La Tomatina

Segurament n’hi ha qui qualificarà aquest article com d’inapropiat, per incòmode o antipopular; i fins i tot n’hi hi qui dirà que és un textdemagògic. Però cal recordar que l’anomenada Tomatina de Bunyol, que cada any llança a perdre milers de tomaques, s’ha convertit en una tradició i atracció turística, que té com a base fer malbé milers de quilos de menjar.

Trac ara el tema de la Tomatina pel fet que el dia 26 de maig passat, els mitjans de comunicació ens informaven de l’escàndol que ha suposat a Nigèria (el segon país productor de tomaques a Àfrica) aquest espectacle que cada agost té lloc a Bunyol. A  Nigèria, en només tres mesos, una cistella de tomaques ha passat de valdre un euro a valdre’n 35. Això vol dir que quatre tomaques costen pràcticament un euro, en un país on el salari mínim interprofessional és de 88 euros.

Que unatradició turística coneguda internacionalment tinga com a atractiu llançar menjar, quan tanta gent (i no cal anar al Tercer Món) passa fam, vol dir que la nostra societat està malalta. Un espectacle no pot consistir a llançar a perdre aliments, com passa també a Ibi amb els Enfarinats, a Borriana amb l’anomenat Esclafit –consistent a llançar-se (i perdre) aigua els uns als altres– o com passava fa uns anys amb la ‘Raïmà’ a la Pobla del Duc. Quan hi ha gent que no solament passa gana sinó que es mor de fam (i de set), tirar els aliments és una indecència.

Un informe de Caritas ens ha fet saber que una tercera part de les persones que atén aquesta organització són menors. Aquest informe assenyalava un fet esfereïdor: ‘moltes famílies valencianes no aconsegueixen eixir de la situació de pobresa’. De fet, Caritas de la diòcesi de València va atendre 71.869 persones en 2015, de les quals el 74% ja havien rebut ajudes els anys anteriors. I mentrestant anem fent malbé un aliment per divertir-nos.   

Diuen que la Tomatina porta a Bunyol cada any milers de turistes i uns bons guanys econòmics, i que això mateix ja justifica aquesta festa. Però els diners ho són tot? No és un escàndol que enmig de tanta gent com passa fam, ens hàgem de divertir llançant a perdre milers de quilos de menjar?  O matant bous en corridas o en el toro de la Vega?

Segurament que aquest article no és políticament correcte. Però jo tampoc no ho sóc. Jo no faré mai com els diputats del grup de Ciudadanos a les Corts Valencianes, que dimarts 24 de maig van decidir de votar en contra de la proposta d’adopció per part de parelles de fet, però tres dies després van canviar el seu vot negatiu per una abstenció, pel fet que la decisió d’oposar-se a l’adopció ‘podria perjudicar la imatge del partit’.

Quan els partits polítics (o les persones) actuen en funció dels beneficis d’imatge, vol dir que es comporten fraudulentament. Que no diuen o fan allò que creuen! Jo no em deixe portar per la imatge, que em pot perjudicar, per denunciar el balafiament que suposa la Tomatina, els Enfarinats d’Ibi o l’Esclafit de Borriana. I és que una injustícia com és llançar a perdre els aliments no es pot justificar, maquillar o dissimular per una qüestió d’imatge. Llançar menjar sempre ha estat un escàndol, ja que milions de persones s’han mort (i es continuen morint encara hui) per no poder alimentar-se. Les pràcticament tres tones de menjar que es llancen a la brossa cada any, segons els mitjans de comunicació, són un insult per als qui passen gana. Com ho són la Tomatina, l’Esclafit o els Enfarinats, malgrat el benefici econòmic d’aquestes tradicions.       

Caldria que aquells que es diverteixen llançant a perdre aliments, recordaren les paraules que el papa Francesc va dir el 5 de juny de 2013, Dia Mundial del Medi Ambient, on denunciava els qui són ‘insensibles al balafiament d’aliments’ davant tantes famílies que ‘pateixen fam i malnutrició’. El papa deia també: ‘L’aliment que es llança és com si el robaren de la taula del pobre, del qui té fam’.