02.11.2021 - 18:41
|
Actualització: 02.11.2021 - 19:41
Amb aquest títol, el Sr. Xavier Domènech escrivia un article a Regió 7 on feia una reflexió interessant a partir d’una enquesta de Plataforma per la Llengua sobre com es percep la protecció del català per part de la Generalitat de Catalunya, abans i després del procés independentista. Com deia el Sr. Domènech, la percepció global diu que la protecció del català era més intensa abans que no ara. Per això ha crescut l’alarma per la possible davallada de la llengua, amb una salut real del català no bona.
Amb unes dificultats ben reals per a la supervivència del català, el que sorprèn (o potser no tant) són els entrebancs de l’estat quan defensa el secessionisme lingüístic. I és que les webs dels ministeris de Cultura, Universitats, Justícia i Transició Ecològica, ofereixen, a més de la pàgina en castellà, les versions en anglès, gallec, basc, català i “valencià”, com si la llengua que parlem a Alfarrasí i a Ripoll foren llengües diferents. La particularitat de la web del ministeri de l’Interior encara és més estranya, ja que, per a consultar-la, a més del Bienvenidos, Benvinguts, Benvindos, Ongi-Etorri i Welcome, irracionalment, posa un altre Benvinguts. També passa el mateix amb la web de la casa reial, amb versions en anglès, basc, gallec, català i també en “valencià”. Curiosament aquesta web i les dels ministeris, no posen cap versió en andalús, murcià o canari.
És kafkià que els ministres i particularment el de Cultura i el d’Universitats (tots dos catalans) i el rei permeten a les seues webs la possibilitat de cercar una pàgina en català i una altra (de diferent?) en valencià, com si es tractaren de llengües diferents.
Amb aquesta actitud del tot acientífica, la casa reial i els ministeris continuen fent el ridícul, amb dues versions “diferents” d’una mateixa llengua que compartim els ciutadans de Maó, l’Olleria, Olot, l’Alcúdia, Canillo, Manresa, Borriana, Aitona, Ciutadella, Verdú o Albaida. De fet (i és un cars real i recent), quan un valencià de Borriana i un català de Gironella es van conèixer, es van entendre perfectament. Amb distints accents (com el castellà de Salamanca i el de Buenos Aires), però es van entendre del tot. I no va ser pel miracle de Pentecostès.
El que és evident és que si el rei i els ministres trenquen la unitat del català, s’afebleix la salut de la nostra llengua.
Crec que les versions valenciana i catalana de les webs de la casa reial i dels ministeris ens mostren que el rei i els ministres (que diferencien el català i el valencià) haurien de tornar a primària, perquè aprengueren que aquestes “dues” llengües no són dues llengües diferents, sinó la mateixa. Com l’espanyol i el castellà. Així no farien el ridícul posant una versió en valencià i una altra en català. Perquè ja van amb compte de no fer-lo posant versions en extremeny i en andalús.
L’exemple i el treball incansable per la nostra llengua del monjo de Montserrat P. Josep Massot, que aquest dimecres fa 80 anys, ens encoratja a defensar el català.
El P. Massot, investigador i filòleg compromès en la defensa de la llengua, escriptor, savi i erudit, va nàixer a Palma el 3 de novembre de 1941. Va entrar al monestir de Montserrat el 1963, va fer la professió temporal el 1964 i la solemne el 1969. Ordenat prevere el 1971, aquell mateix any fou nomenat director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
El P. Massot, que és llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, és doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balear i per la Universitat de València. A més, ha rebut els premis Francesc de B. Moll de l’Obra Cultural Balear, Manuel Sanchis Guarner, el Nacional de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya, la Medalla d’Or del Consell Insular de Mallorca, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Medalla d’Honor de la Xarxa Universitària Lluís Vives.
Treballador incansable, ha escrit desenes de llibres i centenars d’articles sobre el cançoner, la guerra civil, l’Església Catalana i la llengua.
Aquest 3 de novembre que el P. Massot celebra 80 anys de treball i d’investigació, també celebra 50 anys d’ordenació presbiteral i 50 de director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
L’exemple, la fermesa i la tenacitat del P. Massot en la defensa de la nostra llengua ens encoratja, en un moment en què el català no gaudeix de bona salut, a comprometre’ns com ha fet ell tota la vida en la lluita i en la defensa de la llengua d’Ausiàs March, de Ramon Llull i de Bernat Metge.
