15.07.2021 - 21:58
|
Actualització: 15.07.2021 - 23:58
El PP valencià és especialista a provocar polèmiques absurdes i inútils, com, per exemple, canviar el nom d’Enric Valor pel d’Espanya a un carrer de Mutxamel. I després diuen que no són nacionalistes.
No sé si és que el PP no té memòria o bé és que, directament, li agrada de fer el ridícul. L’últim “numeret” del PP valencià ha estat la proposta de la Sra. M. José Català, regidora del PP a l’Ajuntament de València, de demanar al batle Joan Ribó que la Sra. Rita Barberà siga proclamada Batlessa Honorària del Cap i Casal del País Valencià. No tindria res a dir si no fóra perquè el PP valencià (en l’última etapa de l’ex-batlessa) va vilipendiar i arraconar la Sra. Barberà, fins al punt de demanar-li que abandonara el partit i també (amb els vots del PP valencià) que deixara l’acta de senadora per designació autonòmica.
Jesús de Natzaret va qualificar de sepulcres emblanquinats els fariseus i els mestres de la Llei així: “Ai de vosaltres, escribes i fariseus hipòcrites, que sou com sepulcres emblanquinats, per fora sembleu gent de bé, als ulls dels hòmens, però per dins sou plens d’hipocresia” (Mt 13:27-28).
Com és possible que el PP valencià (i també els dirigents estatals d’aquest partit com els Srs. Javier Maroto i Pablo Casado) arraconara la Sra. Barberà i ara, sense cap mena de rubor, demane per ella el títol de Batlessa Honorària? El grau màxim d’hipocresia i de fariseisme és la Sra. Català demanant aquesta distinció per a la Sra. Barberà, quan ella mateixa va votar a favor de traure l’ex-batlessa de València del Senat.
I és que el PP valencià sembla que no tinga memòria. Sort en tenim de l’hemeroteca, que ens recorda l’actuació “exemplar” del PP valencià amb relació a la Sra. Rita Barberà.
El PP valencià va demanar a Rita Barberà que deixara el Senat i fera un pas arrere, i que deixara també la presidència de la Comissió Constitucional del Senat. Això li ho va demanar ni més ni menys que el Sr. Pablo Casado, en aquell moment vice-secretari de Comunicació del PP i actualment, president d’aquest partit.
Per això la Sra. Rita Barberà, farta de la pressió del PP perquè es donara de baixa del partit, el va abandonar, però va conservar l’acta de senadora.
Una altra veu “popular” que va pressionar la Sra. Barberà va ser el Sr. Alfonso Alonso, llavors president del PP del País Basc, qui li va donar un ultimàtum en aquests termes: “Si no pren una decisió hui, l’haurà de prendre el partit”. I per això el PP aconsellava a la Sra. Barberà que deixara el partit en 24 hores, perquè si no li ensenyaria molt “amablement” on estava la porta d’eixida del PP. Una altra veu que pressionà l’ex-batlessa de València va ser el ministre Luis De Guindos, qui deia que “Rita Barberà hauria d’entregar l’acta de senadora”. I afegia encara pel que feia a la militància de Rita Barberà: “Si Barberà no s’haguera donat de baixa voluntàriament, ho hauria fet el partit”.
La Sra. Barberà, que el PP valencià vol homenatjar, va sol·licitar-ne la baixa perquè el partit (que ara vol que siga Batlessa Honorària) li ho va demanar.
També el Sr. Javier Maroto, en aquell moment vice-secretari d’Acció Social del PP, assegurà que la Sra. Rita Barberà estava fent mal al partit i afirmava que, si no es donava de baixa, ho farien ells. El Sr. Maroto, en referència a la Sra. Barberà, deia: “No és exemplar mantenir-se en l’escó exclusivament per fruir d’una posició d’aforament”. I com he dit abans, el Sr. Pablo Casado, llavors vice-secretari de Comunicació del PP, demanà a la Sra. Rita Barberà que deixara la presidència de la Comissió Constitucional i que voluntàriament deixara l’escó al Senat.
També a les Corts Valencianes, tots els grups parlamentaris (amb la Sra. M. José Català que ara demana aquesta distinció per a la Sra. Barberà) van firmar una proposta conjunta demanant que Barberà renunciara a l’acta de senadora, “per a salvaguardar la dignitat de la representació dels valencians”.
I la Sra. Bonig, la defenestrada presidenta del PP valencià, deia que “una trajectòria tan brillant com la de Barberà” mereixia “una eixida digna i per això hauria de deixar l’acta de senadora”. Cal dir que el 6 de maig passat, la Sra. Bonig va admetre públicament que es va equivocar en reprovar la Sra. Barberà i (cosa que no fa tothom) va demanar perdó pel tracte que el PP va donar a l’ex-batlessa de València.
El Diccionari Normatiu Valencià defineix la hipocresia com “la simulació de qualitats i sentiments que no es tenen”. No sé si els qui ara demanen aquest títol honorífic per a la Sra. Barberà no saben el significat del terme hipocresia, o bé els és igual tot.
El papa Francesc, el 19 de febrer passat, comentant el profeta Isaïes (Is 58:1-9), deia que la Quaresma era una oportunitat per a reconèixer les pròpies incoherències i per a identificar les capes de maquillatge aplicades per a amagar la realitat. I per això deia que “els cristians no han de ser hipòcrites, amb l’ànima maquillada”. En una altra ocasió el papa deia que “la hipocresia és el llenguatge de la corrupció, no el llenguatge de la veritat”. I el 2 de gener de 2019, el papa Francesc demanà als hipòcrites que no vagen a missa.
En un article, el Sr. Miquel Domínguez lamentava que el batle del cap i Casal del País Valencià, Joan Ribó i també Compromís, no hagueren acceptat la petició del PP per a la Sra. Barberà. Però si va ser el PP qui va estigmatitzar i expulsar la Sra. Barberà del PP! I és que “quan fou mort lo combregaren”.
Per altra part, a l’Eucaristia en sufragi de la Sra. Barberà, a la catedral de València, el 28 de novembre de 2016, l’arquebisbe de València va fer referència en l’homilia, “a las injusticias graves que con ella, con nuestra hermana Rita, se cometieron”. Segurament el cardenal es referia a “la condena injusta por los poderes de este mundo, muchas de ellas infernales”. I encara, el cardenal Cañizares demanà “que no hagamos más víctimas ni condenemos fuera del tribunal legítimo y justo, ni sentemos a nadie en el banquillo de los medios” i també, “que no hagamos sufrir a tantos con la mentira, juicios temerarios, odios y venganzas”. El cardenal Cañizares, amb les seues paraules, segurament pensava més en els jutges que en el PP. Però les seus paraules també podrien aplicar-se ben bé al PP, que va deixar sola la Sra. Barberà, estigmatitzant l’ex-batlessa fins al punt de demanar-li que deixara el partit.
El que sí que és clar és el fariseisme i la hipocresia dels qui van fer tant com van poder per a desfer-se de la Sra. Barberà del PP, i ara (com si mai no hagueren dit ni fet res en contra de l’exalcaldessa de València) demanen que siga Batlessa Honorària.
Les persones que van amargar l’última etapa de la vida de la Sra. Barberà haurien de llegir el capítol 23 de l’Evangeli de Sant Mateu quan diu: “Ai de vosaltres, escribes i fariseus hipòcrites, que sou com sepulcres emblanquinats, per fora sembleu gent de bé, als ulls dels hòmens, però per dins sou plens d’hipocresia” (Mt 23:27-28).
