Hui en dia s’estan tramitant quasi dos-cents projectes per a la producció d’energia fotovoltaica a tot el país. El decret esmentat ha significat l’obertura de portes i finestres del territori valencià als fons d’inversió i a les empreses energètiques multinacionals que, gràcies a les noves normatives, han accelerat la implantació d’aquests macroprojectes empresarials. Pel que fa a la Vall d’Albaida, s’han projectat de moment nou macroplantes fotovoltaiques que afecten diversos termes municipals: Albaida, Castelló de Rugat, Fontanars dels Alforins, Bufali, el Palomar, l’Olleria i Agullent.

La magnitud de les plantes és immensa i, per tant, la seua producció d’energia transcendeix el consum de la mateixa comarca. No només es tracta de la instal·lació de les plaques solars, sinó que dins d’aquests projectes s’inclouen grans infraestructures, com les línies d’alta tensió que serviran per a transportar l’energia a molts quilòmetres de distància, així com les subestacions. Malgrat que el Decret Llei assegura tenir en compte criteris ambientals, territorials i energètics per a la localització i implantació de les centrals fotovoltaiques, es compta que tindran un impacte mediambiental molt negatiu i de gran abast. Aquestes centrals ocuparien, només a la Vall d’Albaida, prop de 2.500.000 m² de territori no urbanitzable. Més enllà de l’obvi impacte visual que suposaria tot plegat, es destruirien vies i camins, es degradarien els terrenys agrícoles, es veurien afectades la fauna i la flora, s’elevaria la contaminació dels aqüífers i un llarg etcètera. I es dóna el cas que, en moltes ocasions, és la mateixa empresa interessada l’encarregada d’elaborar els estudis mediambientals sense que s’hagen corroborat per tècnics de l’administració pública, com és el cas de Castelló de Rugat.

Deslocalització cap a l’entorn rural: projectes de desenvolupament social o especulació?

Una de les empreses amb més propostes de macroplantes fotovoltaiques al País Valencià i també a la Vall d’Albaida és IM2. Sota l’empara i el finançament del Banc Europeu d’Inversions ha impulsat el projecte Solar storm 200, a través del qual  prepara la implantació de 15 parcs fotovoltaics a tot l’estat espanyol, segons fonts de l’empresa. És dins d’aquest projecte on s’emmarquen les propostes relacionades amb la nostra comarca. La multinacional IM2 està associada amb altres empreses del mateix sector, i en conjunt formen la companyia Umbrella Capital, conformant així una espècie de lobby que es dedica a copar subvencions públiques per a finançar els seus negocis.

Segons el web de l’empresa, amb parcs fotovoltaics d’aquesta envergadura es pretén anar més enllà de la producció d’energia per al consum local i es preveu de poder-la exportar als països del nord. Amb tot, es tracta d’abaratir al màxim els costos de producció, i aquest és un dels principals motius de la deslocalització cap a l’entorn rural: les empreses energètiques, per una qüestió d’economia d’escala, ubiquen les instal·lacions productores en funció del preu del sòl, la facilitat de connexió i l’accessibilitat. A més, d’aquesta manera s’evita d’alterar els entorns més turístics per tal de no comprometre’n la rendibilitat econòmica. Un altre motiu per a aquesta estratègia és la resposta i oposició més dèbil que generarà, segons les seues expectatives, la implantació d’aquests macroprojectes lluny de la ciutat. Per exemple, fa unes setmanes la inversora Bankinter va modificar un projecte de planta a Villena per a traslladar-lo a Almansa, en un entorn notablement més despoblat.

El responsable de desenvolupament d’IM2 defensa en els mitjans que els projectes compleixen la legalitat i que la intenció és d’explotar directament els parcs solars fins a la fi de la seua vida útil. Es desmarca així de les sospites d’especulació que s’han generat entre els veïns de la comarca. Tanmateix, la tramitació i l’evolució d’aquests projectes s’ha fet amb un cert obscurantisme, tant per la banda de les administracions públiques i dels ajuntaments com per part de les empreses implicades. La manca d’informació sobre els futurs parcs solars ha generat descontent i desconfiança entre els veïns dels pobles afectats que asseguren haver-se assabentat de tot plegat a través de la premsa. Consideren que els processos de participació i d’exposició pública han estat insuficients i impropis per part de l’administració pública.

