúrgics. Segons aquest document, a partir d’ara Roma ja no revisarà sinó que confirmarà la traducció dels textos litúrgics, que serà competència de les conferències episcopals. D’aquesta manera el papa Francesc estableix que les traduccions, aprovades per les conferències episcopals, ja no hauran de passar una revisió (recognitio) per part de la Congregació del Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, sinó només una confirmació (confirmatio), per autoritzar o ratificar la traducció dels textos litúrgics que els bisbes hagen aprovat.

Aquest ‘motu proprio’ aprovat pel papa el 3 de setembre passat, reforma el cànon 838 del Dret Canònic i al mateix temps posa de manifest (per si algú no ho vol recordar) que el Concili Vaticà II va aconsellar la introducció de les llengües vernacles a la litúrgia, cosa que encara no s’ha produït a l’Església del País Valencià, que continua arraconant i menyspreant (incomprensiblement) la nostra llengua.

En el discurs als participants de la 68a Setmana Litúrgica Italiana, el papa Francesc recordava la irreversibilitat de la reforma litúrgica, una reforma que encara hui és una assignatura pendent a les Esglésies diocesanes del País Valencià.

Crec que a partir del ‘motu proprio’ aprovat pel papa, els bisbes valencians, d’una vegada, haurien de fer seu (i autoritzar) el Missal traduït (des de fa anys!) per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, perquè finalment Roma confirmara aquesta traducció. Del contrari, els cristians valencians continuarem, com fins ara, sense poder celebrar l’Eucaristia en valencià. És que els bisbes valencians no creuen que la reforma litúrgica és irreversible i per això continuen sense aplicar el Vaticà II pel que fa a les llengües vernacles? O és que pensen que el valencià no és una llengua litúrgica i que per això els cristians valencians ens hem d’adreçar a Déu en castellà?

El 1965, més de 20.000 valencians signaren un document adreçat als bisbes per demanar la nostra llengua a l’Església, sense cap resultat positiu. El 2009, 60 preveres demanaren el mateix a l’arquebisbe Osoro, que també ignorà aquesta petició. I el juny de l’any passat, 152 capellans demanaren a l’arquebisbe Cañizares la introducció del valencià a l’Església, sense cap resultat positiu.

Cal recordar, a més, que el Plan Diocesano de Pastoral Evangelizadora, celebrat a la catedral de València el 15 d’octubre de 2015, en el punt 3.1, que tractava sobre ‘Los sacramentos y su acción evangelizadora’, l’assemblea aprovà el punt número 107 que demanava ‘fomentar el uso del valenciano en la liturgia como cauce de evangelización enraizado en nuestra cultura’ i per això demanava ‘la edición de los libros litúrgicos en valenciano’. Per això em pregunte, més de dos anys després d’aquesta assemblea, si s’incomplirà aquesta resolució (aprovada) del Pla Diocesà de Pastora Evangelitzadora.

Fa uns dies, l’arquebisbe Antonio Cañizares va presentar l’any Vicentí, que començarà el 5 d’abril de 2018 i acabarà el 5 d’abril de 2019, per tal de commemorar el VI centenari de la mort de Sant Vicent Ferrer, un sant nascut a València que predicà sempre en valencià. Tant de bo que un dels fruits d’aquest any siga la introducció, d’una vegada per totes, del valencià l’Església del País Valencià per tal que acabe la marginació que pels segles dels segles la jerarquia valenciana ha fet de la nostra llengua.

Esperem que aviat puguem tindre un Missal en valencià. Els bisbes del País Valencià tenen la paraula.