La ruïna a la casa de Gomis, símptoma d’un model esgotat

Fa quinze dies, tornava a casa caminant pel carrer Major després d’una reunió de treball al Centre Cívic del Llombo quan, casualment, vaig trobar un camió de Bombers i una patrulla de la Policia Local que guaitaven al carrer de Maians. El motiu d’esta intervenció era l’alerta per despreniments a l’interior de diverses cases. Uns metres més avant, ja al carrer de Gomis, un altre agent municipal vigilava davant la façana del número 18 del carrer. S’estava enfonsant per dins la casa natal de qui dona nom a esta part del carrer Major, el compositor ontinyentí més internacional: Josep Melcior Gomis i Colomer.

La situació de degradació del carrer Major i d’una part important del nucli històric d’Ontinyent no és nova. Són molts anys d’una política urbanística que encara conserva l’afany depredador de la bombolla immobiliària que va fer petar la nostra economia fa poc més d’una dècada. Grans blocs de pisos projectats a la perifèria mentre se’ns ensorren els barris originaris de la ciutat. Una ciutat més extensa, distanciada internament i, per tant, contaminada, davant la ciutat compacta que camina fàcilment d’un barri a un altre. De fet, encara tenim en vigor un Pla General d’Ordenació Urbana pensat per a una ciutat que ambicionava créixer imparablement cap als afores i volia arribar als 50.000 habitants. Un model de creixement insostenible i fracassat a escala global que encara no hem sabut corregir en clau local.

Els despreniments a les cases del centre històric són, per tant, el símptoma més evident d’un greu problema de fons: la falta d’un model clar de ciutat i d’una planificació urbanística adaptada a la realitat de la societat actual. És a dir, la manca d’una política urbanística municipal que tinga en compte els vertaders reptes dels temps actuals, com les dificultats d’accés a l’habitatge de la joventut, el canvi climàtic i la consegüent necessitat de voluntat per la rehabilitació d’edificacions ja existents al nucli urbà per davant de la construcció de noves a la perifèria.

Però sobretot, l’ensorrament d’estes cases representa una immensa falta de visió al voltant del potencial del centre històric d’Ontinyent com a font d’oportunitats econòmiques i culturals per a la capital de la Vall d’Albaida. No ser conscients del gran valor que té comptar amb edificacions patrimonials d’interés incontestable, siga pel significat històric o pel nivell arquitectònic, és tallar les ales a la plenitud cultural i la diversificació econòmica de la ciutat.

Per això, estic convençut que cal seguir impulsant iniciatives com l’adquisició, rehabilitació i creació d’un museu a la casa natal de Gomis. Fa més d’un any que vam fer esta proposta a l’ajuntament. Malauradament, la majoria absoluta de La Vall ens Uneix no ha volgut portar-la a terme, amb les desastroses conseqüències que ara s’estan constatant.

En definitiva, cal reflexionar i situar la recuperació activa de la casa natal de Gomis i altres elements patrimonials com una prioritat. Per respecte a la nostra història com a poble, per compromís amb la qualitat dels espais urbans que habitem les ontinyentines i ontinyentins, i per dotar el carrer Major i el centre històric de nous atractius que contribuïsquen a la seua dinamització socioeconòmica.

Nico Calabuig i Serna · Regidor i portaveu municipal de Compromís per Ontinyent