15.07.2018 - 22:05
A diferència del que exposava el Sr. López de Lerma en el Diari de Girona el 7 de juliol passat, en relació a la situació dels refugiats, jo crec que la solidaritat no té límits. Ho deia també el papa Francesc el dia 6, en relació a la situació dels refugiats, quan denunciava el silenci de molts i la ‘hipocresia dels qui no volen embrutar-se les mans’. El papa deia que davant el sofriment dels refugiats, ‘l’única resposta és la solidaritat i la misericòrdia’.
El Sr. López de Lerma comentava en el seu article el drama de l’arribada de pasteres a les costes de Grècia, Itàlia i Espanya, tot recordant-nos unes paraules de Jordi Pujol sobre la impossibilitat d’acollir tothom: ‘Aquí (per Europa) no hi cabem tots’. Per això el Sr. López deia que ‘Europa no es troba avui en condicions de rebre infinitat de migracions massives’, i afirmava també que ‘la solidaritat sempre ha estat un cant sense lletra’.
Davant el drama dels refugiats, cal recordar que aquestes persones no deixen els seus països per gust o per turisme. Per això cal anar a l’arrel d’aquesta situació, per fer realitat una solidaritat sense límits. Si Europa invertís una part del que, al llarg dels segles, ha espoliat al Tercer Món i acabés amb la venda d’armes, els ciutadans que viuen en la misèria i en la guerra no haurien de deixar els seus països. Aquí hi ha l’arrel del drama dels refugiats: l’empobriment d’aquests països per part d’Europa, que ara mira cap a una altra banda, insensible als qui han de fugir cercant d’una vida digna.
Fa dos anys, en el lliurament del Premi Carlemany, el papa recordà als polítics europeus que valors com ‘creativitat, enginy, capacitat d’aixecar-se i sortir dels propis límits’, han format part des de sempre de ‘l’ànima d’Europa’. Uns valors que Europa hauria de posar en pràctica per solucionar el drama dels refugiats, oferint als ciutadans del Tercer Món pa, treball i sostre.
El papa recordava als dirigents europeus que ‘les cendres de la runa’, després de l’horror de la II Guerra Mundial, ‘no van poder extingir l’esperança i la recerca dels altres’, en la reconstrucció d’Europa.
Per això remarcava que els fundadors d’Europa, Schuman, De Gasperi i Adenauer, ‘van posar els fonaments d’un baluard de la pau’, amb aquell ‘ardent desig de construir la unitat’, una realitat que avui sembla cada vegada més apagada. El papa ens alertava del perill de ‘caure en els nostres egoismes’, quan només pensem a ‘construir recintes particulars’, des de l’exclusió i la condemna d’aquell que és diferent. Francesc també ens recordava la situació actual del nostre vell continent, amb una ‘Europa cansada i envellida, on els gran ideals’ que la van inspirar ‘semblen haver perdut força d’atracció’. Per això el papa es preguntava (i ens pregunta també a nosaltres): ‘Què t’ha passat, Europa humanista, defensora dels drets humans, de la democràcia i de la llibertat?’.
Els grans pares d’Europa ‘van saber buscar vies alternatives i innovadores en un context marcat per les ferides de la guerra’. D’ací que el papa ens convidava ‘a promoure la cultura del diàleg’, que ‘implica un autèntic aprenentatge’, per tal de ‘reconèixer l’altre com un interlocutor vàlid’. Així podrem ‘mirar l’estranger com a subjecte digne de ser escoltat, considerat i apreciat’.
El papa demanava construir una ‘societat integrada i reconciliada’, per fer possible ‘la distribució justa dels fruits de la terra i el treball’, que ha de ser un bé moral, per així crear ‘models econòmics més inclusius i equitatius’ i passar ‘d’una economia líquida, que tendeix a afavorir la corrupció, a una economia social, capaç de garantir l’accés a la terra i al sostre’.
En el seu discurs, el papa va demanar als polítics europeus un esforç per crear ‘treball digne, lliure, participatiu i solidari’, així com també l’audàcia per ‘sortir a l’encontre de les ferides de l’altre’, en compte de quedar-nos tancats en el nostre egoisme.
Tots sabem que el govern del Sr. Rajoy va actuar amb egoisme en relació als refugiats. Per això fa uns dies el Tribunal Suprem va condemnar l’Estat espanyol, per no complir amb la quota de refugiats marcada per la Unió Europea. El govern del Sr. Rajoy (tan complidor amb la llei) no va tramitar la sol·licitud d’asil de 19.949 refugiats procedents de Grècia i d’Itàlia. D’aquesta quota establerta per la UE el 2015, el Sr. Rajoy només va oferir asil al 12,85% del total que s’havia compromès a acollir.
El camí per retrobar les arrels d’Europa, segons digué el papa, s’ha de fer ‘amb esperança i sense vana nostàlgia’. Una esperança que cree condicions dignes per a la gent que viu en la pobresa perquè no haja de deixar casa seua.
El discurs del papa Francesc en rebre el Premi Carlemany 2016 hauria de remoure les consciències dels polítics europeus, per tal de fer possible una solidaritat sense límits, retornant als països del Tercer Món una part del que Europa els ha espoliat. Com ha dit recentment l’arquebisbe Joan Josep Omella, ‘és un deure clamar per una ètica dels intercanvis econòmics i financers’, que faça possible una solidaritat sense límits.
