31.08.2016 - 17:51
|
Actualització: 31.08.2016 - 19:51
Ja sabíem que el Partit Popular va fer tant com va poser per desprestigiar les universitats públiques valencianes, per no completar mai el seu pendent finançament històric, per retallar-ne darrerament més encara els pressupostos, per criticar i posar en dubte moltes de les seues iniciatives, per riure’s en públic de certes conclusions científiques de les seues facultats… També sabíem que mentre va governar el Partit Popular la Generalitat, va fer ús il·lícit dels diners públics i dels terrenys reservats a infraestructures públiques per a ajudar l’Església catòlica a crear centres de la seua Universidad Católica privada. Allà hi poden ja impartir ciència i doctrina cristiana eminents professors de gran prestigi, com per exemple Francisco Camps, l’ex-president de la Generalitat, que tant va fer per aconseguir aquelles universitats.
Ara sabem que el rànquing elaborat per la Fundació BBVA i l’IVIE (Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques) situa la Universidad Católica de Valencia (UCV) en les últimes posicions de les universitats espanyoles, mentre que de les públiques, n’hi ha dues que es troben en el segon lloc (la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València), la Universitat Miguel Hernández d’Elx és al quart lloc i la Universitat d’Alacant i la Jaume I de Castelló són a la meitat de la taula. El rànquing elaborat per la Fundació BBVA i l’IVIE ha mesurat la qualitat de la docència, la recerca, la innovació i el desenvolupament tecnològic. És a dir, que els professors de la UCV deixen molt que desitjar com a convincents professors de matèries no sacramentals; que la recerca en Teologia Aplicada serà d’allò millor que es puga trobar, però que en la científica…; que la innovació anirà molt bé si es tracta de mètodes contra la ideologia de gèneres, però…; que el desenvolupament tecnològic no anirà molt més enllà de la construcció de robots administradors d’hòsties consagrades, que, per cert, els està eixint un robot una mica massa ràpid de moviments…
Tot i això sabut, encara no en tenen prou i, malgrat la condició de centres privats i que no tenen els programes plenament adaptats a les exigències mínimes de l’administració, els rectors de la UCV exigeixen ara que els seus alumnes puguen accedir a les beques del Consell com ho fan els alumnes que van als públics. La justícia valenciana, tan equànime ella, ha paralitzat els tràmits encetats pel Consell per a la concessió de beques mentre no siguen acceptats els alumnes dels centres privats de la UCV. Mentrestant, ningú no sap quan podrà ara disposar de beca.
La Universidad Católica de Valencia va ser el símbol del model educatiu per al Partit Popular mentre va governar Camps. Tot eren regals per a l’Arquebisbat: els recursos públics que calguera i els terrenys regalats pels ajuntaments per construir els seus campus a Xàtiva, Torrent, Paterna o Alzira. Fins i tot, ningú no s’explica per què se li va autoritzar la Facultat de Medicina sense que reunira els requisits imposats pel Consell de Coordinació Universitari. Entre els promotors del PP de la UCV es troba el cristianíssim ex-president Camps, ja citat més amunt, i el que ha esdevingut patró de la UCV, l’inevitable ex-vicebatle de València Alfonso Grau, processat en el cas Nóos, investigat per un presumpte suborn continuat, i marit de l’ex-regidora de València María José Alcón, una de les protagonistes implicades en la trama Imelsa, en companyia de Rita Barberà, la intocable senadora per la gràcia de Rajoy.
La UCV va ser la primera d’una sèrie de centres universitaris catòlics que els del PP volien escampar per tot el País Valencià. I ho hagueren aconseguit de no haver entrat a governar la Generalitat el PSPV de Ximo Puig junt amb Compromís. Col·legis professionals i equips rectorals de les universitats públiques van alertar de la bombolla universitària privada: ja estaven buscant dos terrenys pel sud del País, i van aconseguir que s’avortara la ‘reconquesta’ catòlico-universitària ara comandada per l’inefable Arquebisbe Cañizares. I és que els valencians estem perdent la fe, i les valencianes més encara, compte! I cal que vinguen de nou els defensors de les veritats eternes, ara en forma de professors d’universitat catòlica.
