(Fotografia: Pepe Gandia)

Els nous projectes d’energia solar han posat en el punt de mira alguns pobles que, recentment, s’han vist assetjats per les empreses promotores. En la recerca de grans extensions de terra on poder instal·lar les enormes plantes, els empresaris han topat amb les terres dels Alforins que per les seues grans esplanades han resultat ser un emplaçament atractiu per a les instal·lacions fotovoltaiques. El desenvolupament actiu d’aquest tipus de projectes empresarials respon a l’esborrany del Plan Nacional Integrat de Energía y Clima, que estableix com un objectiu futurible la instal·lació de 3.000 MW solars a l’any. Amb tot, la Generalitat Valenciana s’ha proposat de produir una energia fotovoltaica de 6.000 MV, que es traduirien en un màxim de 12.000 hectàrees del territori valencià. Si bé la Generalitat ha elaborat un mapa per a indicar quines són les zones protegides i quines no, aquestes indicacions s’han acabat convertint en una eina útil per als inversors que s’han llençat a la jugular dels territoris desprotegits com els dels Alforins.

Fontanars, els Alforins de la Vall d’Albaida

Fontanars dels Alforins (Fotografia: Pepe Gandia)

Els límits de la Vall dels Alforins es dibuixen entre el terme municipal de Cabdet, Villena, la Font de la Figuera i Fontanars dels Alforins. Aquest últim municipi és el que fa partícip a la Vall d’Albaida d’aquest petit paradís paisatgístic intercomarcal que ara es veu en perill a causa de l’amenaça de les plantes fotovoltaiques. Els extensos cultius de vinyes i cereals componen un paisatge de colors càlids que es fonen en un horitzó infinit. De fet, ja és popular l’expressió de la Toscana Valenciana per a referir-se als Alforins. Això, però, com ens explica Julio Biosca, batle de Fontanars, és una estratègia de màrqueting que té més connotacions negatives que no de positives per al territori. El batle reivindica que, tant Fontanars com el conjunt del territori, ja gaudeixen d’una entitat patrimonial pròpia i potent com per a necessitar la suggestió de cap comparativa. A més, la comparació no s’ajusta del tot a la realitat en tant que els Alforins tenen més a veure amb comarques com la del Rosselló que no pas amb la regió italiana.

Biosca, qui és també conseller de Medi Ambient de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida, detalla que “on més centrada està la problemàtica és a la Font de la Figuera; a Fontanars de moment no hi ha cap proposta formal ni s’ha fet cap sol·licitud d’informació de compatibilitat urbanística”. Tanmateix, explica que abans de la pandèmia sí que va rebre algunes telefonades “de persones que es dediquen a aquestes qüestions, preguntant per la disponibilitat del terme de Fontanars i sobre la seua situació urbanística”. Tot i que l’Ajuntament de Fontanars no ha pogut declarar formalment encara el seu paisatge com a bé patrimonial d’acord amb la Llei de Patrimoni per falta de recursos econòmics i -per conseqüència- tècnics, sí que s’han preocupat de protegir-lo a través del Pla General que es va publicar el 30 d’octubre del 2019: “El Pla General dóna molt de valor al paisatge i sobretot a l’agricultura, i limita d’alguna manera aquest tipus d’activitats. (…) Es marquen una sèrie de  compensacions i mesures correctores que minimitzen l’impacte… tot plegat fa que, quan les empreses pensen en l’economia, els isca més avantatjós portar els seus projectes a un altre tipus de territoris on aquestes mesures encara no existeixen’”, afirma el batle.

Julio Biosca, batle de Fontanars dels Alforins (Fotografia: Miquel Francés)

D’altra banda, amb l’auge del turisme rural pareix que tots els debats se centren en una única direcció. Però les persones que habiten els pobles saben que les pèrdues van més lluny de les visites turístiques i que, més enllà de l’etnologia i del paisatge, a Fontanars hi ha encara molts agricultors que es dediquen al treball de la terra. Donada la pèssima i precària situació de l’agricultura en l’actualitat, les ofertes econòmiques de les empreses energètiques resulten molt atractives i solvents per als propietaris de les terres. És per tot això que, en el seu discurs, Biosca insisteix a fer de l’agricultura i la fauna una fortalesa del territori amb un valor afegit: “Si els cultius de la vinya i del cereal acaben sent rendibles, probablement no es contemplarà de vendre les terres per a cap altre tipus d’activitat”.

Davant les iniciatives privades, iniciatives públiques: un projecte comunitari d’autoconsum

L’Ajuntament de Fontanars ha posat recentment sobre la taula un projecte encaminat a crear una comunitat d’autoconsum. I és que l’ús de l’energia renovable és un avantatge, sempre que la manera d’obtenir-la no siga corrosiva amb l’entorn i estiga regida per unes polítiques més socials com, per exemple, l’autoconsum. El primer pas fou presentar a l’IVACE un projecte que proposava d’utilitzar el sostre de l’escola per a col·locar-hi plaques solars destinades a l’abastiment energètic del municipi. El batle matisa, però, que la comunitat energètica no és beneficiosa només pel que s’estalvien els ciutadans en la factura de la llum sinó que  aquest concepte és també social i mediambiental.

Aquest projecte s’ha vist prou obstaculitzat per la crisi sanitària de la covid-19, però no és l’única complicació: “El monopoli que hi ha instaurat no ajuda gaire, ens fan passar per certs punts que dificulten el desenvolupament total del projecte; de fet, ni tan sols hem desenvolupat del tot la normativa. El pròxim pas és que no només siga l’ajuntament qui oferisca sostre públic per a la instal·lació de plantes fotovoltaiques, sinó que també se’n puguen instal·lar als mateixos sostres del nucli urbà per tal de generar l’energia suficient que ens servisca per a tindre’n un abastiment independent al poble de Fontanars. A més, si arribem a crear un excedent, podrem decidir com  a societat què en fem: potser podríem ajudar famílies necessitades o dotar el poble d’equipaments energètics que ens proporcionen una mobilitat més accessible, per exemple”.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.