A més, es presenten fragmentats projectes fotovoltaics de gran abast amb la finalitat d’elaborar informes d’impacte mediambiental, paisatgístic, etc. que mostren una repercussió menor de la real.

La Vall d’Albaida, una comarca que s’alça en defensa del territori

No és la primera vegada que la Vall d’Albaida es veu assetjada per empreses que n’amenacen l’entorn natural i patrimonial i el model socioeconòmic dels pobles. És per això que els valldalbaidins tenen un important bagatge en l’organització per a l’autodefensa davant els adveniments que fan perillar el territori. En aquest sentit, dos exemples de lluita popular són els de la Plataforma contra l’Alta Tensió d’Ontinyent, i l’Assemblea contra la planta de residus animals de la Pobla del Duc, que va aconseguir d’aturar el projecte que Sig. Renovables havia previst a la Vall mitjançant una trama de corrupció i que atemptava, a més, greument contra l’agricultura, una de les principals activitats econòmiques de la zona.

Els projectes d’Albaida, Castelló de Rugat i Bufali es troben encara dins el termini de presentació d’al·legacions. Davant la negativa de l’Ajuntament d’Albaida de fer una reunió informativa i oberta, els veïns han pres la iniciativa d’organitzar-se pel seu compte i presentar al·legacions. A Castelló de Rugat, el col·lectiu cultural Greixers s’ha vist obligat a pressionar l’ajuntament pel mateix motiu. En aquest cas, en compte de negar-se ha optat per fer una reunió oberta a la qual van convidar l’empresa IM2 per tal d’explicar el projecte. Amb tot, una vegada més, la resposta ciutadana s’ha constituït a escala comarcal per tal de no deixar sols els pobles més menuts, com Bufali, i poder recuperar la forta xarxa de solidaritat i suport mutu que ja ha funcionat en les anteriors ocasions. Amb el lema “La Vall d’Albaida per una ubicació racional de les energies renovables” s’ha organitzat un acte obert a la sala multiús d’Otos, diumenge 15 de maig a les 11.00 per tal de constituir-se com a plataforma.

Els consistoris argumenten que no tenen res a veure amb les autoritzacions de les macroplantes, i que l’última paraula correspon a conselleria. D’altra banda, les empreses promotores animen els ciutadans a presentar al·legacions i modificar aspectes o particularitats dels projectes, sabedors de la complexitat tècnica d’aquesta mena de procediments i de les complicacions que això representa per a qualsevol ciutadà corrent. La presentació d’al·legacions sovint implica importants despeses econòmiques per la necessitat de contractar advocats que puguen formular els documents necessaris i presentar-los dins el termini corresponent.

L’autoconsum comunitari com a alternativa

A la Vall d’Albaida ja hi ha espills on mirar-se si es tracta de cercar alternatives que contemplen l’energia renovable, un avantatge sempre que la manera d’obtenir-la no siga corrosiva amb l’entorn i estiga regida per unes polítiques més socials com, per exemple, l’autoconsum. Tenim els exemples de la comunitat energètica local creada a Montitxelvo, o la CEL d’Ontinyent. O el cas de l’Ajuntament de Fontanars dels Alforins que va posar sobre la taula un projecte encaminat a crear una comunitat d’autoconsum. El primer pas fou presentar a l’IVACE un projecte que proposava d’utilitzar el sostre de l’escola per a posar-hi plaques solars destinades a l’abastiment energètic del municipi. Julio Biosca, batle de Fontanars i conseller de Medi Ambient de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida, matisava en una entrevista que la comunitat energètica no és beneficiosa només pels diners que s’estalvien els ciutadans en la factura de la llum, sinó que  aquest concepte és també social i mediambiental.

Aquest és un bon exemple de resistència contra els atacs al patrimoni paisatgístic i mediambiental. Això no obstant, més enllà de les propostes d’autoconsum cal ampliar horitzons i incorporar punts de vista més crítics amb el model socioeconòmic actual, com per exemple els que parlen d’un decreixement conscient i responsable en detriment d’un model de vida insostenible.

The post La Vall d’Albaida, a l’ombra de les megaplantes solars appeared first on VilaWeb.