La sol·licitud i el rancor als Jocs de Rio

Enmig de les llargues jornades dels Jocs Olímpics de Rio, hem vist dues mostres, o dues actituds, que són com la cara i la creu que hi ha en cada persona, que ens han impactat. Una d’elles favorablement, l’altra, desfavorablement. Han estat les actituds de quatre esportistes que amb els seus gestos han mostrat qui són i quins valors o defectes tenen. Han estat com un retrat de com és cadascú.

La primera d’aquestes actituds va tindre com a protagonistes les atletes Nikki Hamblin i Abbey D’Agostino, les últimes a arribar a la meta dimarts dia 16, en la segona ronda dels 5.000 metres. Durant la prova, la neozelandesa Nikki Hamblin va caure, i l’americana Abbey D’Agostino va caure també en ensopegar amb ella. Va ser D’Agostino qui, en alçar-se, en compte de continuar corrent, va ajudar la seua companya a incorporar-se a la cursa. Però al cap d’una estona, mentre continuava la prova, l’americana va començar a coixejar i tornà a caure. Va ser aleshores quan la neozelandesa Hamblin, qui corria bé, es va parar per ajudar Abbey D’Agostino que es trobava a terra.

Les dues esportistes van fer un temps que no servia per passar a la final, però els jutges de la cursa consideraren, amb molt bon criteri, que l’esperit esportiu de les dues atletes mereixia una rectificació.

L’acció, primer, de la nord-americana D’Agostino en ajudar Hamblin a alçar-se de terra, i després la solidaritat de Hamblin amb D’Agostino, que coixejava, valen més que qualsevol medalla, ja que amb aquests gestos les dues atletes van mostrar que el premi més important, per damunt de l’or, la plata o el bronze, és la sol·licitud i l’atenció envers aquells qui passen un mal moment.

Si l’actitud de Hamblin i D’Agostino mostren allò de bo que hi ha en cada persona, en aquests Jocs també hem vist un gest detestable que ens ha deixat l’esportista Islam El Shehaby, membre de la selecció de judo d’Egipte. Després d’un combat que va guanyar l’israelià Or Sasson, aquest li va allargar la mà per acomiadar-se, i el gest detestable es va produir quan Islam El Shehaby, reiteradament, es va negar a donar-li la mà al guanyador del combat, malgrat que l’israelià li continuava oferint la seua.

En un missatge que el papa adreçà, per mitjà del seu compte de twitter, als esportistes del Jocs Olímpics, Francesc animà els participants congregats a Rio a fer de l’esport ‘un crit de fraternitat i de pau’. El papa els encoratjava perquè ‘el valor i la força que porteu a dins, puguen expressar per mitjà dels Jocs Olímpics un crit de fraternitat i de pau’. El papa expressava el seu desig que els Jocs de Rio afavoriren una civilització que porte la solidaritat a tots els pobles. Es tracta d’evitar l’egoisme, tan arrelat en el cor dels hòmens, per així fer possible ‘el diàleg i l’acolliment’, ja que l’esport, com deia el papa, està destinat a ‘unir i no a dividir’.

Desgraciadament el gest de judoka egipci ha mostrat al nostre món el rancor o la ira que moltes vegades asfixien el diàleg i la pau. Però també l’actitud d’Or Sasson, el judoka israelià, d’insistir a donar la mà a Islam El Shehaby ha estat un triomf de l’educació i de respecte a l’adversari, cosa que haurien d’aprendre molts polítics. Per la seua part, les atletes Hamblin i D’Agostino ens han fet veure que la sol·licitud per aquell que ha caigut, per qui està al marge del camí, per qui ho està passant malament, és una virtut que tots hem d’aprendre. Hamblin, D’Agostino i Or Sasson, ens han ensenyat que per damunt de les medalles, és més important la solidaritat i el diàleg. I per això aquests tres esportistes ens són uns exemples de com hem de tractar les altres persones, sobretot els més dèbils i els més fràgils de la nostra societat: no des de la prepotència, l’arrogància o el menyspreu, sinó des de l’empatia i la sol·licitud.