La regidoria de Passatemps i Varietés

Per coses que no vénen al cas i que ja contaré més endavant, em trobava dimecres davant del Teatre Echegaray, comprovant que era tancat amb pany i forrellat, sense cap proposta per a les caloroses nits d’estiu. Tenia l’esperança –frustrada– que alguna de les persones televisives que tant agraden al públic, com Luis Piedrahita, o bé algun personatge de ficció (Amador o el senyor Cuesta) de ‘La que se avecina’ es deixara caure per este poble i amenitzara les soporíferes vesprades d’estiu, o potser un concert d’una orquestra d’estes residents que no afinen ni a la de tres, o ara bé una conferència d’algun il·lustre sabut del poble…. Però res de res. Pocs espectacles i d’un gust qüestionable. Ara bé, esta cançoneta no és nova i ve repetint-se de fa més de dues dècades.

No caldria escriure-ho, però ho faré per si de cas algú malintencionadament manipula les meues paraules: la programació de les associacions locals és necessària i tenen tot el meu suport. Jo, sempre que puc, en gaudisc en companyia de les meues amigues. Ara no parle d’estes activitats, sinó de la part de responsabilitat de programació municipal d’Ontinyent.

Amb un simple cop d’ull al programa de cultura anual n’hi ha prou per a adonar-se que la concepció en què es fonamenta la Regidoria de Cultura no és, en essència, diferent de la idea del Partit Popular, Compromís o Esquerra Unida. Pot haver-hi diferències quant a la importància del marc lingüístic –que tampoc– i de les bones intencions d’un regidor que no ha entés que amb la bona intenció no n’hi ha prou. Tots diferents, però comparteixen la mateixa visió de la cultura: el passatemps televisiu i les varietés sense contingut.

Deu ser que m’estic fent major i ara tot em pega tort. Això em diu Maruja. Es troba a faltar aquella època daurada del teatre a Ontinyent que comboiava gent de la resta de la comarca per assistir a unes funcions de qualitat, diferenciades i que gent de la meua edat –ja avançada– encara recordem en tertúlies quan ens trobem amb amistats d’altres pobles. Ho parle amb amics de Bocairent, Pinet o Rugat que lamenten la degradació d’Ontinyent com a poble de la cultura. Però els temps han canviat. Ara ens enfrontem a una concepció de la cultura entesa com a passatemps i mercaderia. I esta manera d’entendre la cultura està socialment assumida i interioritzada, així que posar-la en qüestió com fa una servidora i demostrar la possibilitat d’alternatives es converteix en una gosadia –a tot açò cal afegir l’estat de pensament únic que pateix la ciutat gràcies a la valuosa tasca dels setmanaris grogosos.

Sé que no es pot lluitar contra el passatemps televisiu que ho ompli tot. I ja sé que esta tribuna es queda òrfena i no passa més enllà d’una reflexió individual de dona, com a molt a la pèrgola de la meua caseta. Mentrestant fem café, ens piquen els mosquits tigre i mengem coca bova.

Però algú ho havia de dir: la programació cultural d’Ontinyent fa vergonya. I a més a més, manca voluntat per fer una oferta mínimament intel·ligent. Fonamentada en el passatemps, les cares televisives, les produccions telecinquianes i els actors de comèdia barata. Una servidora es planteja què veu el regidor a la televisió i què entén ell per cultura. En el mateix moment de preguntar-m’ho, ja pense que més m’estime no saber-ne la resposta: viure en la ignorància permanent –com diu la meua amiga Conxín– , com ells, és més gratificant, supose jo. L’altre dia, morta per la curiositat, vaig provar de llegir el programa electoral del 2015, i vaig comprovar que en l’apartat de Cultura solament hi havien 5 propostes, no sabria dir quina més ambigua i generalista. És clar que la Cultura no unix Ontinyent.

M’atreviria a dir que patim silenciosament la concepció del PSOE de la cultura convertida en passatemps barroer, de circ impostat, i el menyspreu absolut als tècnics municipals de Cultura, de qui, em consta, elevades esferes il·luminades del socialisme local consideren –ni més ni menys– que la seua funció és obrir i tancar un teatre i no intervenir en la programació. Arrea, constipat!

No m’estranyaria gens que a les pròximes votaes el programa electoral del PSOE incloguera convertir l’Echegaray en una pantalla on retransmetre la programació íntegra d’alguna cadena generalista espanyola, i en els talls publicitaris ja inclourien alguna xarrada d’una glòria local. O una audició de música, o un acte d’exaltació política. I ja posats, pel mateix preu, que canviaren la denominació de la Regidoria de Cultura per la de Passatemps, Varietés i altres Bovaes. Al remat, esta definició també serviria hipotèticament per a definir la tasca d’alguns honorables regidors, alliberats i amb nòmina, però amb el passatemps com a objecte de les seues funcions